El FC Barcelona necessita una dosi (o dues) d'autoconfiança. Les sensacions són nefastes, el joc tampoc està a l'altura i el soroll de fora del vestidor l'ha envaït, creant un clima negatiu i cada cop més dens. Xavi Hernández és el nom més repetit i cada cop apunta més a ser el qui pagarà la festa, però hi ha altres noms que, per als opinadors, també tenen una responsabilitat directa.
L'alienació de la defensa és una de les causants, on cap dels titulars està reconeixible i només Iñigo Martínez, nouvingut, però tot just retornant després d'uns problemes físics, està oferint el nivell. Al mig del camp, el drama que es va muntar amb la sortida de Sergio Busquets es va empitjorar amb l'arribada del qui és una tireta per la ferida, Oriol Romeu, però que ni de bon tros està a l'altura. O almenys no ho ha demostrat.
Gavi i Dembélé, les gotes que han fet vessar el got
I pel que fa a la davantera, la pólvora no és que estigui mullada, és que està submergida. Es carrega majoritàriament sobre la figura de Robert Lewandowski, però ni Raphinha, ni, evidentment, l'adolescent Lamine Yamal, estan podent carregar amb el pes descompensat d'un equip que no acaba de sentir-se còmode.
Ferran Torres ho intenta i, de fet, està convencent. Allò del tauró ha fet d'ell algú pràcticament incriticable, sobretot, veient els futbolistes que l'envolten. Ho intenta, ho intenta i ho intenta, i amb més o menys encert, està sent un dels pocs d'aquesta plantilla que està traient el geni i l'honor d'uns colors que semblen haver caigut en l'oblit. A Lewandowski és a qui se li demana més carisma en aquests moments tan convulsos i d'aparent falta de lideratge. I per acabar-ho d'adobar, després que Ousmane Dembélé deixés el Barça sense desbordament ni factor sorpresa, la lesió de Gavi l'ha deixat sense cor i sense caràcter, o almenys, això és el que es plasma sobre la gespa.
Lewandowski, per la seva part, no pot fer miracles. És un golejador, sí, però és un golejador d'àrea. No és Messi. De Messi només n'hi ha un i, a banda de l'astre argentí, molt pocs futbolistes arreu del món són capaços de crear-se una ocasió de gol del no-res. Lewandowski necessita pilotes de gol o alguna cosa que s'hi assembli. Dels Leroy Sané, Kingsley Coman i el Thomas Müller que vivia constantment amb ell dins l'àrea, ha passat al previsible Raphinha, al dispers Joao Félix i a un Lamine Yamal que no li arriba ni a la meitat de l'edat. El polonès no és el problema.