El Liverpool abraça la sisena Champions League de la seva història tot entonant el "You'll never walk alone". Un penal transformat per Mohamed Salah a l'inici del partit i un altre gol d'Divock Origi al final del partit ha estat suficient per decidir una final futbolísticament de nivell baix i que el Tottenham Hotspur no ha pogut arreglar en noranta minuts (0-2).

El Liverpool té un regal

Només havien passat 23 segons quan, encara amb molts aficionats despistats, el partit ja s'ha decidit amb una jugada que ha canviat el guió de la final. Unes mans de Sissoko dins l'àrea, amb el braç totalment estirat, han provocat que una centrada de Mané acabés rebotant en l'extremitat del futbolista del Tottenham. I l'àrbitre ha xiulat penal. Tot i les queixes, ha estat clar, i el Liverpool no l'ha desaprofitat. Salah no ha fallat des dels onze metres i ha marcat al minut 2 amb una autèntica canonada imparable per a Lloris.

Es pot dir que la final ha començat amb un avantatge per al Liverpool. Ha estat el penal més ràpid de la història de la Champions. I el partit després ha tingut un escenari diferent a l'esperat: el Tottenham obligat a remar a contracorrent i el Liverpool esperant per sentenciar. Kane i Son contra el trident Salah, Firmino i Mané.

EFE

El gol ha deixat els ànims tocats. Els spurs han quedat en xoc i sense saber com reaccionar. Mauricio Pochettino, entrenador del Tottenham, ha intentat animar els seus, però els londinencs han trigat en poder refer-se del regal que han fet. Els reds, pensant en el millor dels escenaris, ni s'ho podien imaginar. I en els minuts posteriors els de Jürgen Klopp han tingut el perill.

El Tottenham és transparent

El Tottenham, obligat a refer-se, mica en mica ha reaccionat. Al minut 18 una espontània ha saltat al camp, el joc s'ha aturat, i els spurs han sabut canviar la mentalitat. Una final és una final i no hi ha favorits. El Tottenham ha sabut patir per arribar al Wanda i ho ha tornat a fer.

La passió, l'orgull i el treball s'han traslladat sobre el camp. Tot i la bona predisposició del Tottenham, el Liverpool en tot moment ha semblat tenir-ho tot controlat. Eriksen i Son han estat les ànimes dels spurs, que han trobat a faltar el reaparegut Harry Kane, que no ha trobat espais entre l'ordenada defensa del Liverpool.

I el partit mica en mica ha anat consolidant-se a l'estil que tothom esperava. Mitja part, descans i inici de la segona part. El Tottenham ha agafat la pilota i ha intentat generar per apropar-se a l'àrea rival. I el Liverpool ha utilitzat la velocitat i la rapidesa dels seus tres puntes per tancar la final.

EFE

Però res de res. La final entre anglesos ha estat tàctica, poc vistosa i amb un duel físic present en els noranta minuts. Han hagut d'arribar els canvis per moure un esquema de partit que no ha convençut els més escèptics del model anglès. El Tottenham, transparent, ha estat previsible i no ha tingut recursos.

Entren Dier, Moura i Llorente pel Tottenham, i Milner, Origi i Gomez pel Liverpool. Canvien els herois sobre el camp, però la tònica no ha variat. Els spurs s'han abocat totalment a l'atac i ha aparegut Alisson, un dels responsables de frenar el Barça a les semifinals, que també ha estat providencial a la porteria dels reds aquesta vegada. Però la sentència definitiva ha estat d'Origi, l'heroi d'Anfield contra els culers, que ha resolt la final al minut 87 amb un gol a xut creuat.

Una de les finals futbolísticament més descafeïnades dels últims anys, però amb victòria per a un just guanyador. El Tottenham ha perdut la seva primera final, esperançat fins al final, i el Liverpool guanya la seva sisena Champions. I Klopp guanya la seva primera final europea després de tres derrotes. Els reds ja superen al palmarès les cinc del Barça i del Bayern de Munic.