11 d'agost del 2015, final de la Supercopa d'Europa, Barça i Sevilla empaten 4-4, Messi, qui ja havia marcat dues faltes en aquell partit, té una nova oportunitat d'avançar el seu equip des de la frontal de l'àrea. L'argentí xuta, la pilota s'estavella contra la tanca i en un nou intent, el deu l'engalta de primeres, el porter del Sevilla la refusa i en aquell moment el temps es congela per a tothom, excepte per a Pedro. El davanter, com sempre oportú, caça l'esfèrica i l'envia al fons de la xarxa per proclamar al Barça supercampió d'Europa en un últim servei per l'equip de la seva vida. Aquest seria el darrer partit del jugador canari amb la samarreta blaugrana, tenia 28 anys.
12 de desembre de 2024, jornada 6 de la fase de la lliga de l'Europa League, Ajax i Lazio s'enfronten en un duel menys transcendent que l'anterior, però que comparteix una coincidència, Pedro, nou anys després, tornar a liderar el seu equip cap a la victòria. Ho fa amb una assistència en el primer gol i marcant un golàs per tancar el partit en el tram final. El seu darrer gol amb el Barça el fa amb 28 anys i el d'ahir amb 37, demostrant la mateixa gana, energia i ambició per seguir competint en el màxim nivell.
Entre el Japó, Aràbia i Miami, Pedro tria el futbol
Quan un jugador arriba a certa edat és típic que comenci a escoltar o llegir 'ja no té res a demostrar' o potser una més cruel: 'ha de saber quan retirar-se'. Doncs bé, Pedro no en vol saber res d'aquestes dues frases. Amb 37 anys viu una segona joventut i aquesta temporada ja ha marcat 7 gols i donat 3 assistències en 18 partits. Pedro no té la necessitat de jugar cada setmana a la lliga italiana en un equip que difícilment aspira a guanyar-la, ni tampoc fer-ho a l'Europa League quan ha aixecat tres Champions i tres Supercopes d'Europa. Però decideix fer-ho, gaudeix d'aquest esport com pocs i el competeix com ningú. Per això, estant més a prop dels 40 anys que dels 30 es nega a marxar del futbol d'elit i aquest futbol es nega a prescindir d'ell.
Eclipsat per estrelles, però fent-les brillar
L'extrem sempre ha comptat amb una virtut i també un defecte, mai ha estat en el focus, inclús quan més ho ha merescut. És un jugador que es dedica a jugar i res més. Mai ha entrat en polèmiques amb la premsa, ni amb altres jugadors, s'ha dedicat a ajudar el seu equip a guanyar, i vagi si ho ha fet. Sense Pedro, el Barça de Pep Guardiola, el millor equip de la història, no existiria. No tenia la qualitat de Messi, la visió de Xavi o la màgia d'Iniesta, però tenia dues coses que, com a mínim, eren igual d'importants per a Guardiola: el treball incansable i el do de l'oportunitat. En la temporada 2009-2010, en la qual el Barça aconsegueix el sextet, Pedro es va convertir en el primer jugador de la història del futbol a marcar en totes les competicions possibles en la mateixa temporada. Una gesta única que parla de la seva influència en tots els trofeus conquistats per aquell equip.
Pedro va jugar nou temporades en el club català. En una primera etapa com a peça fonamental de l'època més gloriosa del club amb Guardiola i en una segona amb un rol secundari com a suplent de la mítica davantera Messi-Suárez-Neymar. L'extrem va guanyar 26 títols com a culer i va marcar 99 gols, el darrer contra el Sevilla en aquella final que exemplifica a la perfecció la seva carrera, sense fer tant soroll com d'altres, però ajudant com a ningú.