El futbol català plora la mort de Gerard Escoda, exjugador de clubs de casa nostra com el Reus, el Nàstic de Tarragona i sobretot el Lleida, que ha acabat la seva lluita contra un càncer als 50 anys i després de dos batallant contra aquesta cruel malaltia. Des de l'estiu passat, Escoda formava part del Centre d'Esports Sabadell en qualitat de director esportiu de l'entitat arlequinada, que va ser una de les primeres en fer pública aquesta trista noticia que, no per esperada, és menys dolorosa.
El Sabadell va ser dels primers en comunicar la mort de Gerard Escoda
"Des del @CESabadell lamentem profundament comunicar la mort de Gerard Escoda, director esportiu del club. El nostre condol i tot l'escalf per a la seva família i amics. Ens deixa una gran persona. Et trobarem molt a faltar, Gerard. Descansi en Pau", anunciava el club de la Nova Creu Alta en el seu compte de Twitter. No es van fer esperar les mostres de suport de clubs d'arreu del futbol espanyol, i sobretot d'aquells de qui en va defensar els colors.
Clubs com el Nàstic de Tarragona, on hi va ser jugador i també hi va passar com a treballador del futbol base, van sumar-se a l'afecte cap a la seva figura. El Vila-real, l'únic equip on va trepitjar la Primera Divisió, va recordar que Escoda és l'autor del gol número 100 del Submarí Groc a l'elit del futbol espanyol, però sobretot el Lleida Esportiu, club i ciutat d'on n'era poc menys que un fill adoptiu, va mostrar el seu sentit condol.
La Bala de Reus que va enamorar diverses generacions de lleidatans
Al Camp d'Esports de Lleida va marcar una generació que recorda a "la Bala de Reus" com el seu primer gran ídol futbolístic de l'extinta Unió Esportiva Lleida. Extrem ràpid i amb molta habilitat, l'equip blau li va obrir les portes del futbol professional l'any 1996, amb el salt a la Segona Divisió, i Escoda va derribar aquella porta amb la mateixa velocitat amb la que galopava per la banda dreta. Va sortir de Lleida quatre anys més tard i amb una legió de lleidatans que l'idolatrava, però el somni de la Primera Divisió li va arribar a Vila-real.
Després de passar per terres castellonenques i per Salamanca, el reusenc més lleidatanitzat va tornar a la capital del Segrià per penjar les botes l'any 2006. Però un home de futbol com ell no hi podia estar allunyat massa temps. Va començar a formar-se en el terreny de la direcció esportiva, i després de picar pedra en clubs com el Nàstic, el Lleida, ja com a Lleida Esportiu, el va incorporar, primer, com a principal responsable del Vilafranca, en l'any que l'equip penedesenc va actuar com a filial del lleidatà.
Compromís i integritat fins al darrer moment
Després, ja va assumir les tasques de director esportiu del Lleida en una de les etapes més fosques de l'entitat. Amb un club institucionalment a la deriva i amb el risc més que real de la desaparició, el càncer va arribar a la seva vida a mitjans del 2021. "Fa un parell de mesos em van diagnosticar un petit tumor maligne localitzat i el 20 d’octubre del 2021 he passat pel quiròfan per tal d’extreure’l. La intervenció ha anat molt bé i ara m’esperen dos mesos de recuperació activa a l’hospital i a casa per tornar a estar al 100%", piulava el 23 d'octubre del 2021.
Després d'un temps de tractament, mentre el Lleida vorejava la desaparició i l'ordre institucional no existia, Escoda va ser, durant molts partits, l'únic membre del club que presenciava els partits des de la llotja del Camp d'Esports, demostrant una integritat i un compromís amb el seu club que també evidenciava en la lluita per la vida. També per això, quan s'ha fet pública la noticia de la seva mort, un mes i mig més tard que el Sabadell anunciés que havia de ser intervingut novament, el buit que ha deixat ha estat tan gran.
Descansi en pau, Gerard Escoda Nogués.