Borís Vasilevich Spasski ha passat a la història per ser el desè campió mundial d’escacs i una figura emblemàtica en la història d’aquest esport, però serà recordat, ara que ha mort a 88 anys, per haver protagonitzat la partida pel títol mundial més famosa de la història amb el nord-americà Bobby Fischer el 1972, l’anomenada Partida del Segle, en plena Guerra Freda. “Se n'ha anat una gran personalitat, i generacions d'escaquistes han estudiat i continuen estudiant les seves partides i la seva obra. És una gran pèrdua per al país”, va declarar Andrei Filatov, president de la Federació Russa d'Escacs. Spasski va destacar per ser un jugador versàtil i universal, amb un domini complet del tauler, i va ser considerat com el primer campió a practicar un “joc total”, però també per ser un gran mestre dels escacs cavallerós i educat, elegant, modest i honest, que va preferir perdre amb dignitat abans que recórrer a tàctiques qüestionables.
Spasski va néixer a Leningrad (l’actual Sant Petersburg) el 1937. Des que era molt petit va mostrar un talent innat per als escacs i va ser considerat un nen prodigi d’aquest esport. Va aprendre a jugar-hi quan tenia cinc anys, durant l’evacuació de Leningrad en la Segona Guerra Mundial, i va iniciar una carrera com a jugador d’escacs que va trencar diversos rècords. A 10 anys va derrotar al campió soviètic Mikhaïl Botvínnik en una partida simultània, i va ser el soviètic més jove en aconseguir la categoria de mestre, a 15 anys. Va ser el 1969, quan tenia 32 anys, que va proclamar-se campió del món en derrotar l’armeni Tigran Petrossian, convertint-se en el desè campió mundial de la història, una fita en la seva carrera. Spasski va mantenir el títol durant tres anys, des de 1969 fins al 1972, quan el nord-americà Bobby Fischer es va creuar en el seu camí.
El ‘matx del segle’, un duel més enllà de l'esport
La partida pel títol mundial entre el soviètic i el nord-americà es va celebrar a Reykjavík (Islàndia) i va ser un esdeveniment històric que va centrar l’atenció mundial i va transcendir l’àmbit dels escacs. En plena Guerra Freda, s’enfrontaven dos jugadors d’escacs genials, cadascú amb el seu estil, però també era l’enfrontament de dos països enfrontats, en una mena de partida geopolítica amb el món reduït en un tauler d’escacs, i amb soldats convertits en peces blanques i negres. El duel va ser considerat com “la culminació de tots els èxits de la segona meitat del segle XX en els escacs”, segons el mestre internacional Vasili Panov.
Spasski tenia 35 anys i Fischer, 29. Dos genis dels escacs amb personalitats completament enfrontades. El soviètic, elegant, reservat, sobri, s’enfrontava a l’excèntric i extravertit estatunidenc. La primera partida es va jugar l’11 de juliol de 1972, i entre juliol i agost es van disputar un total de 21 partides. Fischer en va guanyar set, Spasski tres i 11 van acabar en taules. El resultat final va ser de 12,5 a 8,5 a favor de Fischer, que per un marge de quatre punts es va emportar el títol i es va convertir en el primer nord-americà a ser campió mundial d’escacs des de finals del segle XIX. La victòria de Fischer va posar punt final a 24 anys de domini soviètic en el campionat mundial d’escacs i va suposar un cop dur per a l’orgull del país, perquè la derrota de Spasski es va percebre com una derrota simbòlica de l’URSS davant els Estats Units en l’àmbit cultural i intel·lectual, i els soviètics la van patir com una derrota nacional, un cop al seu prestigi en un àmbit en el qual es consideraven molt superiors, mentre que els Estats Units la van celebrar com una fita històrica i Fischer va ser aclamat com un heroi nacional.
Desavinences amb el govern soviètic
La derrota li va fer perdre el favor de les autoritats soviètiques, va rebre crítiques i qüestionaments al seu talent i va tenir desavinences amb la cúpula del govern, però com a jugador d’escacs va saber recuperar-se de l’adversitat i el 1973, un any després de la seva derrota amb Fischer, va tornar a guanyar de manera brillant el Campionat de l’URSS, superant jugadors d’elit com Kàrpov, Petrosian i Korchnoi. Va continuar sent un jugador d’alt nivell, participant en dos tornejos de candidats al títol mundial del 1974, quan va ser eliminat a semifinals per Anatoli Kàrpov, qui es convertiria en el futur campió del món. I també ho va intentar el 1977, arribant fins a les semifinals, on va ser derrotat per Viktor Korchnói. Després, va obtenir victòries en diversos tornejos importants, com Bugojno-78, Montilla-Moriles-78, Linares-83 (superant el campió mundial Kàrpov), Reykjavík-85 i Wellington-88.
Però la vida personal de Boris Spasski ja no va ser la mateixa a partir de la derrota amb Fischer. Es va divorciar de la seva esposa Larissa el juliol de 1974 i es va enamorar de Marina Sherbatcheva, una empleada de l'Ambaixada Francesa filla de migrants russos. El 1976 va obtenir permís de les autoritats soviètiques per mudar-se a França, on es va establir, es va casar amb Sherbatcheva el 1975 i va obtenir la nacionalitat francesa el 1978.
La revenja amb Fischer
En 1992 va participar en una revenja no oficial contra Bobby Fischer a l’antiga Iugoslàvia, que també va perdre, un duel que es va disputar en dues localitzacions, va començar a Sveti Stefan (Montenegro), i va continuar a Belgrad (Serbia), en un format en el qual un jugador havia de guanyar deu partides, sense comptar empats. El nord-americà va tornar a guanyar amb un marcador de 10-5, amb 15 taules, amb un resultat final de 17,5 i 12,5 a favor de Fischer, comptant les taules. Bobby Fischer va morir el 17 de gener de 2008 a Reykjavík, Islàndia, a 64 anys, per un bloqueig del tracte urinari després de negar-se a rebre atenció mèdica. Fischer havia viscut a Islàndia des del 2005, després d'obtenir la nacionalitat islandesa després d'afrontar problemes legals als Estats Units per la seva participació en un torneig a Iugoslàvia el 1992.
Spasski va continuar jugant de manera regular fins al 2002 i va patir dos atacs cerebrals, un el 2006 i un altre el 2010, que van afectar la seva salut. El 2012 va tornar a Rússia en circumstàncies misterioses, després d’obtenir un passaport d’un sol ús per volar de París a Moscou, i els seus últims anys van estar marcats per un conflicte familiar del qual no van transcendir els detalls. Spasski va aparèixer a la televisió russa i els mitjans el van descriure com “vell, debilitat i amb els cabells blancs, i els trets demacrats, tot i que amb una envejable lucidesa mental”. Spasski ha viscut a Moscou fins al dia de la seva mort, aquest 27 de febrer de 2025.