Lamine Yamal és un d'aquells que anomenem diferent, i és que cap futbolista en la història havia assolit el que ha assolit ell amb tan sols 17 anys i ni molt menys havia arribat a ser tan transcendent en el joc d'un equip del calibre del Barça. No obstant això, la perla culer no és només un avançat a la seva edat amb la pilota als peus, sinó que té el pis molt ben moblat i enfoca tot el que està passant a la seva vida des d'una visió francament sana.
En el programa “Decoded” que aquest dijous ha emès DAZN, el futbolista culer manté una conversa amb el periodista Alberto Edjogo-Owono en la qual revela moltes de les seves claus per mantenir els peus a terra i, sobretot, per impermeabilitzar-se de tot el soroll que rodeja un personatge públic de la seva magnitud. En un petit avanç lliurat el darrer dilluns ja deixava una autèntica lliçó sobre un tema tan delicat com ho és el racisme, i és que, davant dels insults que va rebre al Bernabéu, el “19” blaugrana va treure ferro a l'assumpte assegurant, simplement, que es tracta de “gaudir de la vida”.
Lamine Yamal posa especial èmfasi en el treball dels psicòlegs del Barça: “Jo era com un mocós”
Lamine Yamal sorprèn molts per la precocitat en tots els rècords que està trencant amb la seva carrera, però la clau de tot això no deixa de ser la fredor del seu cap. En aquest aspecte, el Golden Boy 2024 ha volgut subratllar els serveis psicològics que des de la Masia es posa a disposició dels prometedors talents de l'escola de futbol culer: “Pujar de categoria és molt bonic, però si un nen de 14 anys està amb un altre de 19 no és el mateix. Amb 14 anys fas ximpleries, quan un de 19 ja s'està pagant el pis o porta el cotxe de la seva mare. La psicòloga del club em va ajudar molt, perquè jo era com un mocós, entre cometes”, reconeix Lamine, que admet que ha hagut de treballar molt en l'aspecte psicològic.
En aquest sentit, ha analitzat també el tema de les xarxes socials, ja que una ascensió tan ràpida com la seva també es trasllada en un autèntic terratrèmol pel que fa a interaccions a internet: “El primer any sí que les mirava, però just abans de l'Eurocopa estava això que si Nico i jo no érem espanyols, que Laporte i Le Normand sí que ho eren...
vaig decidir no mirar-les i des d'aleshores ja no miro res, encara que de vegades hi ha amics que em diuen coses”. “Moltes vegades, a la premsa, quan es parla bé de tu és perquè van amb el teu equip i, si se'n parla malament, és perquè són d'equips contraris. L'important és el que pensin de tu el teu entrenador, els teus capitans, la teva família o qui et vol veure bé, això és l'important”, resol Lamine.
Lamine: “Si no penses en la pressió, no la tens. Has de pensar en gaudir”
Tot el soroll extern es transforma en pressió per a un futbolista, però Lamine Yamal descobreix que “la pressió no existeix, és una excusa”. En aquest sentit, l'extrem del Barça destaca que, “quan comences a jugar, parteixes de zero, aleshores no hi ha res de pressió. Quan jugues malament, la pressió és una excusa buscada. La pressió no existeix, és una cosa mental, és una cosa que t'ho fiques al cap. Si no penses en la pressió, no la tens. Cal pensar en gaudir, en passar-ho bé i no tens res de pressió: és el que intento”. Lamine, un cop més, redueix a una dimensió quotidiana una cosa extraordinària, com si no fos difícil.