Argentina. 2 d'abril de 1982. La Junta Militar ordena una operació per recuperar les illes Malvines, administrades per la Gran Bretanya des de 1833. L'exèrcit argentí conquereix Stanley, la capital de les Malvines, el que provoca una duríssima resposta britànica, que en 74 dies expulsa les tropes argentines, que pateixen 649 baixes.
Infants de Marina argentina durant la guerra de les Malvines / Wikimedia Commons
La derrota fereix l'orgull dels argentins i provoca una crisi diplomàtica que tardarà anys a apaivagar-se. El que poc imaginava el poble argentí és que podria venjar-se quatre anys després, a Mèxic i en un partit de futbol.
L'històric Argentina-Anglaterra de Mèxic 86
Ciutat de Mèxic. Estadi Azteca. 22 de juny de 1986. 114.580 espectadors. Amb la guerra de la Malvines en la memòria de tots, Anglaterra i l'Argentina s'enfronten en els quarts de final del mundial. Els anglesos, dirigits per Bobby Robson, aguanten el 0-0 en la primera meitat i fins i tot voregen el gol en una ocasió de Beardsley.
I en la segona part, amb només quatre minuts de diferència, Maradona marca els dos gols més icònics de la seva carrera, unint la picardia que sempre el va acompanyar amb la seva qualitat innata per gambetear els rivals.
Moment en què Maradona marca l'històric gol de la mà de Déu / Wikimedia Commons / El Gráfico
Neix la mà de Déu
Minut 51. Maradona regateja Hoddle i Reid i li cedeix la pilota a Valdano, que no aconsegueix controlar la pilota. Hoddle dona una passada enrere, bombada, per al porter Shilton. Maradona llegeix l'acció, va cap a la pilota i salta. No arriba, però estira el braç esquerre i envia la pilota al fons de les malles. Són mans claríssimes, però l'àrbitre no les veu i valida el gol, davant de l'estupefacció dels jugadors anglesos.
"Ha estat la mà de Déu. Els ofereixo mil disculpes als anglesos, de veritat, però tornaria a fer-ho una i mil vegades. Els vaig robar la cartera sense que se n'adonessin, sense que parpellegessin," va afirmar sobre això Maradona, convertint aquella acció de picardia per sempre en "el gol de la mà de Déu".
El gol del segle, camí de la llegenda
Minut 55. Maradona ja ha deixat el seu segell en la història dels mundials, però encara falta el millor. Héctor Enrique, en el centre del camp, li passa a la pilota a Maradona, que arrenca directe cap a la porteria regatejant a tot aquell anglès que li passa per davant. Beardsley, Reid, Butcher, en dues oportunitats, Fenwick i Shilton veuen com el pelusa els deixa enrere fina a marcar a porteria buida. És el gol del segle, el considerat millor gol de la història del futbol.
L'Argentina es va acabar emportant el partit per 2-1. A les semifinals va eliminar la poderosa Bèlgica de Pfaff i Scifo per 2-0, amb dos gols més de Maradona. I a la final, l'albiceleste va completar el somni en vèncer l'Alemanya Federal per 3-2. Acabava de néixer una llegenda.
La visió de Maradona del partit contra Anglaterra
"Era com guanyar a un país, no a un equip de futbol. Si bé nosaltres dèiem, abans del partit, que el futbol no tenia res a veure amb la guerra de les Malvines, íntimament sabíem que havien mort molts pibes argentins, que els havien matat com a ocellets...", va afirmar anys després Maradona sobre aquell històric partit.
"Nosaltres fèiem culpables els jugadors anglesos de tot el que havia succeït. Sí, jo sé que és una bogeria, però així ho sentíem i era més fort que nosaltres. Nosaltres estàvem defensant la nostra bandera, als pibes, la veritat és aquesta. I el gol meu... el gol meu va tenir una transcendència que... Els dos la van tenir, és veritat. El primer va ser com robar-li la cartera a un anglès i el segon va tapar-ho tot", va afegir.
Maradona, durant l'Argentina-Anglaterra de Mèxic 86 / Wikimedia Commons / El Gráfico
La narració més icònica de la història del futbol
És impossible analitzar el gol del segle de Maradona sense esmentar la narració que va fer Víctor Hugo Morales. I què millor forma per recordar-la sencera.:
"Ahí la tiene Maradona, lo marcan dos, pisa la pelota Maradona, arranca por la derecha el genio del fútbol mundial, deja al tercero y va a tocar para Burruchaga... ¡Siempre Maradona! ¡Genio! ¡Genio! ¡Genio! Ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta... Gooooool... Gooooool... ¡Quiero llorar! ¡Dios Santo, viva el fútbol! ¡Golaaazooo! ¡Diegoooool! ¡Maradona! Es para llorar, perdónenme... Maradona, en una corrida memorable, en la jugada de todos los tiempos... Barrilete cósmico... ¿De qué planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés, para que el país sea un puño apretado gritando por Argentina? Argentina 2 - Inglaterra 0. Diegol, Diegol, Diego Armando Maradona... Gracias Dios, por el fútbol, por Maradona, por estas lágrimas, por este Argentina 2 - Inglaterra 0".
Imatge principal: Maradona, amb la Copa del Món de Mèxic 86, el somni que volia complir des de nen / Wikimedia Commons / El Gráfico