Juan Carlos Unzué (1967, Pamplona) va cobrir els pals de diferents equips de la Primera Divisió espanyola. Anys després va liderar conjunts com el Celta de Vigo, com a primer entrenador, o el FC Barcelona, com a entrenador de porters. Actualment disputa un partit contra qui serà segurament el rival més dur de la seva vida: l'ELA.
Juan Carlos Unzué posant davant la samarreta del seu debut i un retrat d'ell com a porter / Marc Ortín
Com es troba?
Em trobo bé, sobretot mentalment segueixo estant fort. Pel que fa a la malaltia, va progressant, sembla que de manera lenta, però sento que no s'atura; a poc a poc vaig notant el deteriorament físic, que en el meu cas va molt relacionat amb les extremitats. Sobretot per a la mobilitat i quan surto al carrer ja necessito una ajuda, una espatlla propera, per poder recolzar-m'hi i anar una mica més segur. Però hi ha recursos, ja tinc a casa una cadira elèctrica que m'ajuda a passejar distàncies, que en la situació en què estava últimament ja no podia.
Hi ha una paraula que per a mi és clau i és la paraula 'acceptar'; acceptar aquesta malaltia com a part de la meva vida
Se'l veu una persona molt positiva... Sol afrontar les coses d'aquesta manera?
Crec que una de les coses que més satisfacció em dona és el fet de sentir que no he hagut de fer res especial. El dia del meu diagnòstic no vaig sentir un impacte excessivament gran, en certa manera, li posaven nom a una cosa greu que jo ja intuïa que li estava passant al meu cos. Crec que aquesta manera d'actuar ve donada de la meva manera de ser, que està condicionada per l'estil de vida que he portat. Els esportistes viuen en una muntanya russa: des de petit has d'aprendre ràpid a superar moments de frustració molt aviat i possiblement no estàs preparat per a això.
Llavors, els valors de l'esport l'estan ajudant amb la situació...
Portar tants anys al món del futbol m'ha fet més capaç. Hi ha una paraula que per a mi és clau i és la paraula acceptar; acceptar aquesta malaltia com a part de la meva vida. D'aquesta manera he pogut constatar que automàticament estàs preparat per jugar aquestes males cartes que t'han tocat, de la millor manera, sense patir tu i sense fer patir els que tens al costat.
Creu que la pandèmia l'està condicionant pel que fa a la salut mental o emocional?
Hi ha circumstàncies que condicionen el meu cas. El que ha fet la pandèmia és confirmar i, si és possible, multiplicar les dificultats d'un malalt d'ELA. A nosaltres, la nostra malaltia ja ens confina en una cambra fosca i en aquest cas ho ha fet encara més, però també li pot servir a la gent per adonar-se del que és aquesta malaltia o part del que és aquesta malaltia. Relacionat amb les meves intencions, la pandèmia ha posposat alguns dels esdeveniments que jo volia haver fet ja, però que hem hagut de retardar uns mesos. Tinc al cap i estic fent els primers passos per generar esdeveniments que espero que ens puguin ajudar a aconseguir uns recursos econòmics que el 100% aniran per a la investigació d'aquesta malaltia. Esdeveniments que estan relacionats amb el meu hobby i la meva professió. La idea és muntar algun partit de futbol benèfic, i espero que els clubs estiguin amb nosaltres i ens donin suport. En l'àmbit del ciclisme també estem preparant una prova, i de pàdel i golf.
Tractaré que gaudim d'aquest partit llarg que estem jugant, des del minut u fins al cent vint
Explica que ara mateix se sent l'entrenador de 4.000 persones a Espanya que pateixen aquesta malaltia. Se sent amb la responsabilitat de donar-los veu?
La paraula míster me l'han posat alguns d'aquests companys, al final et sents entrenador d'un equip molt més ampli, humil, però molt persistent. Estic coneixent gent fantàstica amb una capacitat de continuar lluitant i gaudir que d'una altra manera segurament no hauria conegut. Un dels motius de fer la meva roda de premsa era aquest, sabia que pel meu currículum podia tenir un altaveu més gran, i en això estem. Intento que la gent estigui informada d'aquesta malaltia i quines són les seves conseqüències i la situació dels malalts d'ELA d'aquest país. És una malaltia molt cara i gairebé desconeguda i oblidada des de l'administració i des del nostre altaveu volem reivindicar una cosa tan simple però alhora tan important com una vida digna. Vull que el meu missatge no sigui personal sinó que sigui col·lectiu.
Juan Carlos Unzué durant l'entrevista / Paula Valdunciel
Està jugant el partit més important de la seva vida... Com afronta el que ve?
La malaltia ens diu que fins ara ningú no l'ha guanyat; jo, sent realista, no penso que ho faci, que això canviarà o que aquest partit el guanyarem, però sí que tinc molta esperança que el partit el farem llarg. Com dic normalment, jo m'avenia amb els penals i a veure si arribem a aquesta tanda. Tractaré que aquest partit llarg que estem jugant el gaudim, des del minut u fins al cent vint. A mi, ara més que el temps que passi en aquest món, el que m'interessa és que aquest temps valgui la pena, que li doni sentit a la meva vida. Crec que amb aquest rol que he assumit, en tindrà sense cap dubte. M'he adonat que com més ajudes i més dones, més reps; reps de forma multiplicada i això és el que realment em fa sentir bé i em farà portar aquest partit de la millor manera fins a l'últim moment.
Té por?
No. Som una mica reticents a parlar de la mort; si la tinguéssim més al cap, ens ajudaria a treure'ns aquest temor, i ens faria valorar més el que tenim. La por no existeix. La mort és part de la vida, i només ens diferenciem en el moment que ens arriba.
Crec molt en aquesta junta directiva, en el president, però sobretot crec molt en el Barça com a institució
En relació amb les eleccions del Barça, vam poder veure que no va faltar a la cita. Està content amb el resultat?
Sí, estic content. El Jan, per coneixement propi, puc dir que genera entusiasme, autoestima, alegria, i això en els moments que corren en el club és important. Evidentment, no és una cosa prioritària, però és el que ajudarà que tot pugui funcionar millor al més ràpid possible. També hi ha una cosa que segurament a la gent li ha fet decidir-se pel Jan, i és l'experiència de conèixer el club fins i tot en una situació difícil, com l'any 2003, no només a nivell esportiu sinó també econòmic. És veritat que estem vivint una situació excepcional amb la pandèmia, sembla que a nivell econòmic ha fet molt mal, però el club ja tenia una situació difícil. Crec molt en aquesta junta directiva, en el president, però sobretot crec molt en el Barça com a institució. Crec que per sobre de les persones sempre hi haurà el club i hem de remar tots junts i tenir paciència. Per tornar una altra vegada a gaudir de molts títols, hem de posar una mica de la nostra part cadascun dels culers. En l'àmbit esportiu, estem en una temporada de transició, sempre molt complicada d'aconseguir títols, però tenim encara ara la possibilitat d'aconseguir-ne dos i crec que seria una cosa fantàstica, que, amb les dificultats que hi ha en el club, l'equip sigui capaç de guanyar.
Quins canvis creu que són necessaris al club?
No conec l'aspecte financer i econòmic, però el que sí que he pogut comprovar és que quan el primer equip de futbol ha funcionat, tot ha estat més senzill d'aconseguir: en el terreny econòmic, quant a patrocinadors, quant a imatge... En relació amb la part esportiva, crec que hi ha moments en què cal tenir una mica de paciència, l'equip està canviant. Encara hi ha uns quants jugadors que ho han guanyat pràcticament tot, que han donat al club molts moments de satisfacció i títols. El canvi, no veurem realment què ha passat fins que Leo Messi deixi d'estar amb nosaltres, encara que espero que no sigui aquest any i pugui allargar la seva carrera aquí, al FC Barcelona. En certa manera, crec que tenir jugadors amb aquesta experiència ajudarà molt els nois joves que han aparegut a continuar creixent. Crec que hi ha una molt bona combinació entre jugadors veterans i jugadors molt joves que generen molta il·lusió. M'agradaria també enviar un missatge d'optimisme a tots els nois del planter. En els moments que està vivint el Barcelona, quan els clubs estan en dificultats, és quan els nois joves se'ls acaba donant l'oportunitat, una oportunitat que té continuïtat si són capaços d'aprofitar-la. Sento que els nois del planter potser aquests anys enrere, pel nivell que hi havia al primer equip, podien arribar a pensar que era impossible arribar a aquest primer equip, ja que el nivell era màxim. Crec que és el moment i el lloc perfecte per aprofitar la seva oportunitat.
Si Messi decideix que hi ha un altre lloc que el motiva més, els culers hauríem de posar-nos drets, aplaudir-lo i donar-li el comiat que es mereix
Com veu la continuïtat de Leo Messi?
A mi m'agradaria, ja ho vaig dir l'estiu passat, que Messi fes tota la seva carrera al Barcelona, perquè crec que això encara li donarà una mica més de valor a la seva carrera. En els temps en què ens trobem i amb la impaciència que hi ha en tots els àmbits, que el millor jugador del món faci tota la seva carrera en un mateix club, seria una cosa fantàstica. Crec que el primordial, i això ho ha d'entendre el culer, és que ell s'ha guanyat el dret a decidir el que vol fer, perquè el que ell decideixi serà el millor en el sentit personal i per al club. No ens val de res tenir un Leo Messi no al 100%, no convençut que aquest és el seu lloc i el seu club no val la pena. Si ell decideix que hi ha un altre lloc que el motiva més, els culers hauríem de posar-nos drets, aplaudir-lo i donar-li el comiat que es mereix. Tant de bo que la sortida no sigui aquest estiu, i que la posposem molts anys més.
Com valores la temporada de Koeman? Creus que hauria de continuar al Barcelona?
Crec que Koeman està fent un treball molt bo per la dificultat que comportava quan va arribar al club. És cert que jo normalment dic que és un bon moment per ser entrenador, perquè els jugadors estan esperant que tu aportis alguna cosa, i ells et seguiran. Quan vens d'una situació de dificultat, de mals resultats, que no han guanyat res... Arribar en un moment dolent a un club, per l'entrenador té una part positiva: l'entrenador trobarà un feeling més fàcil amb els jugadors. La dificultat afegida que ha tingut el Ronald és que no només ha estat entrenador, sinó que també ha estat el portaveu del club durant uns mesos, i això treu molta energia. El seu missatge durant aquests mesos ha estat senzill i molt comprensible i important per al club. Ha fet que la gent que érem fora ens sentíssim il·lusionats i tranquils amb el que s'estava fent. En el futbol els entrenadors desgraciadament depenem moltes vegades exclusivament dels resultats. Seria interessant que féssim la vista enrere en aquest mateix club, i recordéssim que el 1990 es va tenir paciència amb Johann Cruyff perquè havia guanyat una Copa del Rei, però realment el fet de guanyar o no guanyar la Copa del Rei sembla que va decidir que Johann seguís o no seguís. Realment és clau que el Ronald guanyi un títol per veure si és l'home ideal per seguir al club? O farem que aquest resultat no sigui tan important i creguem en la seva persona i en la seva capacitat per liderar aquest equip els anys següents?
Juan Carlos Unzué durant l'entrevista / Marc Ortín
Va coincidir també dos anys amb Pep Guardiola... Veu possible la seva tornada al club amb la nova etapa de Laporta?
No ho sé. A mi personalment m'encantaria, perquè estic segur que aportaria un extra a l'equip, als jugadors, perquè sempre ho ha fet; però tornem a allò d'abans: ha de ser una cosa que ell senti que és la millor opció. El que sí que sento és que ell està molt content a Manchester; té al voltant gent de molta confiança, amb l'ajuda de Txiki Begiristain i de Ferran Soriano porten el club d'una manera molt col·lectiva i molt interessant.
Suposo que està seguint l'etapa de Luis Enrique amb la selecció... Com veu el tècnic? Quina relació té en l'actualitat amb ell?
La d'un íntim amic, és una relació que hem anat generant des de fa molts anys. Amb el Luis he viscut molts moments d'èxit i de frustració i és d'aquestes relacions que res no podrà amb elles. Estic content perquè veig que està bé, que està gaudint del rol de seleccionador. La seva situació no era fàcil i crec que s'ha sobreposat d'una manera fantàstica. Estem davant d'un moment molt interessant en la selecció, estem en un procés de canvi i evolució semblant al del Barcelona, moments de molt èxit anys enrere i que cal remodelar. Crec que tenim talent, hi ha jugadors molt interessants que senten que el seleccionador és el millor que els podia tocar. El Luis és un seleccionador a qui li importarà molt poc on jugues, quina edat tens i què hagis guanyat, el que li importa és el teu rendiment. És un bon moment tant per al Luis, com per als jugadors espanyols. Que els jugadors nacionals sentin que si estan en el seu millor nivell, poden tenir l'opció d'anar amb la selecció, farà que els jugadors donin el seu màxim nivell per tenir una motivació extra.
Haaland o Mbappé?
Els dos, és molt complicat definir-se per un o per l'altre. Crec que els clubs no haurien de firmar per un o per l'altre de manera indiferent, són dos jugadors diferents malgrat que tots dos són atacants i dos jugadors molt complets que tenen unes capacitats diferents. Potser uns clubs necessitin Mbappé i d'altres necessitin Haaland.
Neymar està sonant molt aquestes últimes setmanes per al Barça. Veu possible la seva tornada al club?
No ho sé, perquè no sé quines són les seves intencions. Si ell prengués la decisió de voler tornar per capacitats futbolístiques, jo no tinc cap dubte que està entre els millors, però aquí entra també la decisió del club. En va sortir d'una manera que normalment no agrada, però crec que la manera de sortir el que va confirmar és que estàvem davant d'un futbolista ambiciós que volia lluitar pel número u del món amb Leo Messi i ell sentia que al seu costat això no era possible, però que això ho podia aconseguir en un altre club. A mi em sembla que aquesta decisió va ser molt ambiciosa i molt interessant. Conec molt bé el Ney i crec que no era un pas que fos fàcil de prendre i veig connotacions positives, ja que era el que ell sentia que havia de fer. A més, no es va ser gratis i al club li va aportar uns diners fantàstics que van servir també per fer altres fitxatges o altres coses dins del club que tampoc no podem oblidar.
Quin és el millor moment que li ha deixat l'esport en la seva vida?
Han estat tants de molt bons que és difícil quedar-se amb un. El que jo sí que puc dir-vos, i he tocat pràcticament tots els rols, és que el que se sent quan ets futbolista no se sent en cap altre rol. Potser el més proper és ser primer entrenador i sentir que el teu equip executa aquesta idea que tu estàs transmetent a aquests jugadors, però la sensació de pertinença i involucració que té un futbolista, no se sent quan acabes la teva carrera. Dels disset anys que he tingut, potser em quedaria amb el meu debut a l'equip de la meva terra, aconseguir el meu somni, però crec que seria poc quedar-me només amb aquell moment. La meva forma de ser no només ha vingut condicionada pels moments d'èxit, al revés, crec que quan he après més és quan he tingut moments de frustració i dificultat. He pogut gaudir de molts títols, però també he viscut tres descensos. He pogut percebre el que comportava aquests descensos, no en la meva persona, sinó en els aficionats. El feeling que jo he pogut sentir tant a Sevilla com a Oviedo o a Tenerife és difícil d'oblidar. Veus gent que la seva passió pel club li fa mal tant o més que a qualsevol dels que érem partícips dins perquè era la nostra professió. M'han donat l'oportunitat de créixer i de millorar com a persona tots aquells moments de dificultat que he tingut en la meva vida, molt més que els moments d'èxit. Quan guanyes, tens la sensació que tot està bé, però segur que en aquells moments també hi ha hagut coses que no s'han fet bé, però les obviem.
Juan Carlos Unzué fent un tomb a prop de casa / Paula Valdunciel
Personalment, quin és el seu desig?
Continuar trobant la manera de donar sentit a la meva vida, sentir que puc ajudar i que puc donar, més que pensar a rebre, que és el que l'ésser humà sent, sobretot quan ets jove, i no ens adonem que com més dones i més ajudes, més reps.
Imatge principal: Juan Carlos Unzué durant l'entrevista / Paula Valdunciel