Ja fa temps que tothom sap que Lamine Yamal és un futur guanyador de la Pilota d'Or i que ja s'ha convertit en el gran referent d'aquest Barça. Tot i només tenir 17 anys s'ha erigit com l'hereu de Leo Messi en tots els sentits. Ell no vol que el comparin, tot i que és un gran afalac, i diu que vol crear el seu propi camí. Però tal com va passar amb l'astre argentí, ha despuntat de molt jove amb vestint de blaugrana i ho fa des de l'extrem esquerre amb un peu esquerre de seda.
Doblet de Lamine Yamal contra el Girona
Ara bé, Lamine Yamal encara ha de créixer molt. I a Montilivi contra el Girona s'ha confirmat que és un futbolista encara immadur a nivell futbolístic i amb molt marge de millora. Sí que entén a la perfecció el seu rol, també sap quina velocitat necessita el seu equip en cada moment i que amb la seva cama esquerra i la seva velocitat porta de corcoll tots els rivals. A ell li agrada jugar com faria al barri de Rocafonda de Mataró, com quan encara era més petit.
Murri perquè li ha pispat el primer gol de la tarda a David López i perquè en el segon només ell ha vist el forat. És un futbolista diferent, que es nota com es diverteix. I també fa divertir els que el veuen portin la bufanda que portin. Per això és un patrimoni culer que s'hauria de conservar de totes totes.
Sense brillar però sent l'estrella
Però és que aquest jove jugador blaugrana, si diem que encara ha de créixer i ha de madurar, té una cosa sent tan jove que molts pocs futbolistes acaben tenint en algun moment de la seva carrera. Contra el Girona s'ha confirmat l'aura d'estrella que comptats jugadors poden lluir. Tal com passava amb Leo Messi, ara es pot dir que quan Lamine Yamal té un dia gris també pot marcar les diferències. La temporada passada ja havia tingut moments de baixada física, d'imprecisions constants i que quedava amagat. Però és que ara ja ha agafat el paper de protagonista absolut.
No porta el braçal de capità i ja tothom el busca passi el que passi. Tot i començar malament el partit contra el Girona i de no brillar com sempre ho fa a través dels dríblings, la precisió i la persistència, aquesta vegada igualment ha estat decisiu. Lamine Yamal ha fallat passades aparentment senzilles, ha fet centrades dirigides directament al rival i en poques ocasions ha pogut superar Miguel Gutiérrez en l'u contra u. Però el que aquesta vegada s'ha confirmat és que tot i desaparèixer en ocasions i de deixar el protagonisme als seus companys, és una estrella omnipresent, capaç de fer dues genialitats de futbolista completíssim i mig donar els tres punts al Barça. Només enfadant-se al final i rebent una merescuda targeta groga.
Lamine Yamal no vol ser el nou Leo Messi, però no es pot negar que cada vegada se li assembla més. I el que genera més alegria als culers és que fa uns dies digués que "espero poder ser una llegenda al Barça". Lamine Yamal, un jove futbolista amb aura d'estrella.