Lamine Yamal juga a una altra cosa. Va una passa per davant de la resta. Aquest dimecres, l'Atlètic de Madrid, a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei, ha pagat a alt preu l'enèsima nit d'inspiració de la perla del Barça, que ha aconseguit el passi a la final de Sevilla del pròxim 26 d'abril (0-1) en la qual es trobarà el Reial Madrid.
Lamine Yamal i la seva galeria d'art
Tot i que ni tan sols arriba a la majoria d'edat, Lamine Yamal ja té material per fer una pel·lícula de les seves millors jugades, escrits per firmar un llibre dels seus recursos i peces de col·leccionista per obrir una galeria d'art. De fet, només durant la seva actuació al Metropolitano ja es pot treure una lliçó per a les escoles de futbol d'arreu del món, i és que Lamine Yamal no és tan sols desequilibri i visió de joc, és l'art del domini dels temps.
El “19” del Barça sempre troba el contrapeu del rival, sempre troba l'espai i el moment adequat per executar les passades que només ell imagina i, com no podria ser d'una altra manera, sempre és un recurs buscat pels seus companys. Perquè Lamine, per naturalesa, comporta perill amb la pilota als peus, però mentre tots estan pendents de la seva figura, els Raphinha, Pedri, Kounde o l'avui titular Ferran Torres li dibuixen desmarcades per tal d'ampliar-li un ventall de possibilitats que ja de per si és molt alt.
En una d'aquestes, Ferran Torres ha picat a l'esquena de Giménez per, amb la punta de la bota, superar Musso i posar el 0-1 en el marcador (27'). La definició del tauró ha estat a l'altura d'un home amb la confiança pels núvols, i és que, amb el d'aquest dimecres, el seu dolç moment golejador s'estira ja als 5 gols en els darrers 4 partits. Sigui com sigui, aquest cop, més de mig gol és l'assistència de Lamine, que entre un bosc de cames, ha filtrat una altra passada d'elegit.
Pedri i la batuta
Lamine Yamal ha estat de nou el far que ha il·luminat les jugades ofensives d'un Barça que només veia ombres de jugadors vestits de blanc-i-vermell, però quan els de Diego Pablo Simeone han abandonat el seu bloc baix i han avançat files per a la pressió, l'altre futbolista del Barça que juga amb el cronòmetre a la mà, Pedri, ha saltat a escena.
El canari és un altre que abaixa pulsacions o les accelera quan vol i, pràcticament sempre, coincidint amb allò que la jugada demana. I aquest dimecres, amb la majoria d'accions requerint calma, Pedri ha tingut sempre la solució. D'aquesta manera, el Barça ha conservat el 0-1 en el marcador i ha assolit un passi que representa l'equilibri de la balança. Mentre el Reial Madrid ha arribat a la final de la Copa del Rei a partir de les polèmiques arbitrals, el Barça ho ha fet a partir del futbol, del talent i de l'esforç.