És una de les referents al sector del motor, una de les esportistes més destacades i admirades. Ho ha guanyat tot al trial, en pista coberta i a l'aire lliure, i ha completat fins al final les 14 edicions en què ha participat al Dakar. Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) és una bèstia de l'automobilisme, del ral·li i de l'enduro. Ella respira gas i l'adrenalina la fa moure entre les dunes i les pedres. Des d'ElNacional.cat l'entrevistem pocs dies abans que faci les maletes i marxi cap a la quinzena aventura consecutiva al Ral·li Dakar, la cinquena a l'Aràbia Saudita. Amb més de 20 títols mundials de trial al seu palmarès i diversos triomfs en competicions d’enduro, ens endinsem en la seva passió, els seus reptes i els preparatius per a la pròxima edició del Dakar 2025.
En què ha canviat la Laia Sanz del 2011 fins ara?
M'he fet gran, però crec que, sobretot l'experiència. El Dakar és una cursa en la qual l'experiència és molt important, però crec que els valors són els mateixos, les ganes i els somnis continuen allà i les ganes de superar-se. La il·lusió continua intacta.
Vas participar 11 cops en categoria de motos i 11 victòries en la disciplina femenina. És el motiu pel qual vas decidir fer el salt als cotxes el 2022?
Jo crec que el salt als cotxes ve perquè era un moment en el qual es van ajuntar molts factors. Penso que 11 són molts Dakars en els quals ja havia complert aconseguint grans resultats, molt per sobre del que hagués imaginat mai. Amb l'edat vas sent conscient del perill, no gaudeixes tant en el moment de prendre riscos, i penso que em va arribar en el moment que tocava perquè sentia que ja en tenia prou. El cotxe és la millor manera de seguir amb la teva carrera esportiva, perquè aquesta experiència que has agafat amb la moto és molt útil, a més a més, la majoria de pilots que correm el Dakar amb moto ens encanten els cotxes. De fet, sempre havia somiat de fer aquest pas, i encantada de disputar el quart Ral·li Dakar en cotxes.
Vas quedar tercera l'any passat a la categoria T1.2, aquest any objectiu victòria?
Sí, no serà fàcil perquè hi ha molta competència. És una categoria en la qual hi ha gent que hi corre des de fa molts anys, que coneix molt bé el cotxe, però és el meu tercer any a la T1.2: coneixem el cotxe de l'any passat, tot i que no hem pogut fer quilòmetres aquest any, ho donarem tot. Almenys l'any passat vam comprovar que podem estar al davant i vam aconseguir un podi, però aquest any intentarem millorar-ho.
Tothom coneix el món de preparació física que hi ha al darrere, però fins a quin punt i com cuides tu l'alimentació?
La cuido perquè soc gran, tinc tendència a agafar pes, per tant, és una cosa que haig de cuidar sempre. Entreno molt, però l'alimentació s'ha de cuidar i sobretot, i més especialment, ara aquests mesos que ens apropem tant al Dakar i que hem d'estar al màxim. El més important és arribar al Dakar saludable i trobant-se un mateix bé, sobretot en el meu cas després d'haver passat un petit sotrac de salut fa uns anys. Ara, però, estic molt contenta de com em trobo i em noto en forma, entrenant bé i preparada.
Com prepares la part psicològica? És a dir, per a un Dakar t'hi entrenes tot l'any, però només són dues setmanes de competició i pot ser que al primer dia quedis eliminada.
No m'he preparat mai psicològicament. Jo crec que per a mi la manera d'arribar millor mentalment al Dakar és sabent que els deures els he fet, que tot el que està en les meves mans està fet i ben treballat, la preparació física, tot el que jo puc controlar que estigui a punt i ja està. Sempre he funcionat així. Jo crec que després, òbviament si t'ho poses a pensar ara, és molta pressió perquè estàs tot l'any treballant i la pots pifiar el primer dia al Dakar. Però un cop estic allà no hi penso, intento gaudir, intento fer el millor que sé i normalment han sortit bastant bé les coses. Per tant, quan alguna cosa funciona tampoc crec que s'hagi de remenar massa.
Amb l'edat vas sent conscient del perill, no gaudeixes tant en el moment de prendre riscos, i el salt als cotxes va arribar en el moment que tocava perquè sentia que ja en tenia prou
Què representa per a tu el Dakar? Com el descriuries?
És la meva vida, és la cursa de l'any per mi, la cursa de la meva vida i a més la meva vida gira molt entorn d'aquesta cursa. Estàs tot l'any pensant en el Dakar i m'ha donat moltes vivències, molt bones, molts amics. Jo crec que la majoria dels qui anem al Dakar i que portem anys és la nostra vida.
Té data de caducitat?
No, no li veig la data de caducitat. Per ganes no serà. Si algun dia arriba serà potser per falta de projecte. Però crec que em queden molts somnis per complir el Dakar. No li veig la data de caducitat. I després potser més endavant fer-lo d'alguna altra manera. Per tant, no, de moment no.
Sortint ara una mica del Dakar, com condueixes quan no competeixes?
M'he calmat molt. De més jove era bastant polvorilla, però aprens que a la carretera no es pot córrer, òbviament, que t'has de portar bé i que has de respectar la resta de conductors. I em consideraria bastant tranquil·la. Després sí que quan estic en cursa m'agrada pitjar el gas. A més a més, la majoria del temps em moc en furgoneta, per tant, tranquil·litat generalment.
De copilot ho passes malament?
Molt, ho odio. De fet, em costa estar tranquil·la amb molt poca gent. No m'agrada anar a la dreta, i si és amb un cotxe de carreres encara menys. No m'agrada no poder portar el control i crec que ens passa a la majoria de pilots.
Quina és aquella cosa que més t'irrita quan vas per la carretera conduint sense competir?
La gent per l'autopista al carril de l'esquerra a 100 km/h. M'irrita molt.
Vas anar de voluntària a València amb un equip i vas remolcar cotxes. Com ho vas viure?
Ens costava veure-ho des de casa, com a la majoria de gent. Crec que a tothom li hauria agradat baixar a donar un cop de mà, a mi em va ser possible. Vam agafar un grup d'amics amb els nostres 4x4 i vam baixar a fer el que poguéssim. Vam treure força cotxes dels pàrquings, vam portar coses, però en aquell moment el que més falta feia era maquinària, mans i ajudar. I ho vam poder fer. És un mini granet de sorra perquè amb la feinada que tenien allà, però almenys teníem aquella sensació d'haver pogut fer alguna cosa, tot i que encara necessiten molta ajuda i m'agradaria tornar-hi, però bé ara ens hem de centrar en el Dakar i qui sap si l'any que ve potser fer alguna coseta més.