Fa molts anys que el Japó intenta importar futbol, que l'esport rei a escala mundial també ho sigui al país nipó, on el beisbol no té rival. Després de diversos anys fitxant jugadors europeus veterans, el moment clau es va viure al 2002, quan el Japó va acollir juntament amb Corea del Sud el Mundial. L'èxit va ser relatiu, ja que el futbol, encara i tenir seguidors, no és el fenomen de masses que es viu a Europa o a Llatinoamèrica.
A més d'importar jugadors més o menys coneguts, l'altre aspecte clau és el de formar estrelles, exportar futbolistes, una altra tasca que el Japó ha aconseguit a mitges. Va tenir algun referent, com Nakata, Honda o Kagawa, però no es va assolir el somni nipó de repetir en la vida real una cosa semblant a l'esdevenir dels fets en la sèrie Captain Tsubasa, amb Oliver Atom jugant al Barça i Mark Lenders a la Juventus, sent mags mundials de la pilota.
Kazu Miura i un viatge al Brasil
I un dels referents del futbol japonès, del qual més han treballat i contribuït a la seva promoció, és Kazuyoshi Miura, que amb 57 anys continua en actiu. King Kazu ha anunciat el seu fitxatge per l'Atlético Suzuka, un equip de la quarta divisió nipona, on continuarà marcant gols. I és que Kazu Miura és una autèntica llegenda, un referent, pràcticament el pare del futbol modern japonès, el més semblant en la vida real a Oliver Atom.
El 1982, amb només 15 anys, Miura va decidir deixar-ho tot i marxar al Brasil, al país de Zico, Sòcrates i Falcao, el jogo bonito. Va estar en el Santos, el Palmeiras i el Coritiba, per tornar després al seu país, amb la idea de contribuir al fet que el futbol es popularitzés al Japó. Va fitxar pel Kawasaki Verdy, a la nova lliga japonesa, sent ja una estrella, per la seva etapa al Brasil, i en 4 temporades va acumular 68 gols, la qual cosa va provocar que el Genoa es fixés en ell. S'anava a convertir en el primer futbolista japonès en jugar a Itàlia.
Miura, una llegenda del futbol japonès
La seva etapa a Gènova només va durar uns mesos, en els quals va jugar 21 partits, per tornar al Verdy Kawasaki, on estaria 4 temporades més, marcant 65 gols i guanyant 4 Lligues, 2 Copes del Japó i 1 Copa de l'Emperador. El 1998, amb 31 anys, li va arribar una nova oportunitat per jugar a Europa i va fitxar pel Dinamo de Zagreb. Va guanyar la Lliga croata, però només va jugar 12 partits, per la qual cosa va decidir tornar al Japó. En aquesta ocasió, tanmateix, el seu club va ser el Kyoto Sanga, del que va passar al Vissel Kobe, on estaria 5 temporades.
El 2005, amb 38 anys, semblava que la seva retirada era propera, però el Rei Kazu no pensava el mateix. I és que va fitxar per l'històric Yokohama FC, on seria, ni més ni menys, que 17 temporades, alternant la 1a i la 2a divisió i assolint rècords històrics de longevitat. El 2021 va decidir posar fi a l'etapa a Yokohama, però no en el futbol. Va jugar a Austràlia, en el Sydney FC, i després a Portugal, en l'Uniao Oliveirense, abans d'anunciar la seva tornada al Japó. Amb 57 anys, Kazuyoshi Miura no té previst retirar-se i ha firmat amb l'Atlético Suzuka. Segueix amb la pilota als peus i ningú mai no el podrà aturar...