El Barça porta moltíssims anys buscant una parella de centrals fiable. Des de l'adeu de Puyol, l'únic central fix ha estat Gerard Piqué, el qual han acompanyat des de Mascherano fins a Eric Garcia, passant per Vermaelen, Umtiti o Lenglet.
Tot va poder haver canviat en el 2017, quan el Barça va acordar amb la Reial Societat el fitxatge, per 32 milions d'euros, d'Íñigo Martínez, de qui diuen que fins i tot tenia feta ja la maleta per desplaçar-se a Barcelona. Ernesto Valverde ho havia demanat, ja que el central, que llavors tenia 26 anys, complia totes les virtuts que l'entrenador buscava per acompanyar Piqué.
Messi i Mascherano van vetar el fitxatge d'Íñigo Martínez
Els rumors sobre el fitxatge d'Íñigo Martínez van arribar al vestidor i Javier Mascherano, el gran damnificat de la incorporació, va entrar en còlera. Sense opcions per jugar en el centre del camp, l'argentí va veure clar que el fitxatge d'Íñigo Martínez li convertiria en un suplent habitual i, qui sap, si a la llarga l'obligaria a haver d'anar-se'n del Barça.
Mascherano, preocupat, va parlar amb Leo Messi, gran amic seu, que va pressionar el club perquè trenqués l'acord amb el central de la Reial Societat. I el Barça, que en aquells moments patia els efectes de la sortida de Neymar al París Saint-Germain, va acceptar, deixant a Íñigo Martínez en molt mal lloc, ja que el jugador va haver de reconciliar-se amb una afició que ja li havia posat la creu per voler-se anar al Barça.
El temps li ha donat la raó a Valverde
Avui, 4 anys després, el Barça continua buscant una parella de centrals fiable, amb l'afegit que Gerard Piqué ja ha començat a notar l'efecte del pas dels anys. Íñigo Martínez, per la seva part, és el líder de la defensa de l'Athletic Club de Bilbao i una peça fonamental a l'Espanya de Luis Enrique.
El central, a més, va demostrar la primavera passada una sinceritat i un amor pel seu club dignes d'elogi, ja que va renunciar a participar en l'Eurocopa, en la qual anava a ser titular, en admetre que no es trobava en condicions de rendir al màxim nivell. "Aquestes línies són molt dures d'escriure per a mi. El cert és que d'algun temps ençà no em trobo al 100% ni físicament ni mental per competir al nivell d'exigència màxima que requereixen les samarretes de l'Athletic Club i de la Selecció espanyola. He arribat a la conclusió que per honestedat amb aquestes samarretes i amb mi mateix, he de parar, fer un pas al costat per desconnectar, recarregar piles i recuperar la fortalesa...". Avui ja torna a ser un dels millors defenses centrals de la Lliga.