Moltes mirades estan recaient sobre la figura de Robert Lewandowski i no precisament pel mateix motiu que en l'arrencada de la darrera temporada. Si bé ara fa un any el golejador de Varsòvia va començar el seu camí per la lliga espanyola com un tret, aquesta temporada li està costant més.
A grans trets, els seus números són molt bons, acumulant un total de 2 gols i 1 assistència en les 4 jornades disputades, però nombrosos mitjans afins al Barça consideren que l'aportació del polonès hauria de ser major. Certament, Lewandowski ha marcat els seus dos gols, un empenyent la pilota a porteria buida a Vila-real, i l'altre, aquest darrer cap de setmana, des del punt de penal a El Sadar. Així doncs, no són accions precisament que facin justícia a la qualitat de l'ex del Bayern de Munic, però el problema que se li atribueix és en la seva aportació general al joc.
Tenia raó Lewandowski assegurant que el Barça juga amb massa poca gent d'atac?
El Barça, amb quatre migcampistes al seu esquema, és evident que tracta de dominar la medul·lar mitjançant la superioritat numèrica per dins, però, precisament, ñes al carril interior on molts equips se li tanquen al Barça i, per tant, saturen el joc que puguin crear Gündogan, Gavi i companyia.
A Lewandowski se li demana que es deixi caure més per combinar amb els migcampistes que fan passades verticals i així crear situacions de tercer home, però aquest embut que, per exemple, Osasuna va teixir, també l'afecta a ell. D'aquí venien les paraules del mateix '9' culer demanant que el Barça jugués amb més gent d'atac.
Es queixava que li arribaven poques pilotes per aquesta circumstància, i és que, analitzant-ho fredament, Robert Lewandowski ve de dues setmanes de compartir onze amb només un soci a l'atac de 16 anys. Lamine Yamal és un diamant en brut i, evidentment, un gran actiu per al Barça, però el fet de jugar amb 4-3-3, tenint dues amenaces per banda, complica molt més les labors defensives dels rivals, havent d'esta pendent, no només del joc interior, sinó dels uns contra uns que puguin generar-se amb Lamine Yamal i el seu defensor i, a l'esquerra, per exemple, amb Joao Félix.
Joao Félix, un gran generador de perill
En aquest sentit, el Barça té en plantilla Ferran Torres o Raphinha, capaços d'acompanyar Lamine Yamal per banda esquerra, però, sobretot, té un Joao Félix que, més per dins, pot ser un fals davanter que s'associï amb Lewandowski a la perfecció i que, per tant, li serveixi moltes més pilotes de qualitat en zones on el polonès és veritablement diferencial.