El gran rival de Jorge Martín durant aquest GP Solidari de Barcelona no era Pecco Bagnaia, sinó la pressió. El de Pramac, un cop ja cantada la victòria, ha explicat que "l'any passat no vaig ser campió segurament perquè no estava preparat" i ha reconegut que "aquest any he millorat molt a nivell mental".
Les matemàtiques copaven totes les portades en la prèvia a l'esprint i a la cursa llarga, i és que al de San Sebastián de los Reyes arribava a Montmeló amb tot de cara per sortir campió, però amb la perillositat de sucumbir a la pressió. Finalment, després d'una plàcida cursa en què ha estat tercer, ha escrit el seu nom en pedra en la història de MotoGP. Ho ha fet després d'uns últims girs que han estat una autèntica muntanya russa d'emocions per a ell, i és que, tal com ha reconegut en baixar de la moto, un munt de pensaments i de records l'han envaït per adonar-se de com ha estat de difícil per a ell arribar fins a l'Olimp del motor a dues rodes.
Jorge Martín i una afició de patidors al box de Pramac
El seu pare Ángel, la seva mare Susana, la seva àvia Júlia i la seva nòvia María són quatre dels patidors i patidores que té al darrere Jorge Martín al box de Pramac. Com no podria ser d'una altra manera, aquest diumenge han sortit més en antena que mai. Mossegant-se les ungles, plorant i tapant-se la cara, han estat un manat de nervis fins que la bandera a quadres els ha alleujat tant a ells, com a la resta de l'equip, com al propi Martín.
I és que el futur pilot d'Aprilia tenia clar que entrar en qualsevol mena de risc podia costar-li el seu pes en or, però, tot i mantenir el cap fred durant tot el cap de setmana, ha reconegut que les voltes finals se li han fet molt difícils: "He vist en una pantalla a la meva família i m'han vingut al cap els macarrons de la meva mare en els kàrtings, les matinades amb el meu pare i les hores extres, el meu avi, que està al cel..."
El madrileny volia aïllar-se de qualsevol mena d'estímul extern, però ha revelat que ha trencat a plorar durant les últimes voltes i que "al parc tancat he acabat de treure-ho tot". El nou '1' de la graella ha explicat que "no volia mirar quantes voltes quedaven", recalcant que "ni tan sols podia pilotar, he començat a plorar".
Emoció desmesurada amb família, amics i parella, entre ells, Aleix Espargaró
Jorge Martín s'ha autoproclamat en shock i tot apunta que els qui el rodegen i l'estimen també segueixen així a hores de la bandera a quadres. L'emoció desmesurada de tots ells pel Mundial del '89' s'ha barrejat amb una altra història paral·lela que també trobava el seu punt final aquest diumenge. Aleix Espargaró tancava la seva carrera al que catalogava com "el meu lloc preferit del món" i ho feia celebrant, no només una carrera per al record, sinó el Mundial d'un gran amic seu com ho és Jorge Martín.
Ambdós han deixat una de les imatges del cap de setmana, amb la moto a 0, en paral·lel i felicitant-se mútuament, sota una eixordadora ovació. Un moment únic que se suma a l'àlbum de fotos d'un cap de setmana apassionant que abaixa el teló de la temporada 2024 de MotoGP.