Lucy Bronze, exfutbolista Barça i actual jugadora del Chelsea, va ser diagnosticada durant l'any 2021 d'autisme i TDAH: "Era una cosa que sempre vaig saber, d'alguna manera", ha començat l'anglesa. I és que en una entrevista concedida a l'exfutbolista Alex Scott per a la BBC, la internacional anglesa ha parlat per primer cop de manera pública sobre com s'ha sentit sempre pel que fa a si mateixa i a les seves relacions amb les companyes d'equip.
Lucy Bronze: "La meva mare me n'havia parlat des de ben petita i notava certes coses en mi"
La futbolista de 33 anys ha revelat les seves dificultats a l'hora d'abordar situacions quotidianes, ja no en un camp de futbol, sinó en el seu dia a dia: "Abraçar la gent, mantenir el contacte visual quan parles, aquestes dues coses les vaig haver d'aprendre perquè es veuen com la norma, i em van resultar molt difícil".
Lucy Bronze va haver de, amb el temps, resoldre les seves batalles internes, i és que "la meva mare me n'havia parlat des de ben petita i notava certes coses en mi". De fet, un dels recursos que va tractar d'implementar en la seva conducta per tal d'emmascarar el seu autisme va ser el d'"imitar" la manera de comunicar-se d'algunes companyes.
🗣 "I'm not passionate, I'm just obsessed... that's my autism, it's my superpower." 💪 🦸♀️@LucyBronze discusses her autism and ADHD during #NeurodiversityCelebrationWeek. #BBCFootball pic.twitter.com/BiS5fSEGdO
— BBC Sport (@BBCSport) March 19, 2025
Tot, recordant emotivament la seva primera concentració amb Anglaterra, ja que confessa que "quan em vaig incorporar a Anglaterra no podia parlar amb ningú". En aquest context, revela una anècdota amb Casey Stoney: "Em va dir: 'No m'has mirat mai als ulls quan em parles', i jo li vaig dir: 'No és per tu, és per mi'. Em fixava en Jill (Scott) i com parla a la gent. Vaig pensar a imitar-la una mica. Ara ho faig millor, però de vegades em sento una mica incòmoda.
"Totes les coses que tinc a causa de l'autisme han jugat a favor meu"
Lucy Bronze no només ha aconseguit acceptar amb el pas dels anys la seva condició, sinó que ha après a viure amb ella i, inclús, valorar-la. Primerament, sobre mirar als ulls i abraçar, explica que "abans era frustrant perquè sentia que ho havia de fer perquè els altres se sentissin còmodes, però a mi em feia sentir més incòmoda". Amb tot, ara Lucy Bronze cataloga la seva condició com "el meu superpoder". El cas és que la defensa del Chelsea indica que "una cosa que és realment bona per al TDAH i l'autisme és l'exercici. Tenir aquesta concentració, una cosa a fer, mantenir-se en moviment. Entrenar cada dia és increïble per a mi.
Algunes de les altres noies diran: 'Segur que tens 33 anys? Perquè no pares...' Totes les coses que tinc a causa de l'autisme han jugat a favor meu. No sé si diria que soc apassionada (pel futbol), estic obsessionada. És el meu autisme, la meva hiperfocalització en el futbol", tanca.