Lamine Yamal va fer els 17 el darrer 13 d'agost, però l'extrem del Barça ja està acostumat a copar portades. El seu talent és extraordinari i la vida li està proporcionant coses que cap menor d'edat està preparat per afrontar, però, en declaracions per a France Football, revista a la qual posa cara per a aquest mes de setembre, el futbolista del barri barceloní de Rocafonda explica algunes de les seves claus.
Lamine Yamal i enfrontar-se als grans, un costum des dels 11 anys
Recordant els temps de l'escola, Lamine Yamal explica que "sempre anava amb la meva pilota. Recordo que me l'emportava amb una bossa a l'escola i li anava donant puntades de peu fins a arribar a classe. Quan arribava a classe l'amagava a la meva motxilla perquè la professora no em deixava deixar-la damunt la taula. Sempre he estat amb una pilota".
A més a més, Lamine Yamal revela que jugava molt amb gossos perquè "el meu pare em deia que no m'anaven a mossegar. Jugar contra un gos és el més difícil que pots fer", subratlla com una de les claus de la seva habilitat amb la pilota als peus. Sigui com sigui, aquesta pràctica no és l'única que ha dut la jove perla blaugrana a desenvolupar el talent que té ara com ara, sinó que, a l'edat d'11 i 12 anys, jugava a futbol amb molts nois més grans que ell.
"Jugar al carrer em va treure la por de jugar contra gent més gran", reconeixia. Abans ho feia amb gent més gran, ara regala exhibicions davant de professionals. "Al final sempre jugava amb amics meus i els equips rivals tenien 20 anys i jo en tenia 11 o 12. Aleshores això em va treure molt la por i em va fer poder gaudir i jugar contra qualsevol. Tot això et fa créixer encara que tu creguis que no t'ajuda. Sempre t'ajuda perquè quan veus un rival més gran que tu saps com anar-hi i regatejar-lo perquè no et pugui donar".
La importància de la Masia, els nervis del novell i el seu ídol Neymar
La característica més determinant de Lamine Yamal, l'u contra u, ja venia de fàbrica, però el '19' culer destaca la importància de la Masia en el seu estil de joc. "Jo quan vaig arribar (al Barça) des La Torreta sí que és veritat que tenia aquest un contra u, aquesta verticalitat i tot, però no tenia el control de mi mateix. Saber quan jugar ràpidament o quan jugar lent, poder jugar en equip... totes aquestes coses al final ho fas al Barça, que és el club que més sap utilitzar els jugadors per a això".
Amb el temps, Lamine Yamal va començar a brillar, però tot va amb la confiança i el davanter explica que, al principi, li feia vergonya entrar al vestidor amb figures com les de "Jordi (Alba), Piqué, Pjanic...". I al marge de la figura de Messi, Lamine Yamal destaca que el seu ídol era Neymar i que dedicava moltes hores a veure vídeos del crac brasiler: "Des de petit, amb el meu pare i amb la meva mare a casa, és el primer que recordo. Quedàvem després de l'escola a casa d'un amic perquè ell tenia un ordinador i posàvem vídeos de Neymar. Ens passàvem tota la tarda mirant. Després me n'anava a dormir a casa meva i em posava fer-ho a casa meva, a la meva habitació", conclou.