El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha assumit la investigació del cas Negreira, que fins ara dirigia la magistrada Silvia López Mejía, que hi era de reforç i que va prorrogar el secret de les actuacions fins a aquest setembre, i ja aixecat. El jutge Aguirre ha dictat cinc interlocutòries per impulsar la investigació i ha demanat més informació, segons ha comunicat el gabinet de premsa TSJC, aquest dimarts. El jutge, per ara, admet que dels 7,5 milions d’euros que el FC Barcelona va pagar entre els anys 2011 al 2018 a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira per fer informes, no hi ha proves directes que fossin per pagar àrbitres i influir en resultats. Amb tot, el jutge sosté que "podria haver-hi una corrupció sistèmica al CTA" i, divideix la investigació: ha obert una peça separada per investigar el delicte de blanqueig de capitals d'una part dels diners que el Barça hauria abonat a través d'intermediaris a Negreira i al seu fill, Javier Enríquez, també investigat, i dels quals la Guàrdia Civil desconeix el seu parador final.
L'acusació d'un delicte de blanqueig d'uns 297.085 euros pagats pel club entre els anys 2016 i 2018 es va afegir a la investigació del cas Negreira a l’estiu, a més dels de corrupció en els negocis, administració deslleial i falsedat en document mercantil. A més dels Negreira, són investigats els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, els exdirectius del club Òscar Grau i Albert Soler i el mateix FC Barcelona, com a persona jurídica. Els fiscals Anticorrupció es van oposar a investigar l'actual president del Barça, Joan Laporta, en considerar que l'acció del seu primer mandat està prescrita.
El Real Madrid és acusació
En una altra resolució, el magistrat Aguirre ha admès que el Real Madrid sigui acusació particular, com ho podria ser qualsevol equip de futbol de 1a divisió, i tal com indica la llei, proposa que les acusacions es facin de forma conjunta. Per ara hi ha personada la Liga de Futbol. "Si el FC Barcelona ha pagat a un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres per dissenyar un determinat tipus d'arbitratge, s'ha de reconèixer ineludiblement que qualsevol participant en la competició hauria de tenir la condició de víctima", afirma el magistrat en la resolució que admet la personació del club madrileny.
Paral·lelament al cas Negreira, el jutge Aguirre manté obert el cas Volhov, en el qual des del 2020 investiga suposades irregularitats de finançament a l’independentisme català, sense cap imputació directa.
Influir en partits
Pel que fa al Barça, en una de les noves resolucions, el jutge Aguirre afirma; "Aquest magistrat considera que del que no existeixen indicis és del tradicional mètode de pagament per a un partit concret. Però el que ha d'investigar la Guàrdia Civil és si es va instaurar en el si del CTA, tal com apunta el lletrat del querellant i àrbitre Xavier Estrada, un sistema de qualificació dels àrbitres tutelat pel vicepresident Negreira que podria permetre als àrbitres afins a ell dirigir partits rellevants de La Lliga o Copa i partits internacionals o fins i tot mantenir la categoria, augmentant així els seus ingressos de manera molt important.".
A més, el jutge Aguirre hi afegeix que "encara que aquest últim extrem no quedi provat, ha d'estudiar-se si el pagament anual del Barça a Negreira és, en si mateix, delicte, encara que no s'acrediti el pagament per Negreira a àrbitres concrets per a alterar el resultat d'uns certs partits", ja que sosté que el Barça no va documentar aquests pagaments en els seus comptes.
Detalls dels pagaments
A més, el jutge Aguirre ha acordat obrir una peça separada d’investigació que inclourà tot allò relacionat amb el blanqueig de capitals atribuït a Negreira i el seu fill Enríquez, així com la intermediació de la societat TRESEP i les entitats mercantils Radamanto SL, Best Norton. Principalment, aquesta separació és motivada perquè els pagaments s'haurien fet a través d'empreses de l'exdirectiu Josep Contreras, que va morir, fet que dificulta la seva investigació.
I la peça principal del cas Negreira se centrarà en els pagaments fets pel FC Barcelona a la família Negreira a través de les societats NILSAD SCP, DASNIL S.L. i SOCCERCAM S.L. El magistrat raona que fa aquesta divisió per “motius de celeritat processal i el dret a un judici sense dilacions indegudes”.
Hi afegeix que el delicte principal perseguit en aquest cas és que els pagaments efectuats pel Barça “estan perfectament contrastats”, referint-se a la investigació ja feta per Hisenda, i la investigació “no massa llarga s’ha de centrar a esbrinar de la finalitat pretesa amb aquests pagaments”. I conclou: “I en el cas que no s’arribi a esbrinar la finalitat, igualment podria concloure’s que la instrucció de forma autònoma amb els altres dels grups de fets delictius”, referint-se al delicte d’administració deslleial i de suborn.
Reclamació a la Federació
Finalment, el jutge Aguirre informa que en una resolució del 9 d’agost passat es va acordar la inadmissió com a acusació de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i alhora aprova la petició de proves a aquesta entitat, sol·licitada per la Liga.
En concret, es demana a la RFEF el qüestionari realitzat pel CTA a tots els àrbitres professionals del col·lectiu arbitral i les seves respostes; les circulars i comunicacions de qualsevol mena intercanviades entre el CTA i altres càrrecs federatius i els àrbitres professionals, amb relació a Negreira i el seu fill, i l’informe del departament d’Integritat de la federació enviat a la UEFA juntament amb tota la documentació.