La vida pot canviar molt ràpid. L’Espanyol, en només un estiu, ha passat de generar indiferència a despertar optimisme entre els seus aficionats. L’arribada de Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ ha esborrat en només dos partits de Lliga el record de Quique Sánchez Flores i ha reanimat molts futbolistes. El cas més notori és el de Marc Roca Junqué —Vilafranca del Penedès, 1996—. Roca ha passat de veure els partits des de la grada a fer-ho des del mig del camp, on no para d’acumular elogis.
L’explosió de Roca, tronadora després d’una exhibició contra el València (95% d’encert en les passades), només té una explicació: “La confiança de l’entrenador”. El migcampista, en boca de tothom després de la convocatòria per a la selecció espanyola sub-21, gaudeix amb prudència del seu millor moment com a professional. “Estic molt content, però ho visc tot amb molta normalitat”, assegura per rebaixar l’eufòria perquè sap que fa molt fred a la banqueta.
Roca, orgull del futbol base de l’Espanyol i encarregat de defensar el ‘21’ de Dani Jarque, destil·la naturalitat, però no amaga l’ambició d’un grup de jugadors que, ara sí, creu en les seves possibilitats: “Rubi vol un equip que sigui molt ambiciós, protagonista i que no es marqui límits. Podem aconseguir coses molt maques, però hem de seguir treballant en la mateixa línia”.
Com ha viscut l'última setmana?
Estic molt content, però ho visc tot amb molta normalitat. Tinc ganes de seguir entrenant i seguir millorant. Ja vull que arribi el diumenge per fer un bon partit i allargar aquesta línia.
El partit contra el València serà difícil d’oblidar...
És un dels partits que recordaré durant molt temps. Feia molt que no jugava de titular a l’estadi i just es complien dos anys del meu debut. Tot l’equip va estar molt bé.
De descartat a titular. Què ha canviat?
La confiança de l’entrenador. Al final, tot es redueix a tenir minuts per poder demostrar al camp el teu joc i el teu estil. Soc el mateix de l’any passat. Estic entrenant bé i les coses estan sortint.
Va dubtar del seu nivell per jugar a Primera Divisió?
No, tot i que va haver-hi un moment en el que no jugava i tampoc entrava a les convocatòries. Quan arriba un entrenador nou tens il·lusió i motivació. Crec que pot ser un gran any i conservo les ganes de seguir aprenent. Al final, amb treball, tot es pot aconseguir. Si treballes, tot arriba.
Va plantejar-se marxar el passat hivern?
Sí, va ser una de les opcions per buscar minuts en un altre equip. Al final, per un conjunt de raons, vam decidir que havia de quedar-me.
El vestidor va protegir-lo?
Sempre he estat molt protegit i els companys m’han ajudat en tot el que he necessitat. Som un vestidor molt unit i això és el que ens fa més grans. Anem tots en la mateixa direcció. L’any passat va ser difícil per mi i sempre vaig tenir el suport dels companys. Mai em vaig sentir apartat del grup.
L’entrenament físic a l’estiu explica el seu rendiment?
És una cosa que faig cada any. I seguiré fent. El club també et diu què has de fer. Som professionals i l’estiu està per descansar un parell de setmanes. Després ens hem de posar a treballar fort perquè a la pretemporada ens apreten molt i hem d’estar bé físicament.
Se sent responsable per respondre a la confiança de l’entrenador?
Ell em corregeix quan fallo. La concentració i l’atenció són clau en la meva posició. Afronto aquesta situació amb ganes de mantenir el nivell i ajudar l’equip en tot el que pugui. Intento fer el millor possible tot allò que em diu el míster i respondre amb bones actuacions i bons minuts.
Quin és el canvi més evident entre Quique i Rubi?
Bàsicament, el model de joc. Volem ser protagonistes, tenir la pilota i anar als partits a fer el primer gol, sempre amb molta il·lusió. Intentem gaudir amb la pilota i fer gaudir la nostra afició. Rubi vol un equip que sigui molt ambiciós, protagonista i que no es marqui límits.
Vostè és un dels preferits de l’afició...
Sempre ho he notat. L’afició sempre ha estat al meu costat i quan he tingut minuts ha respost de manera increïble. Sempre he rebut els seus aplaudiments i el seu suport. Fins i tot, l’any que vaig estar molt temps sense jugar, quan vaig tornar a fer-ho vaig escoltar una ovació. Això és molt important per a un futbolista.
Per què la gent està tan il·lusionada amb aquest Espanyol?
Crec que els aficionats estan contents perquè veuen un equip que vol la pilota i surt a guanyar tots els partits. Això agrada a la gent i se sent més representada. Només portem dues jornades, però hem començat bé. Tenim molta confiança i ganes de seguir creixent. Volem que l’afició s’identifiqui amb nosaltres i vingui al camp. Podem aconseguir coses molt maques, però hem de seguir treballant en la mateixa línia.
Creu que pot ser un exemple per al futbol base?
Això tot just acaba de començar, però és veritat que tot s’aconsegueix treballant. Quan les coses no van bé, si confies en tu mateix i treballes, les oportunitats acaben venint. Quan un jugador no té minuts ha d’entrenar al màxim i no deixar-se res.
Què suposa jugar amb el ’21’ de Dani Jarque?
És una motivació i un honor. Lluir el número 21 és molt important en aquest club. Intento defensar aquests colors de la mateixa manera que ho feia el Dani.
Qui és el seu referent?
Sempre he dit que tinc un ídol que és Raúl Tamudo. Per mi i tot l’espanyolisme és una llegenda. Però en la meva posició m’encantava Xabi Alonso. Penso que era un jugador espectacular, que no perdia pilotes, organitzava l’equip a la perfecció, jugava fàcil i sempre estava ben posicionat. Ell és on he d’emmirallar-me.
Veu un futur més enllà de l’Espanyol?
Mai se sap, però aquí estic molt a gust i sempre m’han tractat molt bé. Ara mateix, no m'ho plantejo perquè només miro el present i el dia a dia.