Jordi Fernández és història del bàsquet català. El de Badalona s’ha convertit en el primer català a ser entrenador principal d’una franquícia a l’NBA. Des d’ElNacional.cat hem tingut el plaer de parlar en exclusiva amb l’entrenador dels Brooklyn Nets, que fa 15 anys que està als Estats Units representant amb orgull i humilitat a Badalona i Catalunya.
"El meu objectiu és que els meus fills parlin bé català, castellà i anglès"
L’any 2009, Jordi Fernández va començar una nova aventura lluny de Badalona. Va ser als Estats Units, on segueix 15 anys després i té una família. Casat i amb dos fills, l'entrenador dels Nets continua parlant la seva llengua materna a més de 6.000 km de casa: "Amb els meus fills parlo català".
"Els meus fills afavoreixen l’anglès perquè jo soc l’única persona amb la qual parlen en català o que els parlo en català cada dia. Jo mai els parlo en anglès per exemple, i quan van a dormir, si llegim un conte, és en català. Si mirem algun cop la tele, doncs mirem dibuixos en català. I, de mica en mica, és una manera que ells puguin créixer aprenent dues i tres llengües. El meu objectiu és que parlin bé català, castellà i anglès. El que vull és que ells creixin podent parlar aquestes tres llengües perfectament", ens comenta Jordi Fernández.
Fill predilecte de Badalona i Medalla d’Or al Mèrit del Bàsquet Català
"Sense Badalona segurament la meva relació amb el bàsquet hauria sigut diferent. Si no fos per Badalona, no tindria la passió que tinc per l’esport" ens explica el tècnic català, que fa uns dies assegurava que Brooklyn és molt semblant a la seva ciutat natal: "Badalona és com Brooklyn a Manhattan. La gent aquí no et dirà que és de Nova York, et diran que són de Brooklyn. La gent de Badalona no et dirà que són de Barcelona. Normalment, diem que som de Badalona".
L’orgull i estima de Jordi Fernández per Badalona és recíproc. Per a la ciutat és tot un honor tenir un representant com ell i així li han fet saber. El mes de novembre passat, va ser nomenat Fill predilecte de Badalona, un reconeixement que només tenen cinc persones més: la nedadora Mireia Belmonte, el cantant Miguel Poveda, l'actor Enric Borràs, l'historiador i arqueòleg Joaquim Font i Cussó, i l'exalcalde de la ciutat Salvador Serentill i Costa.
A més, també ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit del Bàsquet Català, la màxima distinció de la Federació Catalana de Bàsquet. Nomenaments que "són un honor i un orgull" per en Jordi i la seva família, i una motivació per a "continuar treballant i poder representar el bàsquet català i la ciutat de Badalona".
Canyadó i 'La Gàbia', on va començar tot
L’èxit i la fama acostuma a canviar a les persones, però no és el cas de Jordi Fernández, que tot i haver fet història aquest any, la humilitat i la modèstia continuen ressaltant en la seva personalitat. La història d’amor de l'actual entrenador dels Nets amb el bàsquet neix a Canyadó i més concretament, a 'La Gàbia', la pista on ha "jugat molts anys" i s’ho ha "passat molt bé amb els amics i amigues". Una pista que està inutilitzable avui dia i vol reformar com a mostra d'agraïment a la seva ciutat.
"La pista de Canyadó és un projecte que estic fent per remodelar-la perquè ara està inutilitzable i vull que la gent del barri o la gent de la ciutat pugui fer-la servir i es pugui jugar a bàsquet com jo hi jugava quan era petit... Vull retornar a la comunitat el que ha fet per mi. Jo he pogut jugar en aquella pista molts anys i vull que es pugui continuar fent" ens manifesta Jordi Fernández, que, preguntat per si li agradaria que la pista porti el seu nom, no dubte: "Posar-li el meu nom és una cosa que no vull. Vull que continuï sent la pista del barri de Canyadó que li deien 'La Gàbia'. Vull que aquest continuï sent el nom, no vull que porti el meu nom, ni molt menys".