Sense aturador. El jutge del cas Negreira ha fet una curta providència en la qual demana a la Delegació de Barcelona de l’Agència Tributària que "l’informi des de quin any el FC Barcelona ha presentat davant Hisenda per desgravar-se l’Impost de Societats de factures de  Dasnil,  Nisald i Soccercam".  Aquestes empreses són amb les que l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i el seu fill, Javier Enríquez, van cobrar del club un total de 7,6 milions d’euros entre els anys 2001 al 2018 per fer informes sobre àrbitres, però el jutge sospita finalitats il·legals. Amb aquest requeriment el jutge Joaquín Aguirre, intenta aclarir si el club blaugrana podria haver comès un delicte fiscal. Aquest delicte, per ara, no està inclòs en la causa, que se segueix per suborn (inclòs ara pel jutge) o corrupció en l’esport, falsedat documental i administració deslleial.

En una inspecció el 2019, Hisenda va descobrir els pagaments del Barça a Negreira i el club va acceptar regularitzar unes desgravacions que havia fet de manera incorrecta entre els anys 2015 i 2018, amb el mandat de l’expresident Josep Maria Bartomeu, investigat. En cada un d'aquests anys, les quotes desgravades no van superar mai els 120.000 euros, quantitat a partir de la qual es comet un delicte fiscal.

Suborn i Laporta

Hisenda només pot revisar els comptes de les empreses de cinc anys enrere, però en la via penal la prescripció la marca en funció de la gravetat del delicte, que pot ser de 5 o de fins a 10 anys. A més d’incloure el delicte de suborn, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha fet un innovador càlcul de la prescripció amb el qual ha inclòs l’actual president del Barça, Joan Laporta, en un delicte de suborn continuat. En un delicte greu (superior als 5 anys de presó, com el suborn) i continuat, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, en aquest cas el pagament a Negreira (el 17 de juliol 2018). El magistrat hi precisa que compta la prescripció enrere, i per això ha ampliat els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, del 2003 al 2010. Aquesta setmana, Laporta s’ha personat al jutjat, i serà defensat per l’advocat Xavier Arbós, del seu despatx.

 

Càlcul erroni?

Per a alguns juristes, el càlcul de la prescripció feta pel magistrat Aguirre és totalment erroni perquè mai es pot comptar enrere, sinó endavant: des de l’últim fet delictiu fins que és denunciat al jutjat. En el cas Negreira, seria des del juliol de 2018 fins al març del 2023, quan es va presentar la denúncia de la Fiscalia al jutjat, que es va sumar a la presentada primer per l’àrbitre Xavier Estrada. S’espera que les defenses de tots els investigats, especialment del Barça i dels expresidents Laporta, Bartomeu i Sandro Rosell presentin la setmana vinent els recursos contra el càlcul de la prescripció, tal com van fer amb el delicte de suborn. Els dos fiscals Anticorrupció del cas, Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Gadea, encara no han presentat cap informe perquè no els ha arribat tots els recursos presentats al jutjat.

 

Els pagaments a Hisenda

En les resolucions judicials, s’adjunta els pagaments que el Barça va fer a Hisenda per haver-se deduït de forma no regular les factures que va pagar a Negreira i al seu fill. Així, es detalla que el club blaugrana va acceptar l’estiu de 2021 corregir la base imposable de l’impost de Societats i pagar 404.249 euros, més 52.324 d’interessos de demora, del període 2015-2018; i també va estar d’acord amb la proposta de liquidació d’una quota de 473.050  euros, més  84.991 d’interessos de demora de l’impost sobre el valor afegit (IVA). Entre els anys 2015 i 2018, la quota deduïda pel Barça no supera mai els 120.000 euros, límit per ser delictiu. La quota més alta és el 2017, que puja a 113.757 euros.

En la resolució d’imputació a Laporta, el jutge Aguirre afirma que entre el Barça i els Negreira “no existeix cap contracte de prestació de serveis”, que Hisenda va qualificar els pagaments de “mera liberalitat”, i que el Barça “va acceptar pagar les multes que li va imposar Hisenda i va tornar la quantitat indegudament deduïble de l’impost de societats”. I avançava: “S’haurà de comprovar si en exercici anterior a 2016 es van presentar factures per desgravar-se.” Pel jutge, aquestes factures del llavors número 2 dels àrbitres té indicis de ser falsa, i per Barça seria un delicte de falsedat comptable. Els pagaments del Barça a Negreira des del 2015 fins al 2018 són molt menors que en els darrers cinc anys regularitzats, i caldrà aclarir si poden ser delictius o no, com ara busca el jutge.

El govern espanyol, fora

D’altra banda, l’Audiència de Barcelona ha confirmat, tal com va fer la primera magistrada d’instrucció, que el Consell Superior de l’Esport (CSD) no es pot personar a la causa de Negreira ni com acusació particular ni com a popular. L’organisme, tal com va dir la Fiscalia, depèn del Ministeri de Cultura, i no té cap habilitació legal per poder-se personar en procediments penals. El tribunal hi afegeix, a més, que en aquest cas es busca “el joc net”, que tampoc és l’objectiu de l’organisme de l’Estat espanyol. I per això, ja hi són personats al cas Negreira, la Fiscalia, la Liga, i la Real Federació Esportiva de Futbol (RFEF). A més, aquesta resolució és la primera que valida que hi ha indicis dels delictes de corrupció esportiva i sobretot d’administració deslleial.