El cas Negreira s’amplia. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha imputat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en el cas Negreira, segons una resolució comunicada al directiu aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El magistrat Joaquín Aguirre hi exposa que els pagaments que el Barça va fer al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill (Javier Enríquez) des del 2001 al 2018  podrien encaixar en un delicte de suborn i que com aquest “és continuat” en el temps, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als darrers deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, és a dir el pagament (el 17 de juliol 2018), i per això amplia els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, president blaugrana del 2003 al 2010.

El magistrat hi afirma que aquesta nova resolució és per calcular la prescripció dels delictes que investiga i en aplicar les lleis i la jurisprudència, ha resolt ara que dels investigats del cas Negreira inclou a Laporta pels pagaments que va fer entre els anys 2008 al 2010 i “als membres de la junta directiva del FC Barcelona del seu mandat o que estiguessin integrats a l’organigrama del club i tinguessin una responsabilitat efectiva en efectuar aquests pagaments suposadament il·lícits” als Enríquez a través de les societats DASNIL 95 SL, NILSAD, SCP i  SOCCERCAM SL.

Criteri de la Fiscalia

Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció havia fixat el període a investigar entre els anys 2011 al 2018 pel delicte de corrupció en l’esport, i per això havia descartat incloure a Joan Laporta en la seva denúncia pels pagaments de 7,5 milions d’euros del club a l’exvicepresident del CTA, on hi són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça com a entitat jurídica. Ara, els dos fiscals del cas -que depenen directament de Madrid- s'hauran de pronunciar no només sobre si el delicte de suborn encaixa en el cas Negreira, sinó també vers l’ampliació del termini a investigar.

Fins i tot, el magistrat Aguirre, en una resolució de la setmana passada (el 9 d’octubre), també considerava que l’actuació de Laporta estava prescrita, tot i matisar “en l’actual moment processal”, quan li va recriminar que volgués acusar Rosell i Bartomeu de pagaments que ell també havia fet. El Barça li va respondre que la petició de personar-se com a acusació particular només en el delicte d’administració deslleial del cas Negreira era en nom del club, no pas del seu actual president.

Negreira, funcionari públic

El cas Negreira va capgirar-se el 27 de setembre, quan el magistrat Aguirre va resoldre que Enríquez Negreira “exercia funcions públiques i, a efectes penals, tenia la condició de funcionari públic”, i que tots els investigats haurien comès un delicte de suborn continuat. Aquesta resolució ja ha estat recorreguda per totes les defenses i l’Audiència de Barcelona haurà de dir ara a qui dona la raó. Per ara, cap de les acusacions personades, ni  el Real Madrid, no s'han pronunciat si estan a favor de la tesi del jutge.

 

El Barça, en el seu recurs, escrit pels penalistes Cristóbal Martell i Marc Molins, ja alertaven que el jutge no podia incloure un nou delicte en el cas Negreira sense aclarir el període a investigar i sense tenir en compte les prescripcions que determina la llei. Ara, el jutge Aguirre dona resposta a aquestes queixes amb una resolució, de 12 planes, que torna a estar farcida de raonaments jurídics i de sentències, especialment la del Tribunal Suprem, que fa referència a la condemna del 2022 de directius del club Atletico Osuna per corrupció esportiva, delicte que es va incloure el 2010 en el Codi Penal.

També hi inclou una recent resolució de l'Audiència de Madrid, d'aquest setembre, que considera que la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) té caràcter d'entitat juridicopública, i -per al jutge- com la CTA depèn de la Federació, també té aquestes funcions públiques.

Autoria adhesiva

La defensa de Sandro Rosell, exercida pel penalista Pau Molins, en el seu recurs sosté que els fets que se l’imputen estan prescrits perquè el delicte de suborn, si no és continuat, prescriu als 5 anys. Hi afegeix que no es pot atribuir a Rosell el que feien altres directius del Barça. En la resolució d’aquest dimecres, el magistrat Aguirre també li rebat amb jurisprudència sobre el que s’anomena “participació adhesiva”. Cita el magistrat del Tribunal Suprem Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre que assenyala que “la moderna línia jurisprudencial admet la participació adhesiva d’altres subjectes actius, i que el requisit del subjecte actiu únic ha quedat matisat".

En el cas Negreira, el magistrat Aguirre manifesta que es pot aplicar la tesi de l’autoria adhesiva del Suprem perquè “hi ha un subjecte invariable per part dels pagadors que és el FC Barcelona” i el que varia són els seus presidents i membres de la directiva, els quals -segons el jutge- van seguir fent els pagaments a Enríquez Negreira durant 18 anys i augmentant la quantitat (de 70.000 a 700.000 euros anuals). Molins va criticar el jutge que en la resolució afirmés dues coses oposades: que els fets podrien encaixar en el delicte de suborn, tot i que sense descartar la corrupció esportiva, on Enríquez Negreira no tindria la categoria de funcionari.

Prescripció calculada

El magistrat declara que la jurisprudència del Tribunal Suprem “és uniforme i constant respecte a la consideració de l'inici de la prescripció a partir del darrer fet punible”. Hi precisa que el delicte de suborn és castigat d’entre 3 a 6 anys de presó i en el cas de ser continuat fins als 7 anys i mig de presó. I detalla que sobre la prescripció dels delictes, l’article 131 del Codi Penal diu: “1. Els delictes prescriuen: (...) Als quinze, quan la pena màxima assenyalada per la llei sigui inhabilitació per més de deu anys, o presó per més de deu i menys de quinze anys. Als deu, quan la pena màxima assenyalada per la llei sigui presó o inhabilitació per més de cinc anys i que no excedeixi de deu.”

En aplicar les regles de la prescripció al cas Negreira, el jutge de Barcelona precisa que en el cas de l'exnúmero 2 dels àrbitres retrocedeix 15 anys des del darrer pagament, ja que se li aplica la inhabilitació que inclou el delicte de suborn de funcionari (art.419 del Codi Penal), i se l’ha d’investigar fins al juny del 2003, com al seu fill. I en el cas dels expresidents i directius del Barça se’ls aplica el termini de 10 anys enrere des del darrer pagament, el 17 de juliol de 2018, en aplicar-los el delicte de suborn continuat (art.424 del CP), que no té inhabilitació.

Falsedat comptable, nou delicte

En la resolució, el magistrat també detalla els altres delictes que investiga, a més del suborn. Hi sosté que Enríquez Negreira i el seu fill haurien comès falsedat documental en haver fet suposadament factures falses per justificar els pagaments del Barça. I que en el cas del club blaugrana seria falsedat comptable perquè hauria inclòs en els seus comptes i presentat a Hisenda unes despeses de fets il·lícits. El magistrat hi recorda que Hisenda, que és qui va descobrir el cas Negreira, va qualificar els pagaments del Barça de "mera liberalitat”, fet -hi afegeix- que “va ser acceptat pel FC Barcelona, que va pagar la multa que li va imposar Hisenda i va tornar la quantitat indegudament deduïda de l’impost de societats".  

És a dir, el jutge sosté que “el Barça va presentar factures indiciàriament falses a Hisenda per desgravar-se l’impost de societats” i hi afegeix que “s’haurà de comprovar amb aquesta instrucció si en exercicis anteriors a 2016  es va fer el mateix” amb factures de les mercantils Dasnil, Nilsad i Soccercam. A banda, s’investiga en una peça separada el delicte de blanqueig de capitals.

 

A la foto principal, Joan Laporta, en la roda de premsa que va donar l'abril passat per parlar del cas Negreira. / Foto: Efe