La selecció espanyola femenina de waterpolo es va penjar la medalla d'or als Jocs Olímpics de París 2024, i Martina Terré (Barcelona, 2002) va ser una de les grans responsables d'aquesta victòria olímpica. La portera del CN Sant Andreu va ser una de les principals culpables que Espanya aconseguís el 7 de 7 a la piscina de La Defénse i que acabés pujant al graó més alt del podi. Ja uns dies després d'aquest gran èxit i ja havent tornat a Barcelona, ElNacional.cat parla amb Martina Terré sobre aquesta experiència olímpica i aquest or que ha aconseguit amb només 21 anys.
Com és la sensació de ser campiona olímpica?
És un pèl estranya perquè fins que no ho ets no saps més o menys el que significa, i jo crec que encara no soc conscient. Penso que és el somni de tot esportista, siguis de l'esport que siguis, estant a un nivell professional, aleshores és com molt fort. La majoria som molt joves i encara tenim molts anys per davant, però ser campiona olímpica amb 21 anys és impressionant.
Ja ho has assimilat?
Crec que no massa, al final vas assimilant que has guanyat el campionat, que som campiones olímpiques, però encara queden uns dies... igual pots tornar a veure la final per veure que realment has guanyat. Però jo crec que encara no soc gaire conscient o encara no ho he assimilat del tot que som campiones.
Què et va venir al cap en el moment que es va acabar la final?
Felicitat. Al principi era molt feliç perquè era com desfer-te una mica de tota la tensió que portaves a sobre. El partit a falta d'un minut i mig ja el teníem guanyat i va ser increïble... i poder viure aquest minut i mig de glòria, de veure tota la gent que s'havia desplaçat des d'Espanya fins a França per veure'ns, poder veure les cares de la banqueta... hi havia gent plorant, gent molt feliç... va ser increïble. Va ser un moment molt especial, i que et centres més en la gent de fora que en el partit en sí. Però felicitat màxima i orgull del que hem aconseguit com a equip.
Va ser el torneig perfecte?
Va ser el torneig que tothom somia, vam fer una primera fase molt bona que ens va posicionar molt bé, perquè vam ser primeres de grup sense perdre cap partit, ja en el camí directe cap a la final on a quarts et trobes al quart de l'altre grup. Però també va ser molt dur, perquè vam guanyar tots els partits, però no de tots els partits sortíem supercontentes, sabíem que hi havia moltes coses que s'havien de treballar i d'ajustar ja de cara a la segona fase o a la fase final. Érem bastant crítiques amb nosaltres mateixes i hi havia entrenos que no ens sortien del tot bé. La qüestió era confiar en el pla, que és el que vam fer fins al final, i ens va sortir superbé i vam fer un torneig perfecte i per emmarcar. 7 partits de 7, costa molt de dir-ho i costa molt de fer-ho.
El moment més delicat van ser els penals contra els Països Baixos a les semifinals?
És el que vam estar treballant i portem treballant durant molts mesos el tema mental, que és una cosa molt important per als esportistes. No em centro tant en el rival, tot i que els Països Baixos portaven dues competicions on ens havien tret l'or per aconseguir-lo elles. Òbviament a nivell mental quan arribes en aquestes situacions igual pesa més cap a nosaltres. Portàvem molt temps treballant i visualitzant el moment d'arribar en un partit decisiu contra els Països Baixos o contra qualsevol equip fort i saber-lo treure, no només físicament sinó mentalment.
7 partits de 7, costa molt de dir-ho i costa molt de fer-ho
I el partit més complicat?
Personalment penso que va ser aquest contra els Països Baixos. També recordo per exemple contra Grècia, que vam quedar 8-10, va ser un partit bastant dur perquè elles es van presentar amb un to molt físic, necessitaven guanyar, el partit se'ns va ajustar molt, i fins al final no vam aconseguir aquests dos gols d'avantatge.
Com és el fet de viure uns Jocs Olímpics des de dins?
Impressionant. No és tant el fet de la competició, és el fet que comporta arribar a la Vila Olímpica i que tots siguin esportistes, que tot un país com França s'hagi bolcat per fer una competició tan gran, que tot estigui mil·limetrat, que tinguem transport, que tinguem un menjador, estar en una vila on hi hagi tots d'esportistes espanyols... Soc molt friqui de l'esport i m'encanten tots els esports, al·lucinava que cada dia et trobessis caminant un gran esportista. És una passada. Com a experiència jo crec que és de les millors que he tingut i estic molt contenta d'haver-la pogut viure.
I a sobre guanyant un or...
Si no haguéssim aconseguit a l'or segur que també hagués sigut una experiència brutal. L'or ho augmenta, però ha estat increïble tot.
Què teníeu a la Vila Olímpica per distreure-us?
Tens una tele on es poden veure tots els esports, l'hoquei, el bàdminton, el tennis taula... podies veure absolutament tot el que estiguessin fent en directe. Després també hi havia sales de recreatius, per anar a prendre un cafè... òbviament, tombar-se al llit també era una opció, jugaves a cartes amb les teves companyes...
I tens alguna anècdota de la Vila Olímpica?
Me'n recordo que el primer dia vam entrar al menjador i ens vam trobar a l'Zverev i vam dir 'li demanem una foto sí o sí'. Després també ens vam trobar l'Alcaraz, el Rafa, vam veure l'Ingebrigtsen... eren esportistes molt top.
I com ha estat el retorn a casa?
Encantador, la veritat. Vam tornar amb la delegació que veníem cap a Barcelona, ens van rebre els mitjans de comunicació, també la meva família, em va venir a buscar la meva mare i ja me'n vaig anar cap al poble, que és el que realment volia. Havien vingut a París però realment allà no tens l'oportunitat d'estar amb ells tot el dia. Aleshores feia 19 dies que no veia la meva família i ja tenia ganes d'estar amb ells.
Feia 19 dies que no veia la meva família i ja tenia ganes d'estar amb ells
Després d'uns dies de calma tornarà la competició de clubs... com es presenta la temporada amb el CN Sant Andreu?
Serà una temporada xula, una mica més calmada a nivell de selecció, i ens hem reforçat una mica amb la Paula Camus.
Si la temporada passada va ser històrica la victòria a la Copa, aquest any es pot somiar amb la Copa, la Lliga i la Champions?
Crec que l'equip té molta força i té moltes ganes, no sé fins a quin punt és real guanyar els tres títols. Tenim ganes de competir i de seguir creixent perquè som un grup molt jove i anirem a per totes.