Javier Mascherano no ha pogut evitar emocionar-se quan ha recordat els set anys i mig que ha passat al Barça.

Un vídeo dels seus companys de vestidor, on el recorden com un "exemple", ha estat suficient perquè al futbolista argentí se li trenqués la veu el dia del seu comiat. Mascherano, que marxa a la Xina, ha dit adéu al club des del Camp Nou, on ha jugat bona part dels 334 partits amb la samarreta blaugrana. "Vaig arribar aquí per complir un somni i el somni s'ha acabat", ha dit abans d'assegurar que "el més difícil de jugar al Barça és que un dia has de marxar".

Un tipus estimat

El president del Barça Josep Maria Bartomeu no s'ha guardat cap elogi cap a un futbolista amb qui guarda una relació especial després de fitxar-lo del Liverpool, com a vicepresident l'any 2010: "Ets una persona de reptes i l’aposta t’ha sortit molt bé. Ets una referència pel Camp Nou i el vestidor". A més, Bartomeu ha volgut aprofitar l'acte per destapar una anècdota personal: "Mascherano és una persona autoexigent i puc explicar que molts estius rebia missatges seus dient-me que creia que havia de marxar”. 

Mascherano marxa amb el cap ben alt després d'haver-se convertit en el tercer estranger amb més partits en la història del Barça. Només el superen Leo Messi i Dani Alves. Amb 18 títols a la butxaca, el central fa les maletes amb una proposta sobre la taula. "Aquest és el teu club i saps que això és casa teva. Aquí hi ha una experiència que t’espera”, ha dit Bartomeu, obrint-li la porta perquè es converteixi en entrenador a La Masia. 

Davant de tota la directiva i excompanys com Carles Puyol o Eric Abidal, Mascherano ha rebut l'últim regal del Barça abans d'acomiadar-se de l'afició aquest dijous abans del partit de Copa del Rei contra l'Espanyol. Bartomeu li ha donat un quadre amb una fotografia seva des de la gespa de l'estadi al voltant de les 18 copes. Un palmarès envejable per a un exemple d'humilitat. 

El vestidor, clau

Mascherano les ha vist de tots colors des de que va canviar Anglaterra per Catalunya: passant per un triplet i acabant per suposats canvis de cicle. Tot i això, ha viscut en primera persona els millors anys de la història del club: “Sempre he dit el mateix. El vestidor ha estat el secret. Quan vaig arribar creia que em trobaria amb un vestidor difícil pels grans jugadors i tots els títols que s’havien guanyat. El secret del Barça és viure el dia a dia d’una manera alegre. Han estat set anys i mig, però en semblen molts menys per tot el que hem passat”.

Ningú oblidarà els seus inicis, quan l’afició del Camp Nou desconfiava del Mascherano migcampista, abans que Pep Guardiola decidís reconvertir-lo en un dels millors centrals d’Europa. Ell mateix reconeix que salvar el gol de Niklas Bendtner en la tornada dels vuitens de final de la Champions del 2011 contra l’Arsenal va canviar la seva carrera: “La jugada va marcar un abans i un després entre l’afició i jo. Allò em va donar la confiança necessària per aportar el meu granet a l’equip”.

Al Barça li toca buscar un substitut del capità Mascherano. I el mateix jugador ha assenyalat Gerard Piqué perquè sigui un dels líders del vestidor amb braçalet: “Ho votaran els nois, com ha passat en els últims anys. Està clar que en ‘Geri’ té molta ascendència sobre el grup i podria fer-ho. Tot i això, és una persona que ha estat exercint de capità sense tenir aquest rol”. 

Un adéu pactat

Mascherano tenia clar que no volia sortir del Barça per la porta del darrere. “Fa un temps que venia pensant-ho i crec que ha arribat el moment de prendre decisions. El més difícil de jugar al Barça és que un dia has de marxar”, ha dit abans d’assenyalar la seva edat -33 anys- com un dels motius per marxar a jugar a la Xina: “Això va amb els sentiments i està clar que el pas del temps ha estat un indicador de que venia perdent protagonisme. Abans de posar en un compromís al club i no acabar de la millor manera, vaig buscar una solució perquè tots estiguéssim satisfets”.

L’acte ha estat un comiat sense rancúnia, on els camins del jugador i del club se separen sense deixar de donar-se les mans. Amb una sonora ovació l’Auditori ha agraït el seu sacrifici i la seva professionalitat, que l’han portat a reinventar-se per acabar triomfant. “Em sento un privilegiat. Que et valori la gent que treballa amb tu és el millor estímul i el millor regal. L’afortunat he estat jo perquè vaig arribar aquí per complir un somni i el somni s’ha acabat. Això ha durat més del que mai hagués pensat”.