Hi va haver un temps en què el migcamp del Barça era el motor de l'equip, però en els últims anys el Barça sempre ha funcionat sota el lideratge de Leo Messi. Només ell és capaç de definir un partit, de desequilibrar un adversari, de remuntar una eliminatòria com la que ha aixecat el Barça davant de l'Athletic per ficar-se en els quarts de final de la Copa del Rei. Sense Messi aquest Barça estaria perdut i seria mediocre, sobretot quan necessita marcar més gols que qualsevol altre rival perquè als àrbitres el ha agafat per equivocar-se amb els blaugrana.

La millor notícia que podria donar el club i Josep Maria Bartomeu als aficionats del Barça és que Leo Messi acabarà la seva carrera a les Corts. No s'ha de dilatar més aquesta renovació per molt cap fred que necessiti donar-li el que demana. Aquest noi, ja convertit avui en un dels capitans, avui ja amb barba, avui ja pare, és l'essència d'aquest club, però també és l'ànima, el cor i la vida d'aquest equip.

Amb tres gols, tots ells a pilota parada, perquè l'Athletic s'ha defensat bé, Messi manté viu el Barça a la Copa. Encara que també és cert que la nit que eren més necessaris ha aparegut un Luis Suárez esplèndid per rematar de tisora el primer gol, i ha emergit un Neymar meravellós, disposat al driblatge, incisiu com una agulla, provocant faltes i penals i mentalitzat per trencar la negació davant del gol de les últimes jornades.

La contra

En partits com els que ha jugat últimament el Barça contra l'Athletic de Bilbao i el Vila-real és quan la frase que va pronunciar Luis Enrique poc després de vèncer al Camp Nou el Manchester City de Pep Guardiola perd tot el sentit. Aquell dia l'asturià va dir que havia acabat esgotat i que sort en tenia que hi havia pocs entrenadors com en Pep, que obligaven a un feina extraordinària a l'hora de preparar un partit.

Últimament sembla que proliferen els Pep en el futbol espanyol. Des d'Eusebio (Reial Societat) a Fran Escribá (Vila-real) i Ernesto Valverde (Athletic) i un dels preferits del difunt Johan Cruyff. Luis Enrique va fer bé a donar suport als jugadors en la decisió de no participar en la festa de Zuric. Calia preparar un partit important, va dir.

Però la veritat és que sabent com sap i com bé va definir Luis Enrique l'Athletic a la conferència de premsa prèvia al partit, el Barça no ha fet res diferent al que ja va fer a San Mamés, en el partit d'anada. Gens diferent per superar l'esperada pressió basca. Res extraordinari que sorprengués Valverde.

El Barça ha merescut sempre passar als quarts. Va jugar a San Mamés per treure un millor resultat que la derrota (2-1), i al Camp Nou hauria sentenciat abans si l'àrbitre no hagués invalidat el gol de Luis Suárez als 25 minuts per un fora de joc inexistent de Neymar.

No és menys cert que quan un equip ha d'elaborar més jugades de gol per guanyar un partit perquè algun d'aquests els invaliden els àrbitres, el problema és molt més gran. Però ja hem descobert que protestar les actuacions dels col·legiats és victimisme. Faria malament el barcelonisme de callar cada vegada que pateix una injustícia, com també malament faria el catalanisme cada vegada que un dels seus governants és condemnat injustament per aplicar un dret democràtic.

Però sort en té Luis Enrique, i això sí que seria més destacable que la feina d'entrenadors adversaris, de tenir Leo Messi, com la va tenir en Pep – que bé que lloa l'argentí cada vegada que pot- i Neymar o Suárez. Sense aquests homes probablement qualsevol tècnic quedaria més esgotat intentant contradir les propostes del rival.

La Lliga, la Copa i la Champions cada vegada són més difícils per al Barça. Luis Enrique, lluitador nat qui-sap-lo, ho coneix. Però caldrà estudiar més. I, sobretot, que el president deixi de tenir el cap fred i escalfi més el cor. Renova Messi, Barto cuita.