Cap altre futbolista no va ser com ell. Cap altre entrenador no va ser tan innovador com ell. Cap altre no va canviar tant la vida del Barça i dels barcelonistes com ell. Johan Cruyff va ser un revolucionari del futbol. Un home inquiet en les idees, gens diplomàtic i si, en canvi, home ferm en les conviccions. Va jugar sempre a l'atac. Tant al terreny de joc com en les creences. Optimista fins a la mort: "De moment vaig guanyant el càncer 2-0", va dir en una recent entrevista. Però se n'ha anat en silenci. No ha dit res més. Ell, sempre tan crític, tan perfeccionista, no ha pogut amb el càncer de pulmó que se li va descobrir l'octubre passat.
Cruyff va inventar un altre futbol. Més alegre, més dinàmic, més feliç. El seu caràcter guanyador va encomanar el barcelonisme i va omplir els culers de satisfacció després d'una nit gloriosa al Santiago Bernabeu, en la qual el Barça va aconseguir un 0-5 històric sobre el Reial Madrid. A partir de llavors el barcelonisme va prendre consciència del que era el futbol total i el millor: va creure en ell.
Guardiola, la bellesa i l'elegància
Creador del dream team, un Barça de somni que va construir amb les pròpies idees, on va reconvertir extrems en laterals, on l'extrem esquerre va haver d'anar pel seu costat canviat i el dret a la inversa. Un equip en el qual va crear la figura del número 4, l'enllaç de tot, el jugador que quan rebia la pilota havia de saber de memòria a qui passar-la. Un Pep Guardiola.
Un Barça de somni que va conquerir quatre títols de lliga consecutius i la seva primera Copa d'Europa, a Wembley, el 1992. Un equip en el qual la tècnica, l'elegància, la qualitat i la bellesa estaven per sobre del resultat. No només calia guanyar. Calia guanyar però fent-ho bonic.
No li agradaven gens a Cruyff els exercicis físics. Quan arribava aquell moment en l'entrenament s'asseia sobre la pilota o començava a jugar amb ella. Però el seu joc enlluernador estava basat en una extraordinària condició física. Era un portent amb la pilota als peus. Més ràpid que ningú. Igual que quan parlava.
Cruyff va innovar sempre. Va passar de ser un fumador empedreït, dels que consumia cigarrets a la banqueta, a fer una campanya contra el tabac per a la Generalitat de Catalunya en la qual se'l veia embolicat en una gavardina i fent una puntada de peu a un paquet de tabac.
Un somriure al penal de Messi
Cruyff ha marxat d'aquest món tranquil. Les seves idees van connectar amb el Barça. El seu estil de joc és el llegat que ha deixat a l'equip blaugrana. Fins i tot, en els últims dies, ha vist com Leo Messi posava en pràctica en el Camp Nou el seu famós gol de penal. Segur que se'n va anar amb un somriure, el mateix que els culers recordaran cada vegada que en pronunciïn el nom, perquè ell els va fer futbolísticament feliços. "Gallina de piel", sentiran tots.