El Reial Madrid guanya la tercera Champions League consecutiva després de superar el Liverpool gràcies a les errades del porter Loris Karius i al doblet de Gareth Bale (3-1). Els blancs tornen a maquillar una temporada mediocre amb la seva tretzena Copa d’Europa (i difuminen la Lliga i la Copa del Barça).
Els nervis d’una final
El Liverpool tenia molt clar quin paper havia d’interpretar. Sobretot en els primers minuts. Jürgen Klopp ho fiava tot a l’intercanvi de cops. El Madrid, que repetia el mateix onze de la final de l'any passat, no ha sabut desxifrar el plantejament. Contra tot pronòstic, als blancs els tremolaven les cames i la veu.
Els anglesos han pogut castigar l’esquena d’una defensa que s’esquerdava quan havia de córrer cap enrere. El millor per al Madrid ha estat el resultat. L’empat li donava ales. I una aturada de Keylor Navas, també. La final es tenyia de color vermell fins que una lesió ha derivat en una depressió.
Mohamed Salah, estrella del Liverpool, ha demanat el canvi, amb la cara plena de llàgrimes, després d’una topada amb Sergio Ramos. L’espatlla del davanter egipci s’ha trencat, com la il·lusió dels milers de seguidors que inundaven les graderies de l’Olímpic de Kíev. Començava un partit nou. Sense la velocitat i els gols de Salah.
Klopp ha intentat reconstruir un equip que ha acusat el cop psicològic. El Madrid ha aprofitat el moment per amagar la pilota i calmar la final. El Liverpool corria, però ja no pegava. Dani Carvajal també s’ha trencat. Zidane havia de moure fitxa. El ball a les banquetes ha acabat amb una treva. La segona part decidiria el nou campió.
Dos regals
Tothom recorda l’errada de Sven Ulreich, porter del Bayern, a les semifinals contra el Madrid. Però Loris Karius, porter del Liverpool, l’ha deixat en una anècdota. Després d’un travesser d’Isco, Karius, sense pressió, ha posat en joc amb la mà una pilota que ha topat en el peu de Karim Benzema. 1-0. Tan incomprensible com ridícul. La Champions volava d’Anglaterra de la manera més dolorosa.
El primer gol amenaçava la final, però el Liverpool s’ha aixecat a pilota aturada. Dejan Lovren ha saltat més que Ramos per assistir amb el cap Sadio Mané, que ha empatat el partit aprofitant una errada de concentració de Marcelo. L’1-1 suposava una injecció de gasolina per a un equip d’atletes. Totes les curses tornaven a tenir un propòsit i fugien de la inèrcia.
Zidane, per aturar la tempesta, ha mogut la banqueta. Marxava Isco i entrava Gareth Bale en un canvi que desnivellaria la balança. Bale, en la primera pilota que ha tocat, ha repetit el gol de Cristiano Ronaldo contra la Juventus a Torí. Xilena prominent; resultat injust. La història tornava a vestir-se de blanc.
Els dubtes de Karius han acabat d’ensorrar el partit. El Liverpool ja no s’ha aixecat de terra. I el seu porter ha arrodonit una nit per oblidar després d'empassar-se un xut llunyà de Bale. El 3-1, a falta de set minuts pel final, era una llosa que ni els més optimistes s’atrevien a aixecar.
El Madrid, com va fer a Lisboa, Milan i Cardiff, es converteix en el millor equip d’Europa. L'excepcionalitat convertida en rutina.