El FC Barcelona té un gravíssim problema, l'elevadíssima massa salarial, un desastre de solució impossible a curt i mitjà termini, ja que el club no pot fer res per variar contractes firmats per la junta directiva anterior.
De fet, l'adeu forçat de Messi es deu precisament a aquest problema, a la inflexibilitat de LaLiga davant de les diferents propostes realitzades pel Barça, com la de pagar a Messi dos anys de contracte en cinc anys. "Les persones que van estar negociant van trobar una solució, hi ha hagut contactes permanents amb LaLiga i pensàvem que LaLiga acceptaria la nostra proposta de contracte. Per entrar havíem d'aconseguir més ingressos, com l'acord amb LaLiga i també alliberar massa salarial", ha explicat aquest divendres Laporta.
La difícil tasca de reduir la massa salarial
A ningú no li ha passat desapercebuda la frase "alliberar massa salarial", la qual cosa ha anat acompanyada de l'explicació dels contractes firmats que, en cas d'incomplir-los, provocarien un gravíssim problema als jutjats. I és que el Barça ho ha intentat tot per desprendre's d'alguns dels jugadors que més cobren i que són prescindibles per a Koeman. A més, en el cas dels jugadors que sí que entren en els plans, la idea era reduir-los el salari amb l'acord de pagar la reducció més endavant. "La direcció esportiva està treballant per reduir la massa salarial i hi ha alguns jugadors amb qui hem arribat a un acord, però amb d'altres no és tan fàcil", ha admès Laporta.
"Perquè us en feu una idea. El límit salarial que podem afrontar és amb la regla 4 a 1. Per tenir 25 milions de salari hem d'alliberar-ne 100. Això són molts jugadors. Ni tan sols sense Leo tenim marge. LaLiga ens demana que complim la normativa, el lògic, segur que LaLiga volia tenir Leo Messi. Però hi ha clubs, i és molt respectable, que exigeixen que es compleixi la normativa i no faran cap excepció".
Les amortitzacions, un pes insuportable
El problema, a més, augmenta encara més pel problema de les amortitzacions, tal com explica aquest divendres el diari Cinco Días. En els comptes de la temporada 19/20 el Barça tenia una despesa pendent en aquest concepte de 170 milions d'euros, per la qual cosa l'única solució era traspassar jugadors amb plusvàlua, un fet pràcticament impossible, tant pel que al seu dia es van pagar per ells com pel salari que perceben i que ningú no igualarà.
Griezmann, per exemple, va fitxar pel Barça fa dos cursos per 120 milions amb un contracte de cinc temporades. Anualment, doncs, l'amortització és de 24 milions, per la qual cosa avui dia encara en falten per amortitzar 72. Ningú no està per la feina de pagar més de 72 milions d'euros per Griezmann, per la qual cosa la venda del jugador, en el cas de produir-se, augmentaria les pèrdues. A aquest cas cal afegir altres com els de Pjanic, Dembélé o Coutinho i la magnitud de la tragèdia augmenta considerablement.
Uns sous pels núvols... i blindats
No és fàcil saber què cobren realment els jugadors de futbol. I és que a pràcticament tots els contractes hi ha quantitats fixes i una infinitat de variables. Així i tot, hi ha diverses pàgines especialitzades, com la coneguda Transfermarkt o Salary Sport ,que fan un càlcul força aproximat a la realitat.
Segons aquesta última, la temporada 20/21 Leo Messi va suposar al Barça un salari brut de 60,3 milions d'euros. La fitxa és elevada, és obvi, però a canvi l'argentí generava uns ingressos enormes i, el que és més important, un rendiment esportiu monumental.
Després de Messi, apareix la figura d'Antoine Griezmann, que ara ha passat a ser el jugador del Barça que més cobra, amb una fitxa, sempre segons Salary Sport, de 35,8 milions d'euros, més o menys el que havia de cobrar Messi amb el seu nou contracte. No és estrany, doncs, que el Barça ho hagi intentat tot per traspassar el francès, ja que la sortida de Griezmann suposava una rebaixa de la massa salarial total molt important, malgrat el problema de l'amortització pendent.
I després, Coutinho, que amb els seus 24,5 milions de sou i les seves poques ganes de canviar d'aires tampoc ha ajudat en excés. Després del brasiler apareix Pjanic, un altre dels futbolistes que el Barça ha intentat traspassar o cedir, i que va cobrar el curs passat 16,3 milions d'euros, el mateix que Busquets. L'arribada del bosnià ja va ser polèmica, ja que va entrar en aquell malabarisme econòmic amb la Juventus en el qual Arthur va acabar a Torí.
Els següents de la llista són Jordi Alba (12,8), Umtiti (12,8), Dembélé (12,8), Sergi Roberto (10,6), De Jong (10,6) i Ter Stegen (9,1).
I per sobre de 5 milions encara estan Trincao (8,4), dels pocs que han abandonat el club, Piqué (6,6), Júnior (6,3), que també se n'ha anat, Braithwaite (6,3), Neto (6,3) i Lenglet (6,1).
El drama, doncs, és evident, i més si es compara amb altres clubs. Al Madrid, el salari més elevat és el de Hazard (24,5); al Liverpool, Salah (12); al City, De Bruyne (12); al Manchester United, De Gea (21); al Bayern, Lewandowski (21); a la Juventus, Cristiano Ronaldo (31)... Dit d'una altra manera, només el PSG paga tant com el Barça, amb Neymar i la seva fitxa de 52,1 milions.