Jordi Juvanteny (Sant Feliu de Llobregat, 1960), pilot al Dakar, José Luis Criado (Arjona, 1957), copilot, i Xavi Ribas, enginyer tècnic industrial, director d'EVARM i mecànic de l'equip, afronten un nou repte majúscul a l'Aràbia Saudita. Els tres són els integrants del KH-7 Epsilon Team, a bord d'un camió amb un sistema híbrid d'alimentació d'hidrogen i HVO. Serà un Dakar encara més especial per a Juvanteny, que ja acumula 31 participacions, igual que per a Criado, que en suma 32, i amb el del debut de Ribas, que atenen ElNacional.cat pocs dies abans de l'inici de la competició.
Cada vegada queden menys dies per a l’inici del Dakar. Hi ha nervis?
Jordi Juvanteny: A aquestes alçades de la vida, si hem de tindre nervis per començar un Dakar ho tenim fotut. Jo crec que no, la feina està feta, crec que el camió està ja per allà, per tant, amb ganes que això comenci d'una vegada.
Vosaltres que heu viscut el Dakar a l'Àfrica, també a Sud-amèrica i a l'Aràbia Saudita, quines diferències hi ha entre ells?
José Luis Criado: Importants, molt importants, és a dir, tenint en compte que la nostra mare és Àfrica, d'allí va partir tot i després ens vam anar derivant, afortunadament ens van acollir a Sud-amèrica i ara actualment estem a l'Aràbia Saudita. Tots els que som 'dakarians', amb tants Dakars que portem, estimem l'Àfrica sobre totes les coses, però estem molt agraïts tant a Sud-amèrica com ara a l'Aràbia Saudita que ens hagin acollit perquè aquesta prova tan important i tan meravellosa continuï. Estem contents també a l'Aràbia Saudita, vam estar contents a Sud-amèrica i vam ser molt feliços a l'Àfrica.
Pel que fa al recorregut, aquest any sembla més exigent que mai i hi ha aquesta etapa marató de dos dies. Com el veieu?
JJ: Totes les etapes marató a priori són més complicades que les normals perquè has de reservar la mecànica i saps que al vespre no tindràs els mecànics per refer el vehicle. Aquest any amb aquesta etapa de 48 hores sense parar serà encara més complicada. No tindràs mecànics ni temps, perquè el temps que facis servir per reparar el vehicle el tindràs de menys a l'especial. Jo crec que són reptes que cada vegada fan que la carrera sigui més dura, més difícil, més complicada i esperem que no se'ns ennuegui.
Competireu al Dakar amb un camió d'hidrogen i HVOI... què significa això?
JJ: No deixa de ser un camió convencional, de sèrie, adaptat per al Dakar, evidentment, però que, a més a més, portem combustibles de nova generació, com és l'HVO i l'hidrogen. Són dos combustibles que ens permeten reduir l'empremta de carboni pràcticament un 90%. Vol dir que estem contaminant un 90% menys que un vehicle convencional. Això és molt important i volem demostrar que també serveix per al dia a dia. Per tant, farem servir el Dakar com a banc de proves per evolucionar aquesta tecnologia i que es pugui transportar al dia de demà.
Com us prepareu físicament i mental per a aquestes curses tan exigents com el Dakar?
JLC: Al Xavi ja li vam dir que havia de forçar una mica la màquina i perdre una mica de pes, i així ho ha fet amb un entrenament molt dur i molt específic, que ho ha fet sobretot en dieta. Jo practico esport pràcticament tots els dies. I el Jordi, amb l'estructura que té més o menys també. El que passa és que mentalment sí que és important, és el més important. És a dir, tu has d'abstraure't absolutament de tot el que és el món exterior i concentrar-te en una carrera en la qual t'estàs jugant la vida. I quan et jugues la vida, la concentració ha de ser plena. Això és un exercici que nosaltres l'hem anat adquirint any a any. Jo crec que ja gairebé no l'hem ni d'entrenar. I jo sí que li transmeto al Xavi que sí que ha d'entrenar una mica i crec que ell està a l'alçada. L'exigència, tant física i més mental és extrema com aquesta carrera.
Com és el dia a dia del Dakar i com és combatre contra aquesta anomenada supervivència?
JJ: Intentar que la carrera no se't mengi. Quan tens problemes, que tots els tenim, intentar solucionar-los de seguida, que no s'allarguin en el temps perquè vol dir que sortir a una etapa amb problemes les coses es compliquen més, venen altres problemes i llavors és quan ja la carrera se t'ha menjat. Per tant, importantíssim anar al Dakar i intentar que els problemes no se't mengin, que tu continuïs cada dia net, si pot ser, de problemes.
JLC: El Dakar és una carrera que fins i tot posar-se els calçotets té la seva importància. T'ho dic de veritat. Com et poses la samarreta, que no et tibi aquí perquè et frega. És una carrera d'aquells bojos amb els seus bojos monoplaces, però molt més sofisticada, i tot ha d'estar dins de la incertesa i l'aventura. Has d'intentar programar el màxim possible, com diu el Jordi, perquè la carrera no t'atrapi a tu, sinó que tu sempre vagis davant de la carrera.
Xavi Ribas: Com que en serem tres i sabent els 32 Dakars que portaran plegats, primer, no molestar; segon, estar a l'altura; i tres, passar-ho molt bé amb ells que són uns cracs, i això és la seva vida, els surt de dins, i compartir-ho amb ells i gaudir-ho. M'imagino una convivència amb moments divertits, moments més complicats, però que plegats com a equip ho traurem segur.
Teniu una etapa o una anècdota al Dakar que recordeu i tingueu marcada?
JLC: La que tinc més marcada és quan ens van segrestar a Mauritània. Va ser un moment de molta por, potser no molta por, però sí tensió i preocupació perquè vam arribar a pensar que ens anaven a treure la vida. Això et marca i és un moment molt delicat.
JJ: Però vist amb perspectiva, al final, ho recordem...
JLC: ... com una experiència vital que t'ha reforçat. I després, anècdotes agradables, moltíssimes, quan acabes el Dakar, quan t'emociones, quan puges aquella gran duna blanca enorme que tenia jo no sé quants quilòmetres... al final respires i t'abraces. Són moments inoblidables i irrepetibles.
(...)
JJ: Tots els reptes que assoleixes, encara que sigui dia a dia. Aquella etapa complicada, aquella etapa de pedra que no s'acaba mai... doncs quan acabes l'etapa... A mi m'ha quedat gravat sempre les dues vegades que hem bolcat. L'experiència de remuntar el camió, de treure'l d'allà, quan veus la cosa realment molt difícil i molt complicada, però tot té sortida. A la vida, al final, tot té sortida. Aquella abraçada final entre nosaltres i la gent que ens va vindre a ajudar, per exemple de l'any passat, això val tot l'or del món. Quan més es complica, sempre hi ha una sortida, i aquesta sortida quan la trobes és brutal.
I fins quan seguireu competint?
JJ: La pregunta del milió. Mentre ens quedi il·lusió i ganes d'afrontar-ho, seguirem. El dia que li perdem la il·lusió... Evidentment, el físic t'ha de respectar, però el dia que perdem la il·lusió... el dia que haguem de viure d'això, jo crec que no hi anirem perquè això s'ha de fer perquè tens ganes de fer-ho i perquè és la teva passió.
XR: Jo vaig anar l'any passat d'assistència i sempre m'ha agradat, sempre tenia molta il·lusió, i tenir l'oportunitat d'anar a aquest lloc amb ells. Espero que sigui el primer de molts... molts amb ells i molts en general.
I el fet que teniu el rècord de participacions a nivell català i espanyol us fa sentir orgullosos?
JJ: No. Crec que és una cosa que hem anat aconseguint naturalment, ningú es va plantejar quan vam començar que seríem els que hem fet més Dakars. Ha vingut perquè ha vingut. Ens fa il·lusió, evidentment, però no és especial il·lusió. Seguim perquè estem il·lusionats per seguir; el dia que no ho estiguem no hi anirem més, perquè les putades que ens foten cada dia són molt grosses.
JLC: Ens encoratgem amb el càstig.
Quin objectiu teniu en aquest Dakar?
JLC: Guanyar aquesta nova categoria que se'ns presenta i que ve rodada perquè hem guanyat 16 vegades la categoria 6x6, i és la primera vegada que s'instaura aquesta categoria de Mission 1000. Seria un puntàs guanyar-la perquè seríem una altra vegada pioners, com l'any passat, que ja vam ser pioners a acabar un Dakar per primera vegada amb un vehicle d'hidrogen. Doncs aquest any, a guanyar per primera vegada i entrarem en els annals de la història.
I us plantegeu córrer un Dakar amb un altre vehicle que no sigui un camió?
JLC: Ja som molt grans.
JJ: Aquesta pregunta ens la vam fer fa 3 o 4 anys, però ja a l'edat que tenim i ara posar-te en un projecte nou, d'un camió nou...
JLC: Si tinguéssim 10 anys menys potser ens ho plantejaríem.
JJ: Perquè tu el primer any no el tens competitiu 100%. Has d'anar millorant, per tant, és un projecte que s'allarga amb el temps i això ja se'ns fa una mica... li passarem el testimoni al Xavi.