Quan el Barça perd o empata, de manera injusta, s'assenyala gairebé sempre cap a les dues figures a què més se'n pot responsabilitzar. Xavi Hernández, per la seva part, té una part de responsabilitat en el futbol de l'equip, encara que les lesions i la falta d'efectius com, per exemple, la d'un extrem desequilibrant, li compliquen molt la feina.
I més enllà de la figura de l'entrenador, en partits on el FC Barcelona es queda a 0 i remata poc a porteria, algunes veus assenyalen directament a l'ariet: Robert Lewandowski. Són 18 gols i 6 assistències en un total de 36 partits, és a dir, 1 gol cada 2 partits i 1 assistència cada 9. A grans trets, no són números dolents. De fet, són bons, però és que els estratosfèrics registres del polonès durant la seva etapa al Bayern de Múnic es presten a odioses comparacions.
El Barça, més passiu del que s'esperava a San Mamés
Lewandowski no va ser capaç de veure porteria a San Mamés, tot i quedar-se molt a prop en una ocasió en què ni tan sols va poder xutar a porteria. El central de l'Athletic Club Aitor Paredes va estar molt ràpid per evitar-ho, però Lewandowski, en general, va aportar més davant el conjunt basc que en altres partits on de debò va estar molt més aïllat.
L'ariet es va deixar caure a l'altura de Gündogan en més d'una ocasió per combinar i va saber separar-se bé dels centrals. En altres partits, on la defensa rival ni tan sols busca sortir del seu camp, Lewandowski no pot fer això perquè el bloc del rival del Barça és massa curt. Amb tot, amb un Athletic Club que sí que tractava de sortir de la cova i, sobretot, sabent ja els resultats de Girona (1-0) i Reial Madrid (2-2), s'esperava un Barça amb més fam de victòria en vista que aquest darrer cap de setmana tenia una oportunitat única per retallar distàncies al Reial Madrid i per avançar el Girona en la classificació.
Fermín, devastat a l'aeroport
Algunes ànimes barcelonistes van estar profundament devastades després del partit. Als més viscerals, almenys, se'ls hi va notar que no haver sumat els tres punts quan Girona i Reial Madrid havien perdut i empatat, respectivament, els havia afectat. Xavi Hernández, per exemple, va demostrar-ho des de la ràbia. Altres peces de la plantilla també molt culers com Fermín López ho van demostrar des de la tristesa. En el cas de l'andalús, se'l va veure a l'aeroport, capcot, sense parlar amb els seus companys i amb la caputxa posada. Gent així és la que necessita aquest equip.