El FC Barcelona va aconseguir una important victòria per 1-2 davant del Rayo Vallecano. El conjunt blaugrana va deixar una altra vegada bones sensacions, sobretot en la segona part. L'entrada de Dani Olmo i la sortida de Ferran Torres van ser clau. Un canvi de cromos que no va passar desapercebut per a ningú, tampoc per a Robert Lewandowski, que té clar que el seu acompanyant en atac no ha de ser el valencià i que se sent molt més còmode amb Olmo o Raphinha a la zona ofensiva.
Durant el partit a Vallecas, va quedar patent que el Barça és un equip molt diferent amb i sense Ferran en el camp. El valencià va ser titular per tercer partit consecutiu, en una decisió que molts van veure com un últim intent de Flick per fer-li confiança. Tanmateix, l'experiment no va funcionar. Torres va tenir una primera meitat desastrosa, desencertat als pases i sense aportar en defensa ni en atac. Lewandowski, aïllat i sense socis clars, ho va notar més que ningú. El polonès, que viu del bon enteniment amb els seus companys, es va sentir frustrat a diverses accions on Ferran no va entendre els seus moviments o es va mostrar incapaç de connectar-hi.
El canvi va arribar al descans, i Flick no va dubtar a asseure Ferran per donar entrada a Dani Olmo, un futbolista amb una lectura de joc molt més afinada. La diferència va ser immediata. Amb Olmo sobre la gespa, el Barça va trobar la fluïdesa i la profunditat que tant necessitava, i Lewandowski va tornar a sentir-se còmode en el seu rol de finalitzador. L'ex del Leipzig va entendre a la perfecció els desmarcatges del davanter, associant-se en curt i buscant sempre la millor opció per generar perill. El resultat va ser un Barça molt més incisiu, amb Lewandowski com a protagonista absolut de l'atac.
El polonès, que va veure com li anul·laven un gol, va estar molt més actiu en l'àrea rival i va tenir diverses ocasions clares. En aquest sistema de Flick, Lewandowski està començant a generar més oportunitats de gol que la temporada passada, una cosa que l'il·lusiona. Però perquè això continuï funcionant, necessita companys que siguin al seu nivell, una cosa que considera impossible amb Ferran Torres. Lewandowski valora especialment l'enteniment que té amb jugadors com Lamine Yamal, Dani Olmo o Raphinha, que aporten qualitat i visió, una cosa que Ferran no ha aconseguit en cap moment des que va arribar al Barça.
Lewandowski ho té clar: Ferran no pot ser el seu company d'atac. Per a un davanter de la seva talla, acostumada a jugar amb els millors, no hi ha marge per als dubtes. Si el Barça vol treure el millor del seu golejador, necessita envoltar-lo de futbolistes que parlin el seu mateix llenguatge en el camp, i això passa per deixar Torres a la banqueta.
El missatge de Lewandowski és contundent i Flick haurà de prendre nota. A hores d'ara de la temporada, el Barça no pot permetre's debilitar el seu atac amb experiments que no funcionen. Els números no menteixen i l'equip millora notablement amb Dani Olmo, Lamine Yamal i Raphinha, jugadors que entenen el que necessita Lewandowski i que són capaços de potenciar el seu joc. Amb Ferran, en canvi, l'atac es torna previsible i mancat d'espurna.