Hi ha jugadors de futbol que arriben al cim per ofici i esforç, i d'altres per pur talent. I quan uneixes ambdues coses en cotes estratosfèriques apareix Leo Messi.

A dia d'avui, en un futbol exageradament físic, sembla que ja no queda lloc per als membres del segon grup, allà on es podrien situar jugadors com Romario, Ronaldinho o Maradona, genis absoluts que no necessitaven entrenar com la resta dels seus companys per ser els millors diumenge rere diumenge. "Jo no vaig treure avantatges esportius amb les drogues, els hi vaig donar avantatge als rivals", va afirmar en una ocasió Maradona, que després de la seva retirada va manifestar  que li hauria agradat saber fins on hauria arribat sense la seva afició a la nit i a la cocaïna.

La màgia que va venir d'El Salvador

Al principi dels anys 80, sense Youtube ni globalització, el futbol era una altra història. Els grans talents concentraven la seva popularitat a la seva Lliga, mentre que la llegenda arribava a la resta de països en compte gotes. I en aquest context es va presentar una desconeguda selecció d'El Salvador al Mundial d'Espanya 82, una ventafocs que va perdre tots els seus partits i que va encaixar un 10-1 -encara avui la golejada més gran en la història dels mundials-, però que va activar totes les alarmes en un bon grapat d'equips. Hi havia un jugador, anomenat Jorge González i conegut com el Mago, que feia coses impossibles amb la pilota.

Va rebre ofertes de molts clubs, entre ells l'Atlètic de Madrid i el PSG, que tenint-ho tot tancat va veure com el jugador feia marxa enrere per comprometre's amb el pretendent més dèbil, el Cadis, que en aquell moment militava a la Segona Divisió.

Cromo de l'època del 'Màgico' González / Edicions Est

I va néixer el mite. La premsa de l'època li va canviar sense saber-ho el sobrenom del mago pel de Mágico i la Tacita de Plata es va convertir en un petit teatre dels somnis, on un salvadorenc semidesconegut va començar a fer màgia pura amb la pilota als peus. No va tardar a transcendir, però, que al Mágico li agradava tant fer malabars amb la pilota com sortir a la nit. A Cadis, però, es va decidir mirar cap a un altre costat. Tenien un dels talents més grans que ha donat mai el món del futbol..

Màgic de dia... i de nit

Tota la ciutat ho sabia, però se li perdonava perquè en arribar el diumenge la màgia continuava fluint com mai abans no ho havia fet. El club, de fet, va arribar a posar un empleat perquè cada matí anés a despertar el Mágico González, perquè no es perdés els entrenaments. "Reconec que no soc un sant, que m'agrada la nit i que les ganes de gresca no me les treu ni la meva mare. Sé que soc un irresponsable i un mal professional, i pot ser que estigui desaprofitant l'oportunitat de la meva vida. Ho sé, però tinc una ximpleria al coco: no m'agrada veure el futbol com una feina. Si ho fes així no seria jo. Només jugo per divertir-me", va afirmar el jugador en una de les seves frases més cèlebres.

Per aquella època, l'entrenador del Cadis era Dragoljub Milosevic, un tècnic especialment estricte amb la dieta i els hàbits dels seus jugadors. Com sabia les aficions del Mágico, va ordenar al seu segon, el mític David Vidal, que vigilés de ben a prop al salvadorenc. "Què beus?", li va preguntar. "Coca-Cola", va respondre Vidal. "No, tu beus vi negre. Demana vi i et vas bevent la meva Coca-Cola", li va dir Jorge González, en una de les mil anècdotes que va acumular en la seva estada a Cadis.

I és que aquesta diàmica es va mantenir, fins al punt que el Mágico González es va guanyar el dret de fer el que volgués, sempre que rendís sobre la gespa. I així va ser, deixant per al record les seves llegendàries "culebritas macheteadas". En total, Jorge, Mágico, González va jugar set temporades al Cadis, en les que va jugar 219 partits, va marcar 77 gols i va deixar desenes de genialitats que el van convertir per sempre en una llegenda.

Maradona, amb el 'Màgico' González, al qual sempre va admirar / aweita.pe

El dia que el 'Mágico' va jugar amb el Barça de Maradona

"Hi ha un altre jugador tan o més gran que Pelé i que jo. Es diu Jorge González, el Mágico, i juga al Cadis". Aquesta afirmació la va fer Maradona després d'aterrar a Nàpols. I és que el geni argentí sempre va ser un gran admirador del futbol de Jorge González, amb el qual va estar a punt de compartir vestidor, al Barça.

El 1984, amb Maradona a la plantilla blaugrana, el FC Barcelona va estar a punt de fitxar el Mágico. En no fiar-se de la seva vida privada, el Barça se'l va emportar a una gira pels Estats Units, en la qual el Mágico va marcar un gol i va mostrar una connexió elèctrica amb Maradona, que al·lucinava amb el talent innat del salvadorenc.

Al final, però, l'operació no es va dur a terme. La primera teoria afirma que durant la concentració, algú, diuen que Maradona, va fer la broma d'encendre l'alarma d'incendis. Tots els jugadors van baixar al hall menys un, el Mágico Gónzález, que era al llit amb una noia. "Sempre he estat molt gandul i aquell dia em va costar molt aixecar-me. A més, no hi havia cap incendi. Per què no hi va haver cap incendi aquella nit, veritat?"., va afirmar el jugador temps després.

Maradona i 'Màgico' González, en un entrenament del Barça / Twitter / @lagranjugadacsr

La segona teoria sobre el perquè no es va tancar el fitxatge diu que al contracte que li va oferir el Barça hi havia una clàusula que vinculava part del salari a l'assistència als entrenaments, una cosa que el jugador es va negar a acceptar.

Fos com fos, el cert és que el Mágico González mai va jugar al Barça i que Maradona se'n va anar després al Nàpols. A la ciutat del sud d'Itàlia no han oblidat al pelusa, que ara dona nom a l'antic San Paolo. I a Cadis, el Mágico González continua sent la llegenda que un dia els va fer somiar.

 

Imatge principal: Jorge, Mágico, González, en un entrenamento del Cadis / Twitter