Melanie és Barça i el Barça és Melanie. D'aquesta forma ha acabat la carta de comiat que Melanie Serano ha llegit, entre llàgrimes i amb la veu entretallada, per tancar una etapa que ha durat 18 anys dels 32 que fa des que el 12 d'octubre de 1989, a Sevilla, naixés la futbolista amb més partits en la història del Barça.
Una jugadora de llegenda
La sevillana, establerta a Catalunya des que tenia 14 anys, quan la seva familia es va mudar a Blanes, ha anunciat que els dos partits que queden, a casa contra l'Atlético per intentar tancar una lliga perfecta i la final de Champions de dissabte vinent, seran els seus últims de blaugrana, i podria deixar el llistó en 518 si participa en ambdós.
"Ha estat una decisió molt difícil de prendre. He hagut de fer una reflexió interna molt important i evidentment una reflexió amb la meva família", deia Melanie, mentre de fons s'escoltava plorar a les seves bessones, Natura i Itzel, de poc menys de tres mesos, als braços de la Lara, la parella de la futbolista i mare de les petites.
Es retira amb 32 anys, però amb un motiu molt clar. "Quan una veu que no aporta a l'equip el que vol aportar, i quan no ajuda el club a donar el nivell de joc necessari, comença a plantejar-se altres objectius i altres metes per continuar ajudant encara que sigui d'una altra manera. Ha arribat el moment de dir adeu a una etapa de la meva vida i obrir la porta a una altra de nova que m'il·lusiona molt perquè em permet buscar nous reptes i objectius, però sempre lligats al Barça", anunciava una de les grans artífexs de tot el creixement del futbol femení blaugrana.
Seguirà al Barça
Un club que estima, i al qual seguirà lligada des de ja, perquè el Barça li ha "plantejat un nou projecte, en el qual compten amb mi i dic ben alt que em deixaré l'ànima per fer-ho el millor possible. Sabeu que soc una jugadora lluitadora, treballadora, responsable, compromesa i fidel als meus colors," pronunciava Melanie, que no ha volgut dir en què consisteix aquest nou projecte.
En tot cas, sigui quin sigui, pocs o ningu seran capaços de transmetre millor els valors dels quals tant es parla a Can Barça millor que ella. "Diàriament agafava un tren que em portava de Blanes a Barcelona, hora i mitja, ni més ni menys, per després agafar un metro i córrer saltant la tanca del Mini per poder arribar a temps a l'entrenament. Mai podia finalitzar la sessió perquè sinó em perdia l'últim tren de tornada a casa" ha recordat emocionada.
Però tot ha valgut la pena. "He passat de jugar en camps de terra, a entrenar a altes hores de la nit, a compartir camp amb quatre equips, de portar roba tres talles més grans, etc... a tenir estadi propi, guanyar una Champions i jugar en un Camp Nou amb més de 91.000 persones i no només un partit, sinó dos", ha destacat.
La família, el pilar de Melanie Serrano
En un discurs ple d'emoció i barcelonisme a parts iguals, ha acabat donant les gràcies a totes les persones que han posat del seu gra de sorra perquè la seva carrera hagi estat tan espectacular, però amb una menció especial.
"Agrair la meva companya de vida, Lara, tot el seu suport incondicional, a seguir-me en tots els meus passos i a donar-me el millor regal que m'ha pogut fer en el dia d'avui, les meves dues filles: Itzel i Natura. Encara que queda molt per fer, vull que sàpiguen que la seva mare ha lluitat i contribuït per la igualtat en l'esport entre homes i dones." Un comiat senzill però ple de veritat. Un fidel reflex d'una de les persones més importants en la història del futbol del Barça, que seguirà sent-ho, encara que ja sense posar-se les botes per saltar a jugar.
Imatge principal: Melanie Serrano, amb les seves dues filles, ttzel i Natura / @mel_serrano89