Liverpool es lleva plorant. La pluja marca un matí fred, ennuvolat i ple de paraigües. La ciutat respira, però, un ambient atípic. Els plors de Liverpool són per l’alegria de la gesta que va fer el primer equip de la ciutat (amb tot el respecte cap a l’Everton) la passada nit contra el Barça.
Anfield es va convertir en el temple que ha perdurat dempeus durant 134 anys. L’emoció, però, no s’ha traslladat en la seva totalitat al carrer. És dia lectiu a Liverpool i la gent està al cotxe direcció a la feina i la ciutat ha tornat al seu estat habitual.
Bernat Aguilar
La celebració de veritat va ser la passada matinada, tot i que aquí no acostumen a allargar gaire els dies quan a l’endemà els toca treballar. Però just després del partit els principals pubs del centre de la ciutat es van omplir de seguidors del Liverpool per cantar, no cançons dels Beatles, i sí per entonar els clàssics himnes d’Anfield. El Liverpool Twist i els seus seguidors Shout.
Bernat Aguilar
Es pot dir que aquesta vegada sí que s’ha aconseguit la comunió total gràcies al You’ll never walk alone. Anfield va ser una festa i també un infern per a un intolerable Barça, que es va convertir en l’enfonsat Yellow Submarine que cantaven els Beatles. La gesta es recordarà durant molt temps a Europa i als carrers de Liverpool.