És senzill d'explicar. Max Verstappen és el millor. Ho era quan l'RB20 no tenia rival i ho ha demostrat encara més quan McLaren ha passat a ser el cotxe dominador. Carrera que passava amb Red Bull superat pel que fa a rendiment, carrera en què el neerlandès minimitzava danys. La fusta de campió de Verstappen va tornar a sortir a la palestra, i ha defensat el seu coixí de punts al Mundial pel civil o pel criminal. A més a més, literalment.
Per la seva part, McLaren ha mostrat una falta de determinació incompatible amb la lluita amb una bèstia impietosa com ho és Verstappen. A Zandvoort, l'escuderia britànica va preguntar per ràdio als seus pilots si veien assolible el podi. Norris va acabar vencent per 22,8 segons de diferència i Oscar Piastri va ser 4t després d'una carrera grisa per la seva part. A Monza, un doblet a la qualy estava cridat a convertir-se en un cop de puny sobre la taula al Mundial, ja que Verstappen no va poder fer més que el 7è millor temps. Finalment, Charles Leclerc els va robar la cartera, va adjudicar-se els 25 punts i, per acabar-ho d'adobar, Piastri va ser 2n, amb Norris 3r, regalant-li 3 punts més a Verstappen en no canviar posicions.
Interlagos, una nova demostració que Norris no pot fer ombra a Verstappen
A Azerbaidjan, una badada de l'equip taronja va fer partir Norris des de la 16a plaça. Finalment, el diumenge, el britànic va ser 4t i Verstappn 5è. Norris va tornar a retallar una minúcia insuficient en la general. A Singapur, Verstappen va tornar a minimitzar danys, essent segon per darrere de Norris. Als Estats Units, Verstappen va tornar a ficar-li 3 punts al seu rival. A Mèxic, el tricampió va passar-se tres pobles, fent fora Norris en fins a dues ocasions de la pista. Li van caure 20 segons de sanció, i, tot i això, el de Red Bull va ser 6è i Norris 2n. Més del mateix.
Interlagos va ser una nova demostració que Norris no pot fer ombra a Verstappen. Directament, va definir el Mundial, i mai millor dit. Va definir-lo en el sentit que va exemplificar a la perfecció com ha estat de tou Norris a l'hora de la veritat durant tota la temporada, mentre que la determinació, agressivitat i talent de Verstappen mai han fallat mai quan l''1' ha estat entre l'espasa i la paret. Al Brasil, pole per a l'home de la granota taronja, 17a posició de partida per al de la granota blau marí. La carrera va acabar amb Verstappen al graó més alt del podi i amb Norris, 6è, resignat.
Cert és que la bandera vermella provocada per l'accident de Franco Colapinto va venir-li com l'anell al dit al de Red Bull, però el quid de la qüestió és que Verstappen es crea les oportunitats. Norris partia des de la pole i, de nou, va perdre la condició de líder en els primers metres. Verstappen sortia 17è i al primer pas per meta ja rodava 11è, desfent-se de Hamilton instants després.
Norris es deixa en evidència en la flash interview: "No és talent, és només sort"
A Norris no li faltava raó referint-se a la bandera vermella que va afavorir Verstappen com un cop de sort, però l'única realitat és que el quasi tetracampió va arribar fins a aquella segona posició per mèrits propis després d'una classe magistral sota la pluja brasilera.
Quan es va fer la darrera sortida rellançada, el líder del Mundial va acabar de culminar la seva gesta, desfent-se d'Esteban Ocon a la frenada de la 1. Norris, per la seva part, va fer-se un recte en aquella mateixa corba, caient a la sisena posició i canviant l'estela de Russell per la de Leclerc. Norris va romandreencallat durant tota la cursa al darrere del britànic i, quan finalment el va aconseguir avançar, un error no forçat el va tornar a enviar als retrovisors del Mercedes.
La bandera a quadres va ampliar la diferència en la general a 62 punts quan només en queden 83 per disputar-se. Brasil va definir la temporada pel balanç d'errors comesos pels dos candidats al títol i va definir la temporada perquè, realment, la renda que separa Lando Norris i Max Verstappen, tret d'hecatombe, és insalvable.