A falta d’una setmana perquè Rio de Janeiro albergui uns Jocs polaritzats socioeconòmicament, el sentiment d’animadversió envers a l’organització d’unes Olimpíades s’escampa per arreu del planeta. Són ja diversos els casos en els quals el clam popular ha aturat les grandiloqüents pretensions de líders polítics que, aliens a la seva població, promovien acollir una competició esportiva d'aquestes dimensions. Un caramel molt llaminer per hotelers i restauradors, però que no sempre aquesta percepció acompanya els ciutadans, que cada vegada miren amb més reticència les astronòmiques xifres que mouen els Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics d’hivern del 2022

Fa dos mesos, Oslo, la gran favorita per albergar els Jocs d’hivern del 2022, es va retirar de la cursa olímpica per falta de suport, deixant així només a Beijing (Xina) i Almaty (Kazakhstan) com a únics aspirants. El Comitè Olímpic Internacional (COI), que havia dipositat moltes expectatives en la capital noruega, va reaccionar amb un insòlit oferiment de 580 milions d’euros després de l’estupefacció que va causar l’abandonament.

Per entendre tot plegat, cal retrocedir en el temps. Fins a tres ciutats van replantejar-se celebrar les Olimpíades del 2022 quan ja tenien una candidatura. Estocolm (Suècia), Cracòvia (Polònia) i Lviv (Ucraïna) van fer una passa enrere per motius semblants als d’Oslo. I, encara abans, a Munich (Alemanya) i a Sant Moritz (Suissa) van rebutjar en sengles referèndums acollir els Jocs amb un 60% de suport.

Jocs Olímpics d’estiu del 2024

El desafecte no tan sols resideix en ciutats amb baixes temperatures a l’hivern. Al 2015, Estats Units va nominar Boston per organitzar els Jocs Olímpics d’estiu del 2024, però aquest va abdicar per falta de suport. Alemanya va preseleccionar Hamburg, però el govern municipal va perdre el referèndum. En el cas de Toronto, el seu Comitè de Desenvolupament Econòmic va descartar l’organització dels Jocs.

Ara tant sols es disputen l’esdeveniment esportiu quatre ciutats: Roma, Budapest, Los Ángeles i París. Però en dues d’aquestes ja s'estan produint mobilitzacions per renunciar a la candidatura. A Budapest, el Tribunal Suprem ha bloquejat la proposta ciutadana de celebrar un referèndum per conèixer la opinió pública. A Roma, el Partit Radical Italià està recollint signatures per forçar un referèndum al qual s’oposa la nova alcaldessa de Roma, Virginia Raggi.