La Sala II del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l'acusació particular contra la interlocutòria de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, de 27 de juny de 2019, que va decidir inhibir-se en favor de l'Audiència Provincial de Barcelona per jutjar el denominat 'cas Neymar 2', seguit per presumptes delictes de corrupció entre particulars i d'estafa per atorgament de contractes simulats en perjudici de tercer, relacionats amb el fitxatge del futbolista brasiler Neymar pel F.C. Barcelona.
El Suprem confirma la competència de l'Audiència de Barcelona per jutjar el cas, ja que cap dels dos delictes que són objecte d'acusació en la causa no pot afirmar-se que hagin estat comesos íntegrament a l'estranger, la qual cosa determinaria la competència de l'Audiència Nacional, sinó que en ambdós casos algunes accions es van produir a Barcelona, per la qual cosa prioritza la competència territorial de l'Audiència barcelonina.
La Sala II desestima el recurs de D.I.S. Esportes i Organizaço de Eventos, Ltda., i de la FAAP (Federaçao das Asociaciones dos Atletas Professionals), en qualitat d'acusació particular, que va ser donat suport pel Ministeri Fiscal.
La interlocutòria de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ara confirmat va estimar la declinatòria de jurisdicció en favor de l'Audiència de Barcelona plantejada per les defenses de Neymar, els pares del jugador, Sandro Rosell, Josep María Bartomeu i el Futbol Club Barcelona.
La conclusió
En la seva sentència, el Suprem recorda que en la causa s'acusa per dos delictes: un de corrupció entre particulars, i un altre d'estafa impròpia per atorgament de contractes simulats en perjudici de tercer. I que el que s'ha de decidir és si preval la competència objectiva de l'Audiència Nacional, encarregada de conèixer dels delictes comesos fora del territori nacional quan correspongui per lleis o tractat el seu enjudiciament pels tribunals espanyols, o la competència territorial de l'Audiència de Barcelona.
Els magistrats argumenten que per fixar la competència objectiva de l'Audiència Nacional és necessari que el delicte es cometi "en la seva integritat" a l'estranger, ja que els delictes que en part han estat comeses a Espanya i en part a l'estranger han de ser jutjats per l'òrgan del territori espanyol en què, encara que no totalment, hagin estat perpetrats.
La sentència posa l'exemple de delictes de tràfic de drogues que comencen a l'estranger (vols transoceànics o arribada a les costes de la península d'embarcacions amb estupefaents sent des d'aquell moment perseguibles a Espanya per virtut del principi de justícia universal), i que acaben en territori espanyol (detenció en aterrar o desembarcar o, encara, en mar territorial). En aquests casos, recorda el tribunal, "mai no es planteja atribuir la competència a l'Audiència Nacional encara que el delicte s'hagi comès també a l'estranger".
Per això, el TS assenyala que la clau en l'assumpte examinat és determinar si, segons les acusacions, algun dels dos delictes imputats s'ha desenvolupat íntegrament en territori estranger, el que determinaria la competència de l'Audiència Nacional per conèixer d'aquest delicte i el seu connex.
Tanmateix, quant al delicte de corrupció de particulars, per a la Sala ningú no qüestiona que un dels contractes en què es basa tal acusació es va realitzar a Barcelona (el conegut com a contracte de préstec), i quant als contractes simulats, "no només és que algun annex aparegui confeccionat a Barcelona, sinó que alguns d'ells tenen un doble lloc de realització (Barcelona/São Paulo, Sants/Barcelona), la qual cosa apareix previst als mateixos contractes," assenyala la sentència. S'identifiquen, per tant, accions establertes a Barcelona que poden ser titllades de típiques: "si la tipicitat consisteix en l'atorgament d'un contracte simulat, es pot dir que alguns d'aquests contractes van ser atorgats en dos llocs distants; un d'ells, territori espanyol."
La conclusió de la sentència és que no existint cap delicte que pugui afirmar-se que ha estat comès íntegrament a l'estranger és a l'Audiència de Barcelona a la que correspon la competència.