L'edició número 57 del Trofeu Joan Gamper va ser una festa absoluta per al barcelonisme. En tot just 10 minuts, el Barça ja estava destrossant al Pumas mexicà per un 3-0 que es va convertir en 4-0 en el minut 19. El partit estava sentenciat gairebé abans de començar, i amb l'escomesa inicial, l'ambient va ser distès i festiu. Tots van riure i van celebrar els sis gols que es van emportar els mexicans, però analitzant una mica més les imatges, hi ha un gest de Gerard Piqué que ha aixecat moltes sospites
Piqué ni es va immutar amb el gol de Lewandowski
Perquè, probablement, el desig més gran dels milers de culers que van assistir al Spotify Camp Nou era poder celebrar el primer gol de Robert Lewandowski com a barcelonista, i el polonès no els va fer esperar. En el minut tres, va recollir una passada entre línies de Pedri per superar el porter i, gairebé sense angle, enviar la pilota al fons de la xarxa. L'exfutbolista del Bayern de Múnich va celebrar alleujat el seu primer gol, després de no haver-ho aconseguit durant la gira pels Estats Units.
Es va fondre en una abraçada amb tots els seus companys, però durant la celebració, les càmeres van enfocar també a la banqueta, per veure si es festejava amb la mateixa alegria, i ni punt de comparació. Gerard Piqué, a primera fila juntament amb Jordi Alba, no va fer cap gest ni somriure, molt lluny del Piqué bromista i divertit que estem acostumats a veure. No és que fes cap mal gest, però ni es va immutar.
El central, contra les cordes
Potser, el central és conscient que la seva importància en els plans de Xavi Hernández ha decaigut molt, i, a una setmana per començar la lliga, és el cinquè central de l'equip. Ronald Araujo, ja sigui com a central o com a lateral dret, és fix, i la gran pretemporada que ha firmat la parella Eric Garcia-Christensen fa pensar que seran de la partida contra el Rayo.
Però per si fos poc, Jules Koundé ha estat una de les grans apostes de l'estiu, i el francès està més que consolidat en el futbol d'elit. Gerard Piqué s'ha vist relegat a un paper residual, i encara que la temporada és llarga i l'acumulació de partits pot fer que tingui minuts, no se'l veu en el seu millor moment de confiança i de naturalitat, tant dins, com fora del terreny de joc. El central continua treballant en silenci, i haurà de convèncer Xavi Hernández que ha de continuar sent el capità general de la defensa blaugrana, com ho ha estat en els últims 14 anys. Per primera vegada, no parteix com a titular.