Vuit hores de judici. La titular del jutjat mercantil 17 de Madrid ha celebrat, aquest dijous, el judici del cas Superlliga, demanda que va presentar l'abril de 2021 la societat espanyola European Superleague Company contra les normes d'autorització i organització de la Federació Internacional de Futbol (FIFA) i de la Unió Europea de Futbol (UEFA) per aprovar noves competicions en considerar-les un "monopoli" i incompatibles al dret de la Unió. El plet va quedar aturat perquè la magistrada espanyola va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el dret a la competència a la UE. El desembre passat, el TJUE va donar la raó a European Superleague Company -impulsora de la Superlliga, que ara ha assumit la societat A22 Sports, amb el suport inicial de dotze clubs europeus el 2021, i que segons algunes informacions només hi quedarien el FC Barcelona, Real Madrid i la Juventus de Torí.
A la vista, els advocats de LaLiga i la UEFA han admès la seva oposició a un nou torneig de futbol alternatiu perquè els afectaria econòmicament -especialment l’explotació dels drets audiovisuals, que significa el 65% dels seus ingressos-, i han denunciat que la Superlliga “només beneficia als clubs rics i que no té un sistema solidari”. L'advocat de la Federació Espanyola de Futbol també ha criticat que la Superlliga "no comparteix el model europeu actual de defensar els mèrits esportius, la solidaritat, a més de la seva estructura piramidal". Per contra, els demandats han insistit a exigir la modificació de les normes de la UEFA i la FIFA perquè compleixin amb un “mercat lliure en competicions de futbol” i han denunciat que “la UEFA fa tres anys que intenta matar la Superlliga per mantenir el seu monopoli”, en paraules de Fernando Giménez, advocat d'A22 Sports Management SL.
Perjudicis "inquantificables"
Els advocats de la Superlliga, i ara A22, van presentar una demanda contra la FIFA (que està declarada en rebel·lia perquè no s’ha presentat al procediment espanyol) i la UEFA, en assegurar que “tal com ha dit el TJUE" van incórrer en abús de posició dominant en bloquejar, amb l'amenaça de sancions, la creació del torneig alternatiu de la Superlliga, que podria fer ombra a la Champions League. I per això, han demanat a la magistrada Sofia Gil, que condemni les dues entitats per vulnerar el dret a la competència, i que faci modificar la seva normativa, com ara la d'obligar els clubs de futbol a cedir els seus drets d’imatge.
“LaLiga i la UEFA s’han dotat d’un poder no recollit en el dret de la Unió. I, el TJUE ja ha deixat clar que són associacions d’empreses responsables del futbol,no organismes”, ha declarat un dels advocats de SuperLliga, que ha afegit que la nova normativa de la UEFA de 2022 "manté aquest monopoli". A més, ha recordat que en el ciclisme són empreses privades qui organitzen les competicions i no federacions d’esports.
L’advocat d’A22 ha criticat que fins a 22 estats membres de la Unió van anar a donar suport a la UEFA al TJUE, “quan hi ha altres temes més importants”, i ha destacat que el TJUE "no es va sentir intimidat" i que el procés ha provocat "pèrdues inquantificables" a la societat per no poder tirar endavant la nova competició.
Superlliga canviada
Per la seva part, els advocats de LaLiga, la UEFA i de la Federació han exposat que la causa ha decaigut perquè el projecte de Superlliga, que es va presentar l’abril 2021 "no és la mateixa i ara la lidera una altra societat", a més que la Juventus ha descartat ser-hi, segons reculls de premsa. Fet desmentit per la Superlliga.
En aquest punt, la magistrada ja ha aclarit que manté el procediment per aclarir si la normativa de la FIFA i la UEFA priva un tercer a entrar en el mercat d’organitzacions de competicions de futbol. És a dir, de poder-se crear un altre torneig sigui Superlliga o qui sigui.
Precisament, quan el TJUE va donar la raó a la Superlliga, Bern Reichart, CEO d'A22, va presentar a través d'un directe a Youtube com serà el format de la Superlliga. Després de defensar que la competició es basarà en els mèrits esportius, va explicar com funcionaran tant la competició masculina com la femenina. En concret, la Superlliga masculina s’indicava que constarà de 64 equips dividits en tres lligues.
Solidaritat qüestionada
En el judici, LaLiga ha portat un pèrit que ha exposat "els danys" que ocasionaria la Superlliga a les actuals competicions, on ha assegurat que es premia l’esforç dels clubs espanyols i que els quatre primer van a la competició de la Champions League.
El pèrit ha admès que els contractes amb els anunciants i dels audiovisuals són limitats. A més, ha indicat que de les recaptacions LaLiga i la UEFA tenen projectes de solidaritat, com ara al futbol base. Una afirmació desmentida per Superlliga, que ha indicat que en el seu model també s’hi preveu solidaritat, i que actualment la UEFA reparteix 288 milions d’euros però als clubs professionals, i que l’aportació a futbol base és menor.
Quan es va fer pública la resolució del TJUE, LaLiga, dirigida per Javier Tebas, va assegurar, en un comunicat, que: “La Superlliga és un model egoista i elitista.” És el mateix missatge que han donat els advocats de LaLiga, la UEFA i la Federació, en una vista llarguíssima, a més d'insistir que el TJUE no va en contra de les autoritzacions, tot el contrari. Ara bé, ordena que siguin regles transparents i no discriminatòries, ha admès l'advocat de la Federació.