El món de la boxa està de dol. L'estatunidenc George Foreman, excampió mundial de boxa dels pesos pesants que va perdre un emblemàtic combat contra Muhammad Ali el 1974, ha mort aquest divendres als 76 anys en un hospital de Houston (Texas) segons ha anunciat la seva família en un comunicat sense especificar la causa de la mort. "Els nostres colors estan destrossats. Amb profund dolor, anunciem la defunció del nostre volgut George Edward Foreman Sr, qui va morir en pau el 21 de març de 2025, envoltat dels seus éssers estimats", ha apuntat la família de Foreman. "Estem agraïts per l'efusió d'amor i oracions, i amablement demanem privacitat mentre honrem l'extraordinària vida d'un home que vam tenir la benedicció de dir nostre", ha afegit la família.
A banda d'estrella de la boxa va ser un empresari amb negocis de graelles, també va aparèixer en diverses sèries i va ser col·laborador en un llibre infantil. L'estatunidenc va aconseguir l'or olímpic a Mèxic 68 i va ser dues vegades campió del món en la màxima categoria de pesatge. En tota la seva carrera esportista, que es va allargar durant 30 anys (1969-1197) només va patir cinc derrotes. El seu últim combat va ser amb 48 anys, en el qual va perdre contra Shannon Briggs, 22 anys menor que ell.
Or olímpic a Mèxic
Nascut el 10 de gener del 1949 a Marshall (Texas), Foreman va créixer a Houston. Fill d'una mestressa de casa Nancy Ree, i d'un treballador en la construcció de vies ferroviàries que sovint estava absent i embriagat. L'esportista va descobrir que J.D. Foreman no era el seu pare biològic després de guanyar el títol mundial dels pesos pesants, quan el seu veritable pare, un veterà condecorat de la Segona Guerra Mundial, es va posar en contacte amb ell. Sent adolescent va coquetejar amb la delinqüència i va abandonar els estudis amb 16 anys. El seu germà petit, Roy, va explicar en una entrevista el 2024 a la BBC que "amb 13 anys, George mesurava 1,90 metres, pesava 90 quilos i era el terrorista del barri". Foreman mai va amagar que aprofitava el seu físic per amenaçar a la gent.
Amb només 16 anys va començar a boxejar, tot i que, el seu objectiu era ser jugador de futbol americà, tal com el mateix George havia explicat. Amb aquesta edat va entrar al programa Job Corp que va introduir el president Lyndon B. per oferir oportunitat als joves pobres. Només 18 mesos després va aconseguir l'or olímpic, en un combat en el qual va derrotar al soviètic Iona Chepulis, a qui va noquejar en el segon assalt. "Vaig provar la boxa només per a demostrar als meus amics que no tenia por. Doncs bé, 25 combats i un any després, era medallista d'or olímpic", explicava. Ja com a professional va participar en una infinitat de combats, fins i tot, va arribar a boxejar 12 cops a l'any. A més, va aconseguir un rècord de 37-0 i va obtenir la seva primera oportunitat per a competir pel cinturó mundial. Li disputaria el títol a un dels millors, a Joe Frazier, a Kingston (Jamaica), el 1973. Encara que no partia com a favorit, va derrocar sis vegades a Frazier abans que l'àrbitre parés la baralla en el segon assalt. Una actuació que va deixar impressionats als experts.
Combat històric contra Muhammad Ali
Va defensar el seu títol, amb èxit, contra el porto-riqueny José Román i contra Ken Norton, abans d'afrontar a Muhammad Ali en el cèlebre 'combat del segle', conegut com el Rumble in the Jungle, la baralla en la selva. L'octubre de 1974, a Kinshasa, Foreman amb 22 anys i 40 combats invicte, va defensar el seu títol per tercer cop en 15 assalts contra Ali. La tàctica d'Ali, "la soga al coll", va esgotar Foreman, que va perdre en vuit assalts. Ali, amb 32 anys, s'enfrontava a la nova promesa de la boxa i va conduir el combat com va voler. També el va provocar en murmurar-li frases com: "Em deceps. Això és tan fort com pots pegar?". Unes 60.000 persones van seguir la baralla en l'estadi i els promotors van assegurar que altres 1.000 milions la van veure per televisió a tot el món. A diferència del combat contra Frazier, en aquesta ocasió partia com a favorit en les apostes, però la derrota va minar l'aura intimidatòria de Foreman, sobretot en la seva pròpia ment. "No podia creure que hagués perdut el títol mundial", va dir. "Va ser el moment més incòmode de mi vida. Vaig passar de l'orgull a la llàstima. És devastador". Amb els anys, Foreman i Ali, van tenir una gran relació d'amistat.
Després d'aquest fracàs esportiu, a Foreman li va costar reposar-se, però ho va fer. Va trigar 15 mesos a tornar a barallar i va tornar a la senda del triomf en enfrontar-se a Ron Lyle. Va guanyar cinc combats consecutius fins que va tornar a ensopegar enfront de Jimmy Young per decisió unànime el març de 1977. En aquest moment, va decidir penjar els guants amb 28 anys fent referència a les seves creences religioses i els desitjos de la seva mare.
Retorn a la boxa
La seva fe el va portar a convertir-se en predicador el 1978, en un centre per a joves a Houston. A finals dels 80 va començar a tenir problemes econòmics i el març de 1987 —10 anys després de la seva retirada— va tornar a la boxa. Amb 38 anys es va enfrontar amb 23 rivals de manera consecutiva i va vèncer a tots fins que Holyfield li va tallar la ratxa el 1991 amb una molt celebrada baralla en Atlantic City decidida novament pels tres jutges. El novembre de 1994, amb 45 anys, va tornar a guanyar un campionat —el segon de la seva carrera— contra Michael Moorer, un jove de 26 anys que portava invicte 35 baralles. Aquesta victòria el va convertir en el boxador més vell a guanyar aquesta corona. Finalment, 3 anys més tard es va retirar definitivament. Els experts de l'esport el consideren un dels deu millors boxadors de pes complet i el seu registre global va ser de 76 victòries i cinc derrotes.