Resolució excepcional. El titular del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat al FC Barcelona i als expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu un delicte de suborn pels 7,5 milions d’euros que el club va pagar entre els anys 2011 i 2018 a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, també imputat, per fer informes sobre àrbitres, segons una resolució avançada per diversos mitjans i confirmada per ElNacional.cat. A la interlocutòria, comunicada aquest dijous a les parts, el magistrat Aguirre sosté que Negreira té categoria de funcionari, requisit necessari perquè es compleixi el delicte de suborn, en afirmar que feia una funció pública com a seleccionador d'àrbitres. A banda, el magistrat ha ordenat aquest dijous a la Guàrdia Civil l'escorcoll del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), a Madrid per cercar-hi factures.

A l’estiu, el jutge del cas Negreira va fer una peça separada sobre l'acusació d'un delicte de blanqueig d'uns 297.085 euros pagats pel club entre els anys 2016 i 2018. Inicialment, s’investiga el Barça i els seus directius pels delictes de corrupció en els negocis entre particulars, administració deslleial i falsedat en document mercantil. I ara se’ls atribueix el suborn, que hauria de substituir el delicte de corrupció esportiva, i malgrat que per ara la Guàrdia Civil no ha trobat cap prova o indici que els abonaments fossin per a pagar àrbitres i modificar resultats de partits.

Els imputats 

En concret, a la resolució, el magistrat atribueix a Enríquez Negreira un delicte continuat de suborn passiu, en concepte d’autor, i al seu fill, Javier Enríquez, un delicte continuat de suborn passiu, en concepte de cooperador necessari.

 

Corrupció esportiva

Pel que fa als dos expresidents i als dos exdirectius del Barça (Òscar Grau i Albert Soler), el jutge els atribueix de manera indiciària un delicte continuat de suborn actiu. Tot i que afegeix que, acabada la instrucció, es podria mantenir la qualificació alternativa de delicte de corrupció esportiva (art. 286 bis 4 Codi Penal), com defensa la Fiscalia.  

La RFEF, pública

Per defensar el delicte de suborn, el magistrat Aguirre fins i tot cita una sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre una demanda de la Federació Italiana, i conclou que en el cas Negreira "es compleixen tots els requisits de la Directiva Europea 2014/24, i la Reial Federació Española de Fútbol (RFEF) ha de ser considerada, sense cap dubte, com un organisme de dret públic".  I conclou que la RFEF té a efectes penals la condició d'entitat jurídic-pública i els directius d'aquesta, inclosos els que formen part de comissions tècniques, han de ser considerats com a funcionaris públics a efectes penals. És a dir, el jutge equipara Negreira a un funcionari o autoritat pública, requisit essencial per complir el delicte de suborn.

Tribunal de jurat

El delicte de suborn és castigat amb penes que van dels 2 als 4 anys de presó, mentre que la corrupció entre particulars té una pena mínima de 6 mesos de presó i màxima de 4 anys. I si finalment són processats per suborn,   aquest delicte es jutja per un tribunal de jurat.

Dels fets fins ara investigats, el jutge afirma que el FC Barcelona va pagar a través de societats interposades un dels tres vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres integrat a la Real Federació Espanyola de Futbol. "Fet no negat i acreditat documentalment", manifesta.

La resolució també recull jurisprudència sobre el suborn, que el jutge aplica al cas Negreira. El magistrat Aguirre sosté que Negreira “tenia la condició de funcionari públic a efectes penals, atès que realitzava funcions públiques com a vicepresident del CTA, com ara la qualificació dels àrbitres i els ascensos i descensos d’aquests professionals”.

Les amenaces de Negreira

El magistrat relata que els pagaments del Barça es van mantenir durant 18 anys i van anar augmentant dels 70.000 fins als 700.000 euros anuals. I afirma que "es dedueix que els pagaments van produir els efectes arbitrals desitjats pel FC Barcelona, de tal manera que degué existir una desigualtat en el tracte amb altres equips i la consegüent corrupció sistèmica en el conjunt de l'arbitratge espanyol". No obstant això, hi admet que, per ara, no hi ha indicis d'aquesta acusació: "Les recerques de la Guàrdia Civil podran confirmar aquests extrems, obtinguts ara per inferència lògica."

El jutge també hi exposa que Negreira va enviar una carta amenaçadora als directius del Barça quan li van dir que no se li pagaria més, a mitjan 2018, tot coincidint que va cessar com a vicepresident de la CTA. I d'aquest fet el jutge en dedueix que Negreira "tenia consciència que s'havien produït actes il·lícits a favor del FC Barcelona de força gravetat". I

Per tot això, el jutge Aguirre conclou que "el delicte de suborn s'ha consumat en haver-se fet el pagament, es demostri o no la corrupció sistèmica de l'arbitratge espanyol a causa d'aquests pagaments”.