Lluny queda ja aquell extrem dret. Lluny queda ja que la seva principal característica fossin aquelles centrades que s'anaven enverinant. Semblaven massa els 58 milions d'euros que es van pagar per un extrem al qui se li demanava desbordament i el qui, crivellat per la pressió, tenia dins seu moltes coses a dir més enllà de la cotilla de la banda.
Amb l'arribada de Hansi Flick, el Raphinha de fora ha quedat en aigua passada. El brasiler és la viva imatge del significat d'agafar el bou per les banyes. Va empunyar el braçal de capità, va començar a jugar per dins i aquest va ser el principi del començament. Raphinha va renéixer.
El hat-trick de la meritocràcia
L'actitud, el compromís i la mentalitat del de Porto Alegre mai havien estat en dubte. De fet, són el fonament de tot el que significa Raphinha avui. El brasiler va renéixer a nivell tàctic, va renéixer a nivell col·lectiu i, no menys important, va renéixer a nivell social. No existeix un sol aficionat del Barça sobre la faç de la terra que no senti devoció per ell ara com ara.
No fa tant que el Raphinha que avui coneixem, en forma d'un jugador encara en potència, abandonava la seva crisàlide. Ja fa unes setmanes que aquest nou Raphinha va alçar el vol i ha estat aquest dimecres quan ha tocat el cel. El Bayern ha estat el botxí del Barça a Europa en aquests últims anys, i no precisament amb pietat, però aquesta nit els blaugrana no tenien una cita amb la venjança, tenien una cita amb l'orgull.
El Bayern va ferir l'orgull culer, el va deixar estès a terra davant els qui sempre l'havien volgut trepitjar i el va erigir en un rival tou a Europa. No obstant això, avui visitava a la muntanya olímpica a un altre equip. A un Barça que arribava volant en el campionat domèstic i amb el front ben alt. A més, ho feia quan Raphinha complia 100 partits. Sigui el destí, o siguin les matemàtiques, el capità ha estat il·luminat per fer, en tres moments de brillantor, tres gols que valen el seu pes en alleujament pel rival que hi havia al davant.
Avui canvia la pel·lícula
El Bayern era el protagonista de la pel·lícula de terror que tenia el Barça mirant entre els dits. De fet, inclús quan ja feia setmanes que els culers gaudien del seu equip sense patir pel resultat final, l'arribada de la seva bèstia negra transmetia cert neguit. Amb tot, algun dia havia de canviar la pel·lícula, però tot plegat no deixa de ser un principi. Un principi en el que creure.