Lamine Yamal va ser el gran protagonista de la victòria del Barça al Trofeu Joan Gamper. Va revolucionar el partit quan va ingressar al terreny de joc, generant perill cada vegada que tocava la pilota, i ajudant a aconseguir tres gols en els últims 10 minuts, que van servir per remuntar el partit contra el Tottenham Hotspur. No es va mostrar nerviós en cap moment ni va acusar la pressió, i va jugar amb calma i serenitat, com si fos un veterà.

Va sorprendre tots els aficionats que hi havia a les grades, i es va presentar davant de la mirada de tot el planeta. Veient-lo jugar, costa molt creure que sigui juvenil de primer any, i que naixés el 2007. Té qualitats de sobres per marcar una època en el Camp Nou, i fa temps que molts experts asseguren que és la perla més prometedora que ha sortit de La Masía des de Leo Messi. Així que Xavi Hernández el cuidarà i li donarà oportunitats.

Ja ho va fer en el passat curs, malgrat que encara estava en edat cadet, fent-ho debutar a La Liga Santander contra el Betis, un xoc en el qual hi va haver a prop de veure porteria. I després de la seva renovació, que es va tancar fa unes quantes setmanes, Joan Laporta li va prometre a Jorge Mendes, l'agent del crac de 16 anys, que aquesta campanya estaria en dinàmica amb el primer equip, si bé encara tindria fitxa del filial, perquè ajudi puntualment a Rafa Márquez, i jugui a Primera RFEF quan no sigui convocat pel tècnic de Terrassa.

No obstant això, la marxa d'Ousmane Dembélé al Paris Saint-Germain provoca que Yamal pugui quedar-se directament amb els professionals. Ara per ara continua sense arribar un reemplaçament de garanties, i Bernardo Silva pràcticament ha quedat descartat, ja que apunta a continuar al Manchester City. Vitor Roque, per la seva part, no arribarà fins al gener, després que l'Atlético Paranaense s'hagi negat a deixar-lo sortir. És a dir, que en el Barça hi ha un buit que Lamine pot omplir.

Però aquesta notícia ha provocat que hi hagi molt debat, i la gent es pregunti si el correcte és donar tanta responsabilitat a l'internacional espanyol sub 19, que no s'ha d'oblidar que continua sent un adolescent. Potser no és el més beneficiós per a ell en aquests moments haver de suportar tanta repercussió, i hi ha exemples que ho demostren.

Sense anar més lluny, Anssumane Fati, que ha passat de ser la gran esperança del Barça, a convertir-se en suplent i ser en la llista de prescindibles de Mateu Alemany. Sense oblidar Bojan, el màxim golejador de la història de La Masía, i que ha acabat retirant-se amb 32 anys, després de reconèixer que va patir de problemes mentals per culpa de la persecució mediàtica que va patir sent encara massa jove.