"José Ángel Iribar era aquella cançó que s'ha cantat tantes vegades: <<Iribar, Iribar, es cojonudo, como Iribar no hay ninguno>>”. Així és com Andoni Goikoetxea, mític exftubolista de l'Athletic Club que va vestir la samarreta bilbaïna durant més de 10 anys, coincidint amb Iribar en cinc d'ells, ha volgut definir el jugador que ha defensat durant més partits els interessos de l'Athletic Club i que en les darreres setmanes ha estat capaç de pintar les samarretes de tots els porters de la Lliga de color negre per l'homenatge que aquests, aprofitant el seu 80è aniversari, han decidit rendir a la seva històrica figura
Els anys passen, però la llegendària cançó que va actuar de banda sonora de La Catedral del futbol durant més de dues dècades no s'esborra del cap dels jugadors, entrenadors i aficionats que van compartir moments de futbol amb ell. I concretament, els més importants d'ells van arribar a San Mamés, on abans que s'acabi l'any, l'Athletic Club col·locarà una estàtua seva per a eternitzar, encara més, el seu record. Perquè Iribar i l'anomenada Catedral del futbol són sinònims. Sinònims de senzillesa, història i passió. Dos vasos comunicants que no s'entenen l'un sense l'altre.
El record d'Iribar com a futbolista: molt més que un porter
Ara bé, el llegat d'Iribar va molt més enllà de tots aquests intangibles. 'El Txopo' va ser un dels millors porters del món. Sempre fidel als colors blanc-i-vermells, és considerat com el futbolista més important de la història de l'Athletic Club. Així el recorda, futbolísticament parlant, el seu excompany Goikoetxea: "Era el gran jugador de l'Athletic. Quan jo debuto, l'any 75, 'El Txopo' ja hi era; és a dir que per mi va ser increïble. Jo encara era un nen i ell un veterà. Vaig jugar diverses temporades amb ell, en van ser cinc, gaudint de la seva garantia, de la seva personalitat. Sempre ha estat una referència, un home importantíssim dins de l'estructura de l'Athletic".
Pel que fa a l'Iribar fora dels terrenys de joc, tampoc es queda curt. "Ha estat un dels pocs jugadors que tota la seva campanya la va fer a l'Athletic. Actualment és president honorífic. És amable, sempre es va fer respectar per la seva simpatia. Ara, 'El Txopo' ha fet 80 anys i és un mite i una llegenda de la història de l'Athletic", explica Goikoetxea.
Un 80è aniversari molt especial
"I ara, que ha fet 80 anys, tots els aficionats del futbol i, principalment, els aficionats de l'Athletic, el miren amb orgull. Se'l veu emocionat. Perquè de vegades els reconeixements es fan quan un ha mort. Sol ser més fàcil, però en viu, amb el cap lluït, estant encara en forma, és un reconeixement que l'emociona, perquè li estan reconeixent la seva feina i la seva labor de molts anys", continua explicant l'exdefensor de l'Athletic Club, parlant sobre un homenatge que ha traspassat les fronteres bilbaïnes.
Iribar i la Ikurriña d'Atotxa
Però les mans d'Iribar no només van protagonitzar grans aturades. El 5 de desembre de 1976, les extremitats superiors d'Iribar, juntament amb les de Kortabarria, capità de la Reial Societat, van exhibir, en els instants previs del derbi basc que aquella jornada va deixar una golejada històrica en favor del conjunt 'Txuri Urdin' (5-0), una Ikurriña, que estava prohibida a tota Espanya.
"No se sabia què passaria. La Ikurriña estava prohibida. Tota la gent que tingués a casa un distintiu vermell, blanc i verd, ja podia dir que era la bandera italiana, que no colava. Hi havia una repressió molt gran en aquella època. Quan es va tenir la valentia de treure la Ikurriña va ser una fita de mèrit, que es va fer amb absolut cap pensant en tot el que representava. Es va fer el pas i, a partir d'allò, va ser un alliberament per a moltíssima gent, que ja la va poder posar a casa seva i en altres llocs", narra Goikoetxea quan és preguntat sobre un esdeveniment que ha anat molt més enllà del futbol i que reforça, encara més, la figura d'un Iribar que, any rere any, ageganta la seva llegenda fins a l'infinit.