Luis Suárez, un Bota d’Or al primer toc

“S’enfadava molt quan no podia marcar gols, odiava perdre”. Aquesta frase de Sandra Díaz, mare de Luis Suárez, a un reportatge publicat aquest mes a la revista ‘Panenka’ explica moltes coses del nou Bota d’Or del futbol europeu.

En una temporada on el Barça va haver de subsistir dos mesos sense Leo Messi, el davanter uruguaià -juntament amb Neymar- va sustentar l’equip a base de gols. Molts gols. En total, Luis Suárez en va fer 40 en 35 partits.

Suárez va explotar en el segon any a Barcelona. I ho va fer, en part, gràcies als seus gols al primer toc. L’instint golejador i les desmarcades -al primer i segon pal- expliquen gran part dels seus números. El 57,5% dels gols (23) els va fer sense controlorar abans la pilota.

El segon títol de Lliga consecutiu va caure tot i la falta d’encert des dels onze metres. A l’equip li van xiular 19 penals en 38 jornades, i en va fallar 7. Entre el Trident es van repartir els gols i els errors. Però si per alguna cosa serà recordada la segona lliga de Luis Enrique és per un penal. Messi i Neymar van emular Cruyff i Olsen amb un  llançament indirecte que la voracitat de Suárez va convertir en gol.

Més que un davanter

El Barça ha trobat amb Luis Suárez la solució al problema de l’encaix amb Messi i Neymar. Té la capacitat de generar-se espais sense ajuda i d’acompanyar les jugades de l’equip per situar-se, sempre, en el lloc oportú. Suma a l’habilitat d’intuir els gestos dels defenses i la direcció dels rebots, una bona tècnica amb les dues cames. Prefereix rematar amb la dreta però no té problema per definir amb l’esquerra. 

Va combinar hat-tricks amb pòquers, marcant a 18 dels 19 equips de la Lliga. Només el Màlaga se li va resistir a un Suárez que va tenir a l’Sporting de Gijón com a víctima preferida de la temporada amb cinc gols. Després dels asturians, l’Athletic de Bilbao (4) i l’Eibar (4) són els que més van patir la fam desmesurada del davanter.

Sense rival

A la Lliga va encarrilar ràpidament el trofeu Pichichi. Assumint responsabilitats des d’un inici, Suárez es va destacar com l’aposta clara del Barça pel guardó. L’equip va entendre que havia de contribuir amb el seu granet de sorra al premi, buscant-lo en la majoria de jugades d’atac. Si el Barça guanyava estava bé, però si ho feia amb un o dos gols de Suárez, millor.

Ningú li va poder fer ombra a Primera Divisió. Cristiano Ronaldo es va quedar cinc gols per sota, mentre que el Trident va ocupar tres de les cinc primeres places. L’any blaugrana, des del punt de vista golejador, és difícilment igualable.

En funció de la lliga on competeix cada jugador, es premia de diferent mesura el gol. A les cinc grans lligues europees -espanyola, anglesa, italiana, alemanya i portuguesa- els gols es valoren amb dos punts. A partir d’aquí, hi ha lligues com la francesa on el gol es multiplica per 1,5 i l’andorrana o l’albanesa on no varia.

Gonzalo Higuaín va ser el davanter que s’ha quedat més a prop de Suárez en la carrera per la Bota d’Or. En el Top-5 final també hi van entrar jugadors com Jonas o Lewandowski.

Temporada irrepetible

Tot i tenir trams de temporada on va estar més encertat de cara a gol, Suárez sempre va mantenir un ritme golejador estable, amb especial transcendència en els partits decisius. Quan el Barça el va necessitar, l’uruguaià sempre va respondre. La dada més significativa fa referència al Mundial de Clubs. En una competició a dos partits, va acabar amb cinc gols.

Nomenat millor jugador del torneig, Suárez va tenir especial incidència en la Final contra River Plate. El Barça va golejar els argentins per 3-0 i l’uruguaià va fer tots els gols del partit. Una salvatjada.

69 gols en 5 competicions diferents. Uns números que espanten i ajuden a comprendre la dimensió d’un jugador pel que es van pagar 81 milions d’euros però del que ja ningú recorda el preu.