João Félix sempre ha estat un dels anhels de Joan Laporta. L'exquisida qualitat tècnica del futbolista portuguès i la seva gran capacitat associativa el feien un futbolista idoni pel FC Barcelona i, finalment, després de dues males eleccions de destins, club i jugador han acabat creuant camins.
Amb 19 anys, l'aleshores futbolista del Benfica es va destacar com un dels talents més prometedors d'Europa, sobretot, donant-se a conèixer al gran públic després d'aquells quarts de final en què el '79' del conjunt lisboeta va etzibar-li 4 gols a l'Eintracht de Frankfurt. En acabar aquella temporada, l'Atlètic de Madrid el va fer el fitxatge més car de la seva història, invertint 127,2 milions d'euros en una aposta que va acabar resultant un fracàs. Després de tres temporades al conjunt matalasser en què mai va acabar d'entrar en els plans de Diego Pablo Simeone, va sortir cedit cap al Chelsea, on tot i desmarcar-se com un dels seus millors jugadors, no va poder completar una temporada brillant en vista del mal moment en general que travessa encara l'entitat blue.
João Félix i el problema de l'esquema
L'Atlètic ha esdevingut terreny hostil per al lusità, mentre que al Chelsea va ser l'originari de la poca espurna que tenia l'equip londinenc durant la darrera temporada. Al Barça no és que sigui un problema, però hi ha dues variables que juguen clarament en la seva contra. La primera d'elles, i aquesta no se l'ha tret ni se la traurà de sobre durant tota la seva carrera, és la seva irregularitat.
João Félix és un jugador molt intermitent. Quan té el partit, et fa actuacions com la de l'Atlètic de Madrid a Montjuïc, però per tal de fer-ho, necessita jugar el més allunyat de la banda possible, tocar molta pilota i tenir gent a prop. L'altre dels motius que el poden portar pel mal camí al Barça és el problema de l'esquema.
João Félix és un jugador amb un caixet elevat i, remetent-nos de nou a la seva irregularitat, pot ser un futbolista determinant. Amb tot, des de la seva arribada, el Barça ja no juga amb quatre migcampistes i un fals extrem com ho era Gavi durant la darrera temporada. Ho va fer davant el Reial Madrid a la Supercopa i el resultat va ser un desastre, però per la dinàmica de l'equip en general. Sigui com sigui, la presència de Joao Félix en la plantilla ha evitat que el Barça, contra rivals per exemple com el Porto, passi de jugar amb 4 migcampistes a 3. Aquest tipus de partits en què l'equip rival té moltes armes per fer mal, jugar amb quatre mitjos és clau.