En les últimes 24 hores, el món del futbol ens ha deixat dos guanyadors absoluts: l'Argentina de Messi, campiona d'Amèrica; i la Itàlia de Chiellini i Chiesa, campiona d'Europa. I la narrativa és molt semblant en els dos casos. L'albiceleste va ser capaç d'aixecar una Copa Amèrica 28 anys després i ho va fer contra el seu gran rival, el Brasil.
El segon Maracanazo
A més, ho va fer a Maracanã, al temple de la canarinha, on no hi perdia en partit oficial des de 1950, en el famós Maracanazo que va protagonitzar l'Uruguai amb el gol de Ghiggia, per deixar els brasilers sense Copa del Món. El gol de Di María no els va deixar sense Mundial, però sí sense Copa Amèrica, i Messi va aixecar el seu primer gran títol amb la selecció.
La felicitat del millor del món ha protagonitzat les portades de la premsa esportiva de Catalunya, per sobre de l'Eurocopa.
L'Esportiu, el diari SPORT i el Mundo Deportivo han dedicat la portada a la felicitat de Messi, i a l'enorme pes de sobre que s'ha tret el millor jugador del món després d'afegir al seu extens palmarés un gran títol amb el seu país. A Messi, que ja va reunir-se ahir a Rosario amb la seva família per celebrar l'èxit, se'l va veure molt emocionat quan va acabar el partit.
Qui també van emocionar-se ahir van ser els italians i els anglesos, per motius molt diferents. Hores després de la final de la Copa Amèrica es disputava la final de l'Eurocopa, i el paral·lelisme entre els dos partits és molt fàcil de fer. Itàlia va ser l'Argentina i la selecció anglesa va ser el Brasil.
Anglaterra, com els brasilers, tenien la gran sort de jugar la final a casa, en un escenari idíl·lic per tota la narrativa que comporta, com és el cas de Wembley. Però, com li va passar a la Brasil de Neymar, els anglesos van acabar enfonsats a la seva pròpia casa, i de la forma més cruel: als penals.
Els italians van ser millors i la tanda de penals va fer justícia al que s'havia vist al terreny de joc, i les portades esportives de Madrid i d'Itàlia han reflectit el triomf de l'azzurra.
Marca i AS obren amb un contundent "Wembleyazo", jugant també amb el segon Maracanazo que s'havia viscut hores abans, i "Bravissima" és com defineix el Diario AS l'Eurocopa dels italians, segurament justos vencedors en el global del torneig.
Les portades italianes són més poètiques, com no podia ser d'una altra manera. Tuttosport plasma un Siamo solo noi (som nosaltres sols), que és també una cançó de Vasco Rossi molt coneguda entre els italians. El Corriere dello Sport exclama un È nostra! (És nostra!) mentre que La Gazzetta dello Sport obre amb un Troppo bello, Italia campione d'Europa (Massa bonic, Itàlia campiona d'Europa).
Un record pels herois caiguts en batalla
L'altra cara de la moneda és la dels anglesos. 55 anys després de guanyar el Mundial de 1966 a Wembley, els Three Lions tenien l'oportunitat perfecta de tornar a guanyar un gran torneig de seleccions, però se'ls va escapar a la loteria dels penals. La premsa anglesa, al costat dels seus.
The Independent diu "Llàgrimes pels herois. Els penals trenquen el cor d'Anglaterra un cop més."
The Times titula que "la maledicció dels penals li nega a Anglaterra el seu somni".
The Guadian, per la seva banda, publica un sentit "tan a prop. Després de captivar la imaginació de la nació, l'Anglaterra de Southgate perd l'Eurocopa als penals".
Per últim el Daily Telegraph escriu un dramàtic "la última agonia... els penals ens trenquen el cor un cop més".
Tots els mitjans anglesos publiquen la mateixa fotografia en portada, La de l'abraçada del seleccionador Southgate amb Bukayo Saka, que va fallar l'últim penal. El jove jugador de l'Arsenal va assumir la responsabilitat de llençar l'últim penal però Donnarumma el va aturar. Aquesta abraçada simbolitza la unió d'un país amb la seva selecció. Un equip molt jove i que ha tornat la il·lusió al futbol anglès.
Amb el teló abaixat de la Copa Amèrica i de l'Eurocopa, el següent gran torneig de seleccions serà el més gran de tots, el Mundial que es jugarà a Qatar a finals de 2022. Podeu començar a fer les vostres travesses.