Un gol d’Antoine Griezmann a les acaballes del partit ha aconseguit empatar el derbi contra el Reial Madrid per donar un punt a l’Atlètic i reanimar el Barça en la lluita pel títol de Lliga (1-1).

Un joc d’errors

Més de 85.000 persones omplien el Santiago Bernabéu amb l’ambició de veure un pas (de gegant) del seu equip cap a la seva primera Lliga en els últims sis anys. El Madrid afrontava una prova de foc en el derbi madrileny, convençut d’ocupar el tron de la capital, tal i com es llegia en una pancarta gegant desplegada en un dels gols. I és que costarà molt difuminar el record de les últimes dues Champions. Una guanyada a la pròrroga i l’altra als penals.

El respecte entre els dos equips era mutu. I el partit recordava més a una final que a una jornada de Lliga. Per molt decisiva que fos. L’horari i la temperatura tampoc ajudaven. En plena migdiada, blancs i matalassers es cordaven les botes per jugar sota un sol de justícia. El ritme, molt lent en els primers minuts, ha propiciat un munt d’errades. Als jugadors els pesaven les cames i cap dels 22 tenia la iniciativa ni la determinació per modificar el guió del partit.

Zinedine Zidane tornava a confiar en el seu onze ideal, abandonant les rotacions massives de Leganés, amb Karim Benzema, Gareth Bale i Cristiano Ronaldo com a puntes de llança. Simeone també fugia d’invents i seguia confiant en el seu 4-4-2, amb Antoine Griezmann i l’incombustible Fernando Torres com a parella de davanters.

La primera ocasió de l’Atlètic ha estat una declaració d’intencions. Saúl Ñíguez ha rematat de cap una centrada lateral que ha marxat fregant el pal de la porteria de Keylor Navas. Les cartes estaven marcades i l’estratègia era una d’elles. El Madrid ha aconseguit superar l’anestèsia inicial fins a convertir Jan Oblak, porter dels matalassers, en l’home del partit. Primer Cristiano i després Benzema han obligat a lluir-se al porter eslovè. I quan Oblak ja estava superat, apareixia Stefan Savic per desviar la pilota sobre la mateixa línia.

L’Atlètic de Madrid era infidel a l’ADN que l’havia portat a recuperar el nom, sobretot a Europa, i és que es limitava a tenir les línies juntes en defensa, sense intentar res en atac.

Guanyar amb el cap

El descans ha marcat les diferències, revolucionant el Madrid i adormint l’Atlètic. Els blancs inclinaven el camp, acumulant homes a l’àrea rival. Oblak ha tornat a salvar una rematada de Benzema però l’ocasió ha estat el preludi del gol. On l’Atlètic se sent més fort: l’estratègia defensiva.

Pepe, que tornava a l’eix de la defensa, ha aprofitat una centrada lateral de Toni Kroos per desfer l’empat. L’Atlètic tenia gairebé 40 minuts per reaccionar però es feia molt difícil que les tendències s’invertissin. El Madrid el tenia estabornit, monopolitzant la possessió i sense patir en defensa.

Els de Simeone només recuperaven l’esperança al contracop. Torres li ha guanyat l’esquena a Sergio Ramos per plantar-se sol davant Keylor. Era l’empat però el xut del davanter ha acabat rebotant a les cames del porter del Madrid. Una jugada que hagués canviat el partit. Però no era el dia de Torres.

Menys líders?

El gol de Pepe semblava marge insuficient per afrontar el tram final de partit amb la certesa de sumar els tres punts. Zidane s’ha equivocat amb el canvi de Kroos i l’equip ha reculat 15 metres fins a jugar, permanentment, en la seva meitat de camp. L’Atlètic tenia a la mà l’opció d’entrar al partit, aprofitant que el Madrid no volia córrer riscos per protegir el premi.

Cada minut era un pas més cap a la Lliga. Fins al 85, quan Antoine Griezmann ha aprofitat una magnífica passada a l’espai d’Ángel Correa per superar Keylor Navas. El davanter francès, tal i com va fer la temporada passada, tornava a pispar-li la cartera al Madrid. Gerra d’aigua freda pel Santiago Bernabéu. I una injecció de moral pel Barça, que torna a depndre d'ell mateix per aixecar la seva tercera Lliga consecutiva.