El món del futbol s'ha quedat sense rei amb la mort d'Edson Arantes do Nascimento, etern Pelé. La llegenda brasilera, morta als 82 anys després d'una llarga malaltia, serà per sempre el primer gran futbolista global, l'autor d'accions fins aleshores impossibles amb una pilota als peus, el davanter dels més de 1.000 gols, encara que la FIFA li atribuís temps després la xifra de 767.
Mor Pelé, 'O Rei' del futbol, als 82 anys
Per a alguns, o Rei serà per sempre el millor jugador de tots els temps. Per a uns altres, un dels millors, en disputa amb Diego Armando Maradona o, més recentment, Leo Messi, encara que ningú no posa en dubte de què es tracta d'una autèntica llegenda que en la seva època daurada, la dècada dels 60 i principis dels 70, va elevar el futbol a la seva màxima expressió.
El naixement d'una llegenda
Nascut a Mines Gerais, Belo Horizonte, el 23 d'octubre de 1940, Pelé va viure molt de prop el futbol ja sent molt petit, ja que el seu pare va ser futbolista, de l'Atlético Mineiro, encara que va haver de retirar-se molt jove per una greu lesió. Diu la llegenda que Pelé va veure com el seu pare plorava desconsoladament després del famós Maracanazo, quan l'Uruguai va tombar el Brasil a la final del Mundial de 1950, i li va prometre que ell algun dia guanyaria la Copa del Món amb la canarinha. Trigaria només 8 anys.
Tot va començar quan Waldemar de Brito, internacional amb el Brasil en el Mundial de 1934, va convèncer la mare de Pelé perquè deixés que el seu fill, que treballava en una fàbrica de sabates, provés d'entrar a les categories inferiors del Santos. Se li veien maneres, per la qual cosa podria tenir una oportunitat. Amb només 16 anys, Pelé ja jugava amb el primer equip, i en la seva primera temporada va aconseguir 41 gols en 28 partits. El fenomen Pelé va explotar el 1958, quan va enlluernar al planeta en el Mundial de Suècia, al costat de Vavá, Garrincha o Zagallo. Pelé va marcar 5 gols i va deixar unes accions d'autèntic geni que el van posar en l'òrbita de grans estrelles. En el Mundial de Xile 62, Pelé, que havia guanyat 4 lligues seguides amb el Santos, es presentava com la gran atracció del torneig, que va inaugurar amb un golàs contra Mèxic. Desgraciadament, el brasiler es va lesionar en el següent partit, contra Txecoslovàquia, perdent-se la resta del torneig. El Brasil va guanyar, però a Pelé li va quedar una espina clavada.
El Mundial de Mèxic 70, la coronació d''O Rei'
Malgrat els intents per portar-lo a Europa, Pelé es va mantenir fidel al Santos, amb el que va guanyar 2 Copes Llibertadors, 2 Copes Intercontinentals i 6 Lligues, a més d'aconseguir 643 gols en 663 partits. Després del frustrant pas del Brasil pel Mundial de 1966, en el qual el Brasil no va passar de la fase de grups, la redempció va arribar a Mèxic 70, un dels més recordats de tots els temps. Malgrat que Gerd Müller es va endur la pilota d'or del torneig, el gran vencedor va ser Pelé, que va liderar una Brasil màgica, al costat de Gerson, Rivelino, Jairzinho i Tostao, al seu 3r Mundial, aniquilant Itàlia a la gran final (4-1). Com aconseguiria Maradona 16 anys després, l'Estadi Azteca va ser l'espectador d'excepció de l'elevació als altars del futbol de Pelé, per sempre O Rei.
El 1974, amb 34 anys, Pelé va decidir penjar les botes. Poc després, tanmateix, va decidir tornar, ja que les seves males inversions l'havien deixat en una situació econòmica delicada. Va tenir ofertes de diversos clubs, entre ells el Reial Madrid, la Juventus i el Milan, però finalment el brasiler va acceptar la trucada del Cosmos de Nova York, un projecte per portar el futbol als Estats Units. Pelé va arribar a compartir vestidor amb Beckenbauer, Carlos Alberto i Chinaglia i va guanyar la Lliga de 1977. L'1 d'octubre de 1977, Pelé es va retirar definitivament del futbol en un emotiu partit entre el Santos i el Cosmos, els únics clubs en els quals va jugar. No obstant això, feia temps que, la llegenda, estava escrita. I és que, com va dir una vegada el mateix Pelé: "Pelé no mor. Pelé mai no morirà. Pelé seguirà per sempre".