El futbol formatiu sol ser molt cruel amb molts projectes de futbolistes que es queden pel camí, però en conèixer la història de Marc Cucalón, res se li equipara. Ja al Juvenil A del Reial Madrid, a les portes del futbol professional i amb l'etiqueta de ser una de les perles que més brillaven de La Fábrica, el jove futbolista merengue s'ha vist obligat a renunciar al seu somni a l'edat de 19 anys.
Durant un partit de Youth League contra el Celtic celebrat el darrer 6 de setembre de 2022, Marc Cucalón es va trencar el lligament creuat del seu genoll dret. Tal com va reconèixer el propi jugador en una entrevista, "vaig notar un clac i ja vaig pensar que seria greu". No obstant això, mai hauria imaginat la repercussió que tindria aquella lesió en la seva vida, i és que, posteriorment, un bacteri es va instal·lar al cartílag d'aquesta articulació, complicant-li la recuperació fins al punt d'obligar-lo a anunciar la seva retirada.
Marc Cucalón, 'El Xabi Alonso de La Fábrica'
Natural d'Alfajarín, Saragossa, Marc Cucalón rebia el sobrenom del Xabi Alonso de La Fábrica per la seva posició al mig del camp i, sobretot, pel seu destacat pèl-roig. Als seus 11 anys va arribar al Reial Madrid per primer cop provinent del Saragossa per enrolar-se a les files de l'Infantil B.
Des d'aleshores, ha estat una de les peces més a tenir en compte pels gestors del futbol base merengue, destacant-se com un talent a valorar de cara al futur del primer equip. Va progressar com un futbolista d'acord amb el talent que demostrava tenir, però arribat al Juvenil A, dirigit per Álvaro Arbeloa i on va coincidir amb noms avui ja coneguts com són Nico Paz o Iker Bravo, va veure la seva carrera aturada pel trencament dels lligaments creuats del seu genoll dret.
Aquest contratemps anava a ser un punt i seguit en una carrera molt prometedora que ni tan sols havia començat, però aquest dimecres, el propi Marc Cucalón ha compartit a través de les seves xarxes socials que aquella lesió es va convertir en el seu punt final al futbol.
Marc Cucalón i la seva sentida carta de comiat
"No sabia com començar aquesta carta. Així que ho faré donant les gràcies a tothom. De cor. Per tot el suport que m'heu brindat durant tot aquest temps. Vaig arribar al planter del Reial Madrid a l'estiu del 2016 sent un nen amb la motxilla carregada de somnis i he estat, molt, molt feliç. I la veritat que la meva vida va canviar completament aquell 6 de setembre de 2022, quan em vaig lesionar de gravetat en un partit de la UEFA Youth League.
Després de diverses complicacions, aquesta lesió m'ha obligat a prendre la dura decisió de dir adeu al futbol, almenys de la manera com sempre ho havia somiat. Durant aquests dos darrers anys he lluitat físicament i mentalment amb totes les meves forces i he intentat tot el que estava a les mans per tornar a gaudir d'aquest esport, però no ha estat possible recuperar-me. Encara que no em malinterpreteu: això per res del món és un comiat trist.
Després de tot, penso que he estat un autèntic privilegiat per haver format part del millor club del món i haver viscut un somni. He après i he madurat com a persona i com a jugador. M'emporto per a la resta de la meva vida els valors que m'han inculcat i, per descomptat, el futbol m'ha ensenyat en cada triomf i en cada derrota: sempre cal sobreposar-se i continuar lluitant per superar obstacles. Aquestes lliçons formaran part de la meva vida per sempre. És el moment de mirar enrere i ser agraït amb totes les persones que han estat al meu costat en aquest recorregut.
Gràcies infinites a la meva família. Gràcies als meus pares, que sempre m'han donat suport a cada decisió i a cada pedra pel camí. És cert que anar-me'n de casa per complir el meu somni va ser difícil. Però veure les seves cares de felicitat quan em veien gaudir sobre el terreny de joc es va convertir en el meu orgull més gran. Gràcies també als meus amics, els incondicionals que mai no m'han fallat".